Anàlisi de la Nit de Nadal televisiva: Cuatro, la millor; TV3, la pitjor

Totes es cadenes de televisió, almenys fins fa tres o quatre anys, feien un esforç extraordinari quan arribaven els dies de Nadal, i intentaven oferir una programació de qualitat per fer-nos passar els turrons. Per Nadal posaven les millors pel·lícules, els millors dibuixos animats, els millors programes musicals i els millors espais d'humor. Eren uns altres temps, però tant nosaltres com la televisió hem canviat molt. De fet, sembla que els programadors hagin intuït que la majoria de la gent no veu la tele durant les festes de Nadal, perquè tothom està fent les compres d'última hora, atrapats als embussos de trànsit o embolicats en inacabables tiberis familiars. Un termòmetre per comprovar la nefasta programació de les cadenes és analitzar què van fer les cadenes durant la Nit de Nadal, just després del tradicional missatge del Rei. La Primera de TVE va apostar (una altra vegada) per la nostàlgia i l'envelliment estratègic del seu públic objectiu, i amb l'excusa del 50è aniversari va programar un refregit dels -abans mítics i exitosos- especials de Telepasión. Després, com no podia ser d'una altra manera, van fer una insuportable Nochebuena con Raphael, en què l'únic que valia la pena va ser el duet que el cantant va fer amb Salvatore Adamo del tema Mi gran noche.
D'altra banda, els canals que més em van decebre van ser Antena 3 (amb l'emissió de quatre capítols de Los Simpson i un enllaunat d'acudits refregits i enllaunats de l'any de la picó: és a dir, cost zero) i sobretot TV3, per la seua programació pretenciosa i pedant, que vaig castigar amb un zàpping fulminant. Primer, un 30 minuts (soporífer) dedicat a l'origen i les diferències culturals del Nadal, i després un documental de pingüins premiat internacionalment, però que et deixava gelat si només hi passaves fent zàpping. Per tancar la nit, una pel·lícula que mai han fet per televisió: El llac blau (1980).
El més interessant el vam trobar a Cuatro, amb un especial del programa El hormiguero i una marató amb episodis nadalencs de les principals sèries del canal: Friends, Anatomía de Grey, Crossing Jordan, Ally McBeal, South Park, Buffy... Amb El hormiguero, que és un programa que té algunes coses molt bones, vaig riure molt amb el monòleg de Pablo Motos sobre les formes de saludar els teus familiars durant els sopars de Nadal, o sobre les coses ridícules que fem quan ens mengem una croqueta que està freda per fora, però massa calenta per ditre...
Per la seua banda, Telecinco, que va desestimar fer una gala de José Luis Moreno perquè era massa cara, va decantar-se finalment per un inevitable especial amb la colla d'OT (que no vaig veure ni dos minuts). També va ser molt decepcionant la primera Nit de Nadal de La Sexta. El nou canal va optar per la pel·lícula Super Mario Bros (1993), potser una de les més modernes i comercials que deu tenir al seu catàleg (ara no recordo si La Sexta havia emès pel·lícules, fins ara). Després, un especial de monòlegs d'El Club de Flo (programa que intento no mirar mai, perquè em poso dels nervis quan els famosos surten dels programes del cor i també intenten cantar, ballar o fer gràcia a partir d'un guió).