Jo sóc un dels que ja està tip amb tant d'enrenou pel rodatge de Woody Allen a Barcelona, però sempre diré que el director novaiorquès és un geni, i que es mereix com a mínim el 70% dels orgasmes nacionals que estem experimentant al país per tenir-lo rodant la seua nova pel·lícula a la capital catalana. El canal 33 emet aquesta nit, a partir de les 22.05 hores, una de les seues primeres comèdies, El dormilega (també coneguda com El dormilón, en castellà), que és també una de les seues primeres obres mestres. Realitzada el 1973, per mi El dormilega és una de les millors pel·lícules de Woody Allen. Un marc futurista, paròdia del gènere de la ciència ficció, serveix Woody Allen per tractar les seus obsessions habituals: el sexe, l'amor, la vida, la mort i Déu. De fet, El dormilega recorda molt les obres de Ray Bradbury (en especial la versió de Fahrenheit 451 portada al cinema per François Truffaut el 1966) i H.G. Wells, però també THX-1138, de George Lucas (1971); la novel·la 1984 de George Orwell; l'obra Un món feliç, d'Aldous Huxley, i La Naranja Mecánica, que Stanley Kubrick havia portat al cinema dos anys abans. Tot i que en aquesta pel·lícula l'humor de Woody Allen no està tan basat en els diàlegs com en els gags visuals, el resultat és una de les seues comèdies més divertides en tots els sentits, en la línia dels seus admirats Charles Chaplin i Buster Keaton. Encara que alguns ja coneixereu l'argument, El dormilega explica la història de Miles Monroe, un home del segle XX que és operat per error, congelat i descongelat en el futur, l'any 2173. En una de les escenes més conegudes, el personatge interpretat per Allen descobreix que les dones del futur són frígides, i que necessiten ficar-se dins d'una màquina, l'orgasmatron, per tenir plaer durant les relacions sexuals. Què curiós, hem començat parlant d'orgasmes nacionals i hem acabat parlant d'orgasmatrons... Qui diu ara que la ciència ficció no ajuda a predir el futur?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1984. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1984. Mostrar tots els missatges
19 de jul. 2007
Jo sóc un dels que ja està tip amb tant d'enrenou pel rodatge de Woody Allen a Barcelona, però sempre diré que el director novaiorquès és un geni, i que es mereix com a mínim el 70% dels orgasmes nacionals que estem experimentant al país per tenir-lo rodant la seua nova pel·lícula a la capital catalana. El canal 33 emet aquesta nit, a partir de les 22.05 hores, una de les seues primeres comèdies, El dormilega (també coneguda com El dormilón, en castellà), que és també una de les seues primeres obres mestres. Realitzada el 1973, per mi El dormilega és una de les millors pel·lícules de Woody Allen. Un marc futurista, paròdia del gènere de la ciència ficció, serveix Woody Allen per tractar les seus obsessions habituals: el sexe, l'amor, la vida, la mort i Déu. De fet, El dormilega recorda molt les obres de Ray Bradbury (en especial la versió de Fahrenheit 451 portada al cinema per François Truffaut el 1966) i H.G. Wells, però també THX-1138, de George Lucas (1971); la novel·la 1984 de George Orwell; l'obra Un món feliç, d'Aldous Huxley, i La Naranja Mecánica, que Stanley Kubrick havia portat al cinema dos anys abans. Tot i que en aquesta pel·lícula l'humor de Woody Allen no està tan basat en els diàlegs com en els gags visuals, el resultat és una de les seues comèdies més divertides en tots els sentits, en la línia dels seus admirats Charles Chaplin i Buster Keaton. Encara que alguns ja coneixereu l'argument, El dormilega explica la història de Miles Monroe, un home del segle XX que és operat per error, congelat i descongelat en el futur, l'any 2173. En una de les escenes més conegudes, el personatge interpretat per Allen descobreix que les dones del futur són frígides, i que necessiten ficar-se dins d'una màquina, l'orgasmatron, per tenir plaer durant les relacions sexuals. Què curiós, hem començat parlant d'orgasmes nacionals i hem acabat parlant d'orgasmatrons... Qui diu ara que la ciència ficció no ajuda a predir el futur?17 de jul. 2007
La cadena de pagament Canal+ estrena aquesta nit la pel·lícula Código 46, que el realitzador britànic Michael Winterbottom va dirigir l'any 2003, però que al nostre país vam veure més recentment. La pel·lícula està ambientada en un futur en què només es pot viatjar amb una assegurança especial. William (Tim Robbins) és un detectiu, casat i amb família, que arriba a una ciutat per investigar un frau a una companyia d'assegurances. Allà hi troba una jove falsificadora, Maria (Samantha Morton), de la qual s'enamora. Amb tot, el seu idili només pot durar 24 hores, que és el que dura el seu permís de viatge. Código 46, inspirada en Blade Runner, torna a barrejar la ciència ficció amb el gènere negre (la intuïció del detectiu és fruit d'un virus), ja que William decideix no denunciar Maria i trencar les regles, en una bella metàfora distòpica sobre l'amor i la llibertat. De fet, l'ambient futurista de Winterbottom segueix la tradició anti-utòpica marcada per George Orwell amb 1984, ja que el protagonista haurà de desafiar la societat controladora, freda i mecanitzada en la que viu. Código 46 s'emet a les deu de la nit, i en acabar Canal+ també estrena un documental de la sèrie Así somos sobre l'amor, titulat Enamorados. El programa, que comença a les 23.35 hores, busca aclarir el significat de l'amor, la seua durada i els seus objectius. En principi no és una nit temàtica sobre el més noble dels sentiments, però com a mínim ho sembla...'Código 46', quant pot durar l'amor?
7/17/2007
1984, blade runner, ciència-ficció, cinema, código 46, documentals, literatura, televisió
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
