Estem una mica cansats de la proliferació malaltissa de programes de reporterisme mal entès, a l'estil de Callejeros, que han inundat les graelles de les cadenes de televisió. El format inicial era interessant i força novedós, però fins i tot el programa original de Cuatro va caure en un manierisme excessivament redundant, que feia que Callejeros comencés a abusar dels mateixos esquemes. També dels mateix tipus de personatges, preferiblement marginals, alcohòlics, prostitutes o drogadictes. Era el mateix veure un reportatge sobre un barri de l'extraradi de Sevilla que un Callejeros sobre el Raval. Aquest tipus de programes no fan periodisme, ni tampoc documentalisme. Són docu-realitys, sovint manipulats perquè les històries no espatllin la línia del programa. Només els interessa el lletgisme social, ja que es queden en la superfície dels problemes personals que retraten i no aprofundeixen en les causes o les conseqüències del conflicte. En qualsevol cas, la notícia de la setmana és que la reportera Samantha Villar, del programa 21 días, ha estat imputada com a còmplice en el robatori de ferralla. El robatori s'hauria comès mentre Villar enregistrava el programa 21 días en una chabola, al barri sevillà d'El Vacie. La reportera de Cuatro va acompanyar una família de xabolistes mentre recollien ferralla de manera ilícita, i ara el vídeo del programa és una de les proves del delicte. El periodista ha d'explicar la realitat i fer parlar totes les veus de la notícia, però no pot deixar que la seua complicitat amb els protagonistes altere els fets, i molt menys implicar-se fins al punt de permetre o col·laborar en la comissió d'un delicte. Però ja havíem quedat que això no era periodisme...La reportera de '21 días', imputada com a còmplice en un robatori
9/24/2009
21 días, callejeros, comunicació, televisió
