100 anys d'animació: 'Jonny Quest'

Aquesta setmana s'ha celebrat el 100è aniversari del cinema d'animació, ja que el 17 d'agost del 1908 es va estrenar el primer curtmetratge animat de la història del cine. Es tractava de la pel·lícula Fantasmagorie, en què Emile Cohl va animar més de 700 dibuixos de tinta negra sobre paper, però impressos en negatiu perquè semblessen dibuixos de guix en una pissarra. Per contribuir al nostre homenatge al centenari del cinema d'animació, nosaltres iniciarem una sèrie d'articles dedicats a pel·lícules o sèries d'animació que ens han tocat la fibra. Començarem per la mítica Jonny Quest, una producció d'aventures i ciència-ficció de la productora Hanna-Barbera i que la cadena ABC va estrenar en prime time la temporada 1964-65, amb un total de 26 episodis. La sèrie va ser creada i dissenyada per Doug Wildey al costat del mític Alex Toth, de qui ja us vam parlar amb motiu de la seua mort, l'any 2006. La idea era recuperar per a la televisió el drama i la tensió dels serials radiofònics, així com la fantasia dels còmics. De fet, la inspiració principal per fer Jonny Quest va ser el serial de ràdio Jack Armstrong (1933-1951), del qual la Hanna-Barbera va intentar fer una adaptació que finalment no va prosperar per problemes amb els propietaris dels drets. Amb tot, alguns dels dibuixos fets per a l'episodi pilot van aprofitar-se per als crèdits finals de Jonny Quest...





Altres fonts que van inspirar Jonny Quest són el còmic Terry i els Pirates, també protagonitzat per un nen aveturer, i la pel·lícula James Bond i el doctor No. La sèrie Jonny Quest relata les aventures d'un jove d'entre deu i onze anys que acompanya el seu pare, el doctor Benton C. Quest. En la versió original, la veu del jove Jonny Quest anava a càrrec de l'actor Tim Matheson, que després va participar en altres sèries mítiques com Bonanza, El Virginiano, The Quest (al costat d'un jove Kurt Russell) i en la pel·lícula Desmadre a la americana, de John Landis. Més recentment, també ha aparegut en sèries com Caso abierto, Sin rastro i Shark, però sobretot és conegut per interpretar el vicepresident John Hoynes a El ala oeste de la Casa Blanca. Altres personatges principals de la sèrie eren l'agent especial Race Bannon, que també pilotava el jet a propulsió en què viatjaven els protagonistes, i el xiquet indi Hadji, germà adoptiu de Jonny Quest. De vegades, Hadji tenia poders telequinètics i era un dels secundaris més interessants. Un apartat a banda es mereix el gosset Bandit (aquí conegut com Bandido), un bulldog que era el contrapunt còmic del grup, i que els acompanyava en els seus viatges arreu del món per enfrontar-se a enemics terribles i lluitar contra robots espies, monstres elèctrics, mòmies o tot tipus d'animals prehistòrics. Especialment memorable és la sintonia de Jonny Quest, una tema de jazz que havia composat Hoyt Curtin, músic habitual dels dibuixos de la Hanna-Barbera. Aquesta gran sèrie d'animació, de la qual encara es van fer més episodis als anys vuitanta i noranta, no es va escapar de la polèmica, ja que va ser acusada per les associacions de pares per la seua violència i perquè Jonny Quest utilitzava armes de foc, així com per l'ús d'alguns estereotips racistes. Segons sembla, hi ha en marxa una versió cinematogràfica, que la Warner espera estrenar l'any 2010.
Tot seguit podeu veure, dividit en tres parts, l'episodi Mátalo Turu (Turu, el Terrible), el quinzè capítol de la sèrie i un dels més recordats pel seguidors de Jonny Quest...