Ho sabíem: House és Holmes!

Feia temps que ho havia pensat, i fa pocs dies la sospita del meu amic Jordi Irazuzta (gran aficionat al món de les sèries) m'ho va acabar de confirmar. El doctor House és un homenatge al més gran detectiu privat de la ficció: Sherlock Holmes. House, com Holmes, té un addicció, és un misògin i un misàntrop, i resol els enigmes a través de les pistes, però també a partir de la seua intuïció. De fet, els semiòlegs, amb C.S. Peirce al capdavant, afirmen que majoritàriament el que Holmes utilitza no són ni deduccions ni induccions, sinó abduccions. Us poso l'exemple que utilitza el mateix Peirce per distingir entre deducció, inducció i abducció:

Deducció (del general al particular)
Regla-Totes les ferides greus d'arma blanca provoquen hemorràgies
Cas-Aquesta era una ferida greu d'arma blanca
Resultat-Hi havia hemorràgia

Inducció (del particular al general)
Cas-Aquesta era una ferida greu d'arma blanca
Resultat-Hi havia hemorràgia
Regla-Totes les ferides greus d'arma blanca provoquen hemorràgies

Abducció (el mètode Holmes-House)
Regla-Totes les ferides greus d'arma blanca provoquen hemorràgia
Resultat-Hi havia hemorràgia
Cas-Aquesta era una ferida greu d'arma blanca

Les abduccions, com les induccions, no contenen la pròpia validesa lògica, i han de ser confirmades a l'exterior. Peirce també va anomenar "hipòtesis" o "inferències pressumptives" a les abduccions. De fet, una abducció és una conjectura sobre la realitat, que després necessita ser confirmada amb una prova experimental (per això el doctor House acostuma a equivocar-se en els primers diagnòstics, i opta per utilitzar el sistema de verificació assaig-error amb els diferents tractaments, fins que troba el tractament correcte). El problema del mètode de Holmes és que les seues abduccions no resisteixen un examen lògic, i que el detectiu arriba a la conclusió correcta perquè ho permet Arthur Connan Doyle, l'autor dels relats. És aquí on penso que la intuïcio de Holmes és la clau del personatge, perquè la intuïcio és una cosa molt difícil d'explicar...
Bé, al que anàvem. Avui, gràcies a Vaya tele! hem conegut el bloc d'un tal Javi Moya que s'ha dedicat a localitzar els diferents paral·lelismes entre el doctor House i Sherlock Holmes, després d'haver traduït una pàgina anglesa:

En el capítulo 7 de la 2ª temporada, titulado “Cacería”, descubrimos que House vive en el 221B.
Sherlock Holmes vive en el 221B de Baker St.

House tiene un sólo amigo: el doctor James Wilson.
Holmes tenía un sólo amigo: el doctor John Watson.

James Wilson es buena gente, mujeriego, menos brillante que su dotado amigo, pero siente hacia él una amistad sincera y fuerte..
Lo mismo que John Watson con Holmes. (Els dos tenen les inicials J.W, l'afegit és meu)

House es un misántropo que odia ver a sus pacientes y no siente el más mínimo interés por sus problemas personales a no ser que tengan relación directa con el diagnóstico.
Holmes sentía la misma aversión a establecer lazos emocionales con sus clientes y sólo se interesaba por los datos que tuvieran relación directa con el caso.

El primer paciente de House en la serie se apellidaba Adler.
Irene Adler fue la mujer que más influyó en Sherlock Holmes.

House no vacila en romper las reglas, ignorarlas, torcerlas y torturarlas de todas las maneras posibles hasta conseguir el diagnóstico, a veces asumiendo riesgos terribles para sí y para el paciente.
Holmes mostraba una parecida carencia de escrúpulos para conseguir solucionar sus casos.

House tiene un carácter irascible, aires de superioridad, y una irritante tendencia a creer que siempre tiene razón.
Holmes también. Y ambos tienen razón (casi siempre).

House no inspira un especial cariño en la gente que tienen a su alrededor, pero sí que inspira admiración y respeto.
Lo mismo que Holmes.

Greg House es médico
Conan Doyle basó el personaje de Holmes en un médico (maestro suyo), Joseph Bell (l'afegit és meu)

Su nombre (House) significa casa, hogar, a veces es un sinónimo de “Home”
Su nombre (Holmes) suena muy parecido a “Home” (casa, hogar)

House lucha a muerte con gérmenes, enfermedades y otros problemas médicos.
Holmes luchaba a muerte con criminales.

House es adicto al Vicodin.
Holmes ra adicto a la cocaína.

A House le gusta ver culebrones y jugar a los videojuegos.
A House le gusta leer las páginas de sucesos y esquelas en los periódicos.

House tiene problemas de salud con su pierna.
El amigo más cercano de Holmes tenía problemas con una herida en su pierna.

House es perezoso hasta que lo fuerzan a fijarse en algún caso que lo cautiva.
Holmes es lánguido y perezoso cuando no está en un caso.

House-Distante con todo el mundo excepto con su mejor amigo y compañero Wilson.
Holmes-Distante, excepto un poco con su amigo y compañero de cuarto.

House-Le gusta mucho la música y toca el piano.
Holmes-Le gusta mucho la música y toca el violín.

I ja per acabar, us poso els vídeos de les adaptacions dels relats de Sherlock Holmes que més m'han agradat, dels que s'han portat a la petita pantalla. En primer lloc, la capçalera de la sèrie que va fer la productora britànica Granada, i que podeu comprar en DVD. Després, la capçalera de la sèrie de dibuixos animats que va dirigir Hayao Miyazaki (sí, el de Porco Rosso i El viaje de Chihiro), també en DVD a un preu molt econòmic. En els dos casos, les cançons són brutals...