
Encara no hem acabat de pair l'allau de pensaments i sensacions que ens van envair després d'acabar de veure
El caballero oscuro, però no voldríem que passessin més dies sense fer una crítica de la segona pel·lícula que
Christopher Nolan ha dirigit sobre
Batman. Si la seua primera incursió al personatge,
Batman Begins, era la millor adaptació que fins ara s'havia fet per a la gran pantalla, superant fins i tot les dues pel·lícules de
Tim Burton, ara
Nolan s'ha superat a ell mateix i amb
El caballero oscuro ha fet una obra mestra. L'expectació creada era molt gran, després de mesos d'una intensa
campanya viral amb pòsters, tràilers i imatges filtrades a través d'internet, però el director britànic no ens ha decebut.
El caballero oscuro és la continuació de
Batman Begins, en què continuen
Christian Bale (Bruce Wayne-Batman), Michael Caine (Alfred), Gary Oldman (Gordon) i Morgan Freeman (Lucius Fox) en els papers principals, però en què no repeteix
Katie Holmes (la dona de
Tom Cruise) en el paper de
Rachel Dawes, ara amb la cara de
Maggie Gyllenhaal. Aquesta actriu és germana de
Jake Gyllenhaal, l'actor que a la pel·lícula
Brokeback Mountain va compartir protagonisme amb el malaguanyat
Heath Ledger, que en el nou
Batman interpreta el seu enemic més temut,
el Joker.
És un gran encert que
Nolan comptés amb
Ledger per encarnar
el Joker, ja que l'actor australià (a qui ja es parla que se li podria concedir
l'Oscar pòstum) va construir un personatge més fidel a còmics com
Batman: La broma asesina o bé
Batman: Arkham Asylum. És un
Joker macabre, psicòpata, cruel i molt fosc, molt allunyat de l'estereotip colorista i bufonesc creat a la sèrie dels anys 60, i consolidat amb la interpretació de
Jack Nicholson en la primera pel·lícula de
Tim Burton. També ha estat un encert la tria de l'actor
Aaron Eckhart, que interpreta el fiscal
Harvey Dent i la seua degradació física i moral, el dolent
Dos Caras. Però el millor d'
El caballero oscuro és que manté l'esperit dels millors còmics de
Batman, millorant allò que
Nolan ja havia aconseguit amb
Batman Begins. És a dir, que
Batman no semble una pel·lícula de superherois, sinó la història d'un anti-heroi clarament contradictori, que no sap quin és el paper que ha de jugar en una ciutat corrupta i decadent. De totes maneres,
Gotham no és ara la
Gotham neogòtica i excessiva dels
Batman de
Tim Burton (estètica molt vàlida en aquells anys a cavall dels anys vuitanta i noranta), sinó una
Gotham realista i
post-11S, que s'apropa a qualsevol gran ciutat de principis del segle XXI. De fet, és aquest
look internacional de la nova
Gotham retratada per Nolan el que fa que la història sobre màfia i terrorisme d'
El caballero oscuro siga vàlida per a qualsevol ciutat occidental. I per tant, que qualsevol de nosaltres es puga identificar amb les inquietuds no només de
Batman, sinó de la resta dels personatges que l'acompanyen. Quina és l'actitud que hem d'adoptar com a ciutadans davant de l'amenaça, la corrupció política i policial, el xantatge criminal o el terror? Con a democràcia, hem de permetre que apareguin vigilants al marge de la llei? Un tema que recentment també s'ha explorat a la sèrie de còmics
Civil War, i que molt aviat també veurem portada a la pantalla amb un altra pel·lícula basada en un còmic mític, la versió de
Watchmen que està preparant
Zack Snyder. El guió d'
El caballero oscuro és tan senzill com perfecte, amb moments de reflexió filosòfica i les inevitables escenes d'acció, que converteixen la nova pel·lícula de
Batman en un entreteniment intel·ligent, un pur espectacle visual que també conté moments encongits i molt íntims. L'excel·lent guió està acompanyat d'una fotografia espectacular i d'uns efectes especials
molt mesurats, tot i que en algun moment també és cert que trenquen el to voluntàriament realista de la pel·lícula (com quan
Batman surt amb la moto de dintre del Batmòbil trencat). Amb tot, és una pel·lícula que també agradarà els que rebutgen les pel·lícules de superherois, ja que
El caballero oscuro és una veritable novel·la gràfica en moviment, cinema pur.