#Pantalla-Completa

'Los inmortales', Queen i 'New Amsterdam': qui vol viure per sempre?

2011-11-29T16:10:00.000+01:00

És una de les el·lipsis més boniques de la història del cinema i forma part de la pel·lícula 'Los inmortales' (1986), que aquesta nit comentem al programa Districte 21 de Canal 21 Ebre. El film de l'australià Russell Mulcahy va ser protagonitzat per Christopher Lambert, que només dos anys abans havia saltat a la fama internacional interprentant 'Greystoke. La leyenda de Tarzán, el rey de los monos'. Completaven el repartiment Rosanne Hart, Clancy Brown i Sean Connery, amb un dels seus papers més memorables. La pel·lícula estava ambientada en el 'contemporani' 1984, però també en el segle XVI, ja que el seu protagonista, l’escocès Connor MacLeod, pertany a una raça d’immortals que només poden morir si se’ls talla el cap. Així, el destí dels Immortals és lluitar entre ells en duels, al llarg de la història i en diversos llocs del món, fins assolir el Premi que només obtindrà el guanyador del duel final. 'Només en pot quedar un', és el lema que no deixen de repetir els protagonistes.

'Los inmortales' és una interessant barreja de drama fantàstic, aventures i intriga policíaca, amb un rerefons èpic i romàntic. És a dir, una pel·lícula post-moderna en tota regla. Amb un bona ambientació històrica, bons efectes especials i bona realització tècnica. Sobretot, és molt recordada per la seua fotografia i pels espectaculars moviments de càmera. Evident, és molt interessant ús del flashback i de les el·lipsis, però sobretot destacaria les transicions per passar d'una època o una altra. D'altra banda, cal dir que la pel·lícula ha envellit millor quant explica aquelles escenes que transcorren en el passat. Tot i així, veure la pel·lícula en DVD o Blu-Ray, amb còpies remasteritzades, fa que 'Los Inmortales' no semble tan antiga com quan la passen per algun canal de televisió, amb les còpies més gastades.

D'altra banda, avui hem triat aquesta pel·lícula per commemorar d'alguna manera la mort de Freddie Mercury ara fa vint anys, el 24 de novembre del 1991. El disc 'A Kind of Magic', un dels millors de la discografia de Queen, és en realitat la banda sonora de 'Los inmortales', que també va comptar amb la participació del compositor Michael Kamen. Amb tot, la que potser és la cançó més coneguda de 'Los inmortales', aquesta 'Who wants to live forever' que il·lustra l'escena de més amunt, no va ser una composició de Mercury, sinó del guitarrista Brian May. Inicialment, els Queen només havien de composar una cançó per a la pel·lícula, però després de veure les imatges del film van quedar tan impressionants que van decidir composar tota la banda sonora. Per tant, en part gràcies a la banda sonora de Queen, 'Los inmortales' va ser una pel·lícula uqe va marcar tota una generació de xiquets, adolescents i joves dels anys vuitanta i noranta, que ara som adults.

Però 'Los Inmortales' va tenir un èxit comercial que va anar de menys a més, sobretot a partir que va sortir en vídeo i la van passar per la televisió. Així, ja als anys noranta es van fer dues seqüeles, 'Los Inmortales II el desafío' i 'Los inmortales III, el hechicero'. Encara el 2000 es va fer una quarta entrega de la nissaga, 'Higlander, juego final'. Però cap d’aquestes pel·lícules va tenir ni la força ni l’interès de la primera.

D'altra banda, en el programa d'aquesta nit també recomanarem la sèrie de televisió 'New Amsterdam', que també tracta del tema de la immortalitat. La sèrie comença el 1642, l’època en què Nova York era la colònia holandesa de Nova Amsterdam. Un militar anomenat John Amsterdam salva la vida d’una noia indígena, però cau molt malferit per un company seu. La noia el salva utilitzant un encanteri indi, el qual li concedeix la immortalitat fins que puga trobar l’amor de veritat. Així, passen els anys i més de 600 parelles, sense que John Amsterdam trobe l’amor de veritat. Això fa que la història avance fins al present, quan el protagonista fa de policia d’homicis a la Nova York actual, i encara no ha trobat l’amor que busca. Evidentment, durant el primer capítol de la sèrie coneixerà una dona que potser és la dona de la seua vida.

La sèrie és del 2008 i va ser produïda per la FOX, amb direcció i producció pel director Lasse Hallström, conegut per pel·lícules com 'Las normes de la casa de la sidra'. Però 'New Amsterdam' es va veure perjudicada per la vaga de guionistes, cosa que va ajornar la seua estrena. Al nostre país també es va poder veure pel canal de pagament Fox. Era una sèrie interessant, sobretot per l’ús dels flasbacks i les recreacions de Nova York en les diferents èpoques. Però les males dades d’audiència als Estats Units van fer que la Fox decidís suspendre-la amb només vuit capítols. Per tant, es pot veure com si fos una minisèrie o una pel·lícula llarga, ideal per veure-la durant un cap de setmana. Que jo sàpiga, no està editada en DVD. Per tant, el millor és buscar-la per internet.

'Nausicaä de la Vall del Vent', una obra mestra de Miyazaki al canal 3XL

2011-11-08T18:55:00.000+01:00

El canal 3XL emet el proper divendres, a les deu de la nit i a tres quarts de dos de la matinada, la pel·lícula 'Nausicaä de la Vall del Vent', una de les obres menys conegudes del mestre de l'animació japonesa Hayao Miyazaki. La pel·lícula és de l'any 1984, i per tant ja es pot considerar com un clàssic de l'anime. 'Nausicaä de la Vall del Vent' és una pel·lícula post-apocalíptica, futurista i també ecologista, amb un missatge mediambientalista molt clar, igual que altres pel·lícules de Miyazaki com ara 'La princesa Mononoke' o 'Ponyo en el penya-segat'. De fet, també recorda una sèrie de Miyazaki que vam poder veure per TV3, 'Conan, el nen del futur'.

Però també cal tenir en compte la influència dels còmics de Moebius, ja que Miyazaki sempre ha tingut molta admiració pels dibuixants europeus. En aquesta joia del cinema d'animació, Nausicaä és la princesa de la Vall del Vent, en un món que ha quedat destruït després d’una guerra atòmica. La Terra s’ha regenerat, però ha quedat coberta per boscos plats de rovellons i bolets verinosos, i insectes gegantins. La humanitat ha quedat gairebé eliminada i els pocs supervivents han quedat aïllats, malvivint en poblats aïllats i en males condicions. Al programa de Districte 21 d'aquest dimarts també parlem d'aquesta pel·lícula.

'American Horror Story', el malson americà

2011-11-08T18:38:00.001+01:00

Aquest dimarts, en el programa Districte 21 de Canal 21 Ebre, comentarem una altra sèrie de terror, després que fa unes setmanes vam tractar l'estrena de la segona temporada de 'The Walking Dead'. El canal de pagament Fox ha estrenat aquest dilluns la sèrie 'American Horror Story', l'últim producte de Ryan Murphy, creador de sèries com 'Nip/Tuck' i 'Glee' per reinventar el gènere de terror a la televisió. La sèrie ja ha aconseguit una segona temporada als Estats Units, on s'emet a través de la cadena per cable FX, i al nostre país, al marge de Fox, també es podrà veure en obert gràcies a Cuatro. Fox l'emet cada dilluns a les 21.30 hores, just abans de la segona temporada de 'The Walking Dead'. Per tant, el canal de pagament ha decidit convertir el 'prime time' dels dilluns en les nits de les sèries de terror. Tanmateix, si ahir us vau perdre l'estrena, aquest dissabte també es repeteix, a la mateixa hora. A banda, el canal Fox ha començat a promocionar 'American Horror Story' amb aquest terrorífic vídeo amb càmera oculta, que ha distribuït a les xarxes socials.

Els seus creadors l’han definit com un thriller psicosexual, amb un alt contingut eròtic, indispensable en el bon cinema de terror. Protagonitzada per Dylan McDermot ('El Abogado') i Connie Britton, vista en sèries com 'Friday Night Lights' o 'El ala oeste de la casa blanca', 'American Horror Story' explica la història d'un matrimoni que decideix abandonar la seua residència a Boston i traslladar-se a Los Angeles, per començar una nova vida. El problema és que s’instal·len en una mansió d’estil victòria que amaga molts de secrets, igual que tot el veïnat. Per tant, el somni americà que una altra vegada es converteix en el malson americà.

'Poltergeist', un clàssic obligat del cinema de terror

2011-10-18T11:57:00.000+02:00

El clàssic obligat que avui recomanarem al programa Districte 21 és 'Poltergeist', de Tobe Hooper, un director especialitzat en cinema de terror després d'haver realitzat la mítica 'La matanza Texas' (1974') i una primera adaptació de 'Salem's Lot' (1979), l'obra vampírica d'Stephen King. El film va ser el primer èxit d'Steven Spielberg com a productor. A més, no seria l'última col·laboració entre Spielberg i Hooper, ja que el director de 'Poltergeist' també va firmar, anys més tard, alguns dels capítols de la minisèrie 'Abducidos' (Taken). Així, 'Poltergeist' va estrenar-se l'any 1982, amb un aclaparador èxit de crítica i públic. De fet, va convertir-se en una de les pel·lícules més vistes de la dècada dels vuitanta, però també en un clàssic modern del cinema de terror.

En realitat, 'Poltergeist' es basava en un episodi de la sèrie televisiva 'La dimensió desconeguda', i està plena de referències al món de la televisió. De fet, la pel·lícula en sí és una metàfora perfecta sobre els perills de la televisió, orquestrada per una generació de cineastes que havien crescut amb la televisió, però que volien fer un tipus de cinema que fes que el gran públic tornés a la foscor de les sales. Més enllà dels extraordinaris efectes visuals, realment innovadors en la seua època, el millor de 'Poltergeist' és la seua doble lectura i la manera com està construïda la narració, amb tota una sèrie de senyals que vaticinen el que passarà després. A la pel·lícula, un matrimoni (Craig T. Nelson i JoBeth Williams) i els seus tres fills viuen a la casa dels seus somnis, en una urbanització idíl·lica, sense sospitar que una maledicció afecta la casa. L'àmbit domèstic protector, habitual en el cinema d'Spielberg, és aquí una terrible amenaça, amb una història que combina el terror tecnològic amb els contes clàssics de fantasmes. Així, no només es comencen a moure els objectes de la casa, sinó que la petita Carol Anne (Heather O'Rourke) veu coses estranyes a la pantalla de la tele quan s'acaba la programació. De fet, quan una força maligna s'emportarà Carol Anne cap a una altra dimensió, la seua família podrà parlar amb ella a través del vidre de la tele, com si la xiqueta hagués quedat atrapada dins de la televisió.

La televisió és un personatge més a la casa de 'Poltergeist', ja que hi ha pantalles en gairebé totes les habitacions. Per tant, Spielberg i Hooper ens vaticinen l'any 1982 el que ha acabat passant en moltes de les nostres coses. A més, l'espectador nota que alguna cosa no va bé quan es produeixen les interferències amb el comandament a distància de la casa del veí, que sí deixa que el seu fill vegi programes infantils. En canvi, els fenòmens paranormals de la casa semblen un càstig, primer, per un consum excessiu de televisió, però també per haver ultratjat un antic cementiri amb les obres de la urbanització. Totes les coses tenen un límit, sembla la sentència dels responsables de la pel·lícula, just en una època en què el liberalisme salvatge de la naixent Era Reagan animava els nord-americans a crèixer sense aturador. De fet, en una de les escenes més intimistes, al llit dels pares i just abans de l'esclat de la tempesta, veiem que el pare està llegint un llibre sobre la figura humana i política de Reagan. És un dels elements que ajuda a posar 'Poltergeist' en el seu context històric i cultural, al costat de les referències al cinema del mateix Spielberg (hi ha una cita indirecta de 'Tiburón') i del seu amic George Lucas, ja que l'habitació dels xiquets està plena d'articles de merchandising de 'La Guerra de las Galaxias', estrenada només cinc anys abans. Finalment, cal destacar la música inquietant i apegalosa que va composar Jerry Goldsmith. La meua escena favorita? Quan sembla que tot ha acabat i la família arriba a un motel, i el pare decideix traure l'aparell de televisió al carrer.

Digital+ passa a dir-se Canal+ i naix la plataforma Canal+ Yomvi a internet

2011-10-17T12:34:00.000+02:00

Digital+ fa aquest dilluns un dels passos endavant més important des que les antigues plataformes Canal Satélite Digital i Vía Digital es van fusionar al juliol del 2003. De fet, la plataforma de televisió de pagament torna a canviar de nom i se simplifica, tot quedant-se amb la denominació del seu canal premium, Canal+, amb l'objectiu d'aprofitar el prestigi de la marca. Per tant, ara la plataforma passa a dir-se Canal+, i el seu canal premium, Canal+ 1. Però el canvi realment important és que avui naix Canal+ Yomvi, que és la nova plataforma a internet, amb tota la programació lineal de Canal+ 1 i un sistema de vídeo a la carta que inclou més d'un miler de títols, entre pel·lícules, sèries i documentals. En aquest sentit, l'accés a Canal+ Yomvi serà gratuït per als dos milions d'abonats de Canal+, però els nous clients també podran accedir-hi amb una quota mensual de 10,95 euros (un mes gratis si el contracten durant aquest mes d'octubre). Només cal instal·lar un reproductor (player) al vostre ordinador o dispositiu, escollir el que voleu veure i prémer el botó del play. Per tant, la manera de veure la televisió canvia a partir d'aquest dilluns, i és un pas endavant a Canal+ per avançar-se a la imminent arribada de Netflix a Espanya.

El més important és que Canal+ esdevé una marca d'entreteniment, amb el valor afegit que el seu contingut es podrà visualitzar en tots els suports gràcies a la seua aposta tecnològica. A més del senyal de Canal+ per satèl·lit, els abonats també podran accedir-hi a través d'internet al portal Canal+ Yomvi, tant amb els seus PC (la versió per al Mac d'Apple estarà disponible a partir del gener del 2012), com des dels seus telèfons mòbils i tabletes. També a través de videoconsoles connectades a internet com l'XBOX 360, però també a través dels televisors connectats a internet de Samsung, i molt properament també amb les Smart TV de la marca LG. L'altre accés directe a Canal+ Yomvi serà a través del nou Jazzbox de Jazztel, un media center connectat a la línia d'ADSL exclusiu per als seus abonats.

'El meu veí Totoro', el matí del dia del Pilar al Super3

2011-10-07T01:41:00.000+02:00

'El meu veí Totoro', del mestre de l'anime Hayao Miyazaki, arribarà el proper 12 d'octubre al canal Super3. De fet, coincidint amb la festivitat del Pilar, el canal Super3 modificarà la seua graella i emetrà sis pel·lícules i un capítol especial d''Una mà de contes', a més de les sèries ja habituals.Les sis pel·lícules que s'emetran són: 'Bob el manetes, cursa cap a la meta' (8.45 h), 'L'Scooby-Doo! El campament de la por' (9.50 h), ' El meu veí Totoro (11.05 h), 'L'ull del llop (12.30 h), 'El detectiu Conan: el gratacel explosiu (15.05 h)' i 'Tom i Jerry i el tresor del galió pirata' (20.20 h). Quant a 'El meu veí Totoro', es tracta d'una pel·lícula dirigida per Miyazaki el 1988, i es considera una de les joies del mitic Studio Ghibli. De fet, va tenir tant d'èxit al Japó que Totoro es va convertir en la insígnia de l'estudi. Totoro és un esperit del bosc que només poden veure els xiquets. En aquest sentit, la pel·lícula és un simpàtic retrat de la vida rural al Japó de la posguerra, quan un professor universitari es trasllada amb les seues filles menudes a una casa a prop d'un bosc, mentre que la seua dona es recupera de tuberculosi en una clínica de la ciutat. Un cop instal·lats a la casa, les xiquetes descobreixen l'existència dels 'conillets de la pols', i aprenen que hi ha éssers que no tothom pot veure, ja que només la gent amb el cor pur pot veure els esperits dels bosc. Un dia, la petita Mei es perd al bosc i la seua germana Satsuki demana ajuda al fullet Totoro, que recorre al Nekobasu, un gat-autobús tan espectacular com divertit.

Arriba 'Person of interest', la nova sèrie de J.J. Abrams

2011-10-06T23:21:00.001+02:00

El canal de pagament Calle 13 ha estrenat aquest dijous a la nit en exclusiva 'Person of interest', només dues setmanes després de la seua estrena als Estats Units. És l’esperada nova sèrie de JJ Abrams ('Perdidos', 'Alias', 'Fringe'...), que la cadena CBS ha estrenat fa només quinze dies a la disputada franja del “prime time” dels dijous i desplaçant “CSI” a la nit dels dimecres. Per tant, és la gran aposta de la CBS per aquesta temporada, després d’haver superat amb els millors resultats en 15 anys les proves de visionat que es fan a grups reduïts d’espectadors. A casa ja hem pogut veure el capítol pilot i està molt bé, la cosa promet.

'Person of interest' està ambientada a la ciutat de Nova York, controlada per milers de càmeres de vigilància després dels atemptats de l’11-S. Reese (Jim Caviezel, de 'La Pasión' segons Mel Gibson i el remake de la sèrie seixantera 'El prisionero') és un exagent de la CIA que viu al marge de la societat, en la indigència, fins que un misteriós multimilionari, el senyor Finch (Michael Emersen, el Benjamin Linus de 'Lost') el contracta per resoldre crims que encara no s’han produït. El tema pot recordar la pel·lícula de ciència-ficció 'Minority Report', però en realitat 'Person of interest' recorda més el to de 'Perdidos' -també hi ha una llista de persones més o menys elegides-, i d’una altra sèrie de J.J. Abrams que no va tenir gaire èxit i que mereixia millor sort, i que es deia 'Seis grados'. A més, el guionista no és altre que Jonathan Nolan, germà de Christopher Nolan i guionista de la magnífica 'El caballero oscuro'. En seguirem parlant, segur.

'Un día en las carreras', els germans Marx en plenitud

2011-10-05T00:35:00.000+02:00

'Un día en las carreras' ('A day at the races', 1937, tràiler original) és la segona pel·lícula de Sam Wood amb els germans Marx. També és la segona de Groucho, Chico i Harpo per a la MGM, després de l'èxit de 'Una noche en la ópera' (1935). Wood era un dels grans artesans-directors comercials de Hollywood, molt conegut per la seua rigidesa, i sens dubte va saber canalitzar la bogeria creativa dels germans Marx posant-la al servei d'aquestes dues pel·lícules, que en realitat són també dos dels millors films de la trajectòria d'aquest grup de còmics. Respecte de 'Una noche en la ópera', repeteix el cantant Allan Jones en el paper que en les pel·lícules anteriors hauria fet el quart germà Marx, Gummo, i també la inefable i també inevitable Margaret Dumont. La gran novetat és l'aparició de Maureen O'Sullivan, qui ja era una estrella pel fet de ser la Jane de 'Tarzan', i que més endavant també seria coneguda per ser la mare de l'actriu Mia Farrow.

Els germans Marx van arribar a la MGM de la mà del productor Irving Thalberg, considerat el xiquet d’or de Hollywood, que va morir just enmig del rodatge d’aquesta pel·lícula. Fins a l’arribada dels germans Marx, la Metro estava especialitzada en drames, i el seu fitxatge va ser una aposta molt arriscada. Thalberg tenia molt bona relació amb els Marx, sobretot amb Groucho, i els donava molt màniga ampla. Però va posar al davant de les dues pel·lícules un director molt exigent i perfeccionista, Sam Wood. Per això són potser les seues dues pel·lícules més equilibrades, tot i que els números musicals són un pèl llargs. Però té dos dels números musicals més impressionants de la història del cine; sobretot, l’espectacular número de jazz i swing en què Harpo toca la flauta en una festa d’afroamericans, amb l’actuació estel·lar de la cantant Ivy Anderson, vocalista de l’orquestra del mític Duke Ellington.

A 'Un dia en las carreras', Maureen O'Sullivan interpreta la propietària d’un sanatori que travessa una delicada situació financera, i es veu obligada a dependre dels diners d’una pacient milionària (M. Dumont) si no vol cedir la clínica a un ambiciós home de negocis. El seu promès és un cantant en una sala de festes (Allan Jones), que compra un cavall de curses per intentar guanyar diners. Els germans Marx entren en acció, sobretot quan el doctor Hackenbush (Groucho), que és un veterinari, es fa passar per doctor per poder dirigir el sanatori i festejar amb la milionària Dumont.

Un equip de guionistes va treballar durant mesos en més d’una vintena versions de la història. Els germans Marx van estar provant els gags i fins i tot cronometrant els diàlegs durant tota una temporada teatral, fins polir i afinar els que finalment apareixerien a la pel·lícula. Així, són tan importants els acudits verbals, amb els diàlegs surrealistes de Groucho i els jocs de paraules de Chico, com els gags visuals. És la primera pel·lícula en què Harpo utilitza la mímica per explicar una cosa que ha passat, cosa que no va agrada els germans Marx, ja que per primera vegada s’entenia que Harpo no parlava perquè no podia, i no perquè no volgués, que era l’actitud gamberra que fins llavors sempre havia tingut. Hi ha moments absolutament delirants i surrealistes, com quan els germans Marx empaperen literalment una femme fatalle, o quan es renten les mans abans de començar un reconeixement a la pacient interpretada per M. Dumont. Una escena famosa? Segur que la més coneguda de la pel·lícula és la del gelat del tutti-fruti, quan Chico estafa Groucho a l’hipòdrom, venent-li informació secreta sobre els cavalls guanyadors en les carreres. Alguns han dit que està a l’altura de la famosa escena de “La parte contratante de la primera parte”, de 'Una noche en la ópera'. Però a mi la que més m’agrada és quan, durant la carrera final, trenquen un cartell de l’hipòdrom i fan que la gent que arriba en cotxe es cregue que la pista és el pàrquing, i tot s’omple de cotxes. Veure Chico i Groucho caminant i corrent entre els cotxes, i literalment per damunt dels cotxes, és genial. A més, és una escena que demostra que Sam Wood sabia perfectament com gravar una pel·lícula en exteriors i amb grans multituds.

Cine clàssic i sèries, cada dimarts a Districte 21

2011-09-27T13:19:00.002+02:00

Cada dimarts a partir de les 22.00 hores, en el marc del programa Districte 21, a Canal 21 Ebre, tenim una secció sobre cinema clàssic i sèries, en què recomanem una pel·lícula antiga i una producció recent per a la petita pantalla. Fa quinze dies, per exemple, vam parlar d''El extraño', d'Orson Welles, i de 'Falling Skies', la sèrie de ciència-ficció produïda per Steven Spielberg que al nostre país podem veure a través del canal TNT i de Cuatro. La setmana passada, en canvi, vam comentar 'Siete días de mayor', dirigida per John Frankenheimer, i la versió nord-americana de la sèrie danesa 'The Killing'.

'Siete días de mayo', del 1964, és una intriga política amb el tema de fons de la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica. En plena política de distensió, amb un president nord-americà que vol signar un tractat de pau amb la Unió Soviètica, un coronel de l’exèrcit interpretat per Kirk Douglas descobreix que un general encarnat per Burt Lancaster està liderant una conspiració per donar un cop d’estat, derrocar el president i que els Estats Units siguen governats per una junta militar. Els set dies de maig que donen origen al títol són el compte enrere, la setmana de temps que tenen el president i el seu equip de col·laboradors, per intentar trobar les proves necessàries de la conspiració i avortar el cop d’estat.La pel·lícula està inspirada en un fet real. Una conversa d’un dels autors de la novel·la amb un general, que havia acusat el president Kennedy de covard per la seua gestió de la crisi desencadenada per la invasió de Bahía de Cochinos, quan un grup de cubans exiliats, entrenats i finançats per la CIA, van intentar una invasió de Cuba l’any 1961.En aquest sentit, cal recordar que Kennedy va ser assassinat al novembre del 1963, poc abans de l’estrena de 'Siete días de mayo' al febrer del 1964, i que això va alimentar les diferents teories sobre la conspiració. Per tant, la pel·lícula estava de molta actualitat, en el moment de la seua estrena.

Dos anys anys, Frankenheimer havia dirigit el que potser va ser el seu primer èxit important, 'El mensajero del miedo', amb Frank Sinatra. Frankenheimer era un dels directors de cinema que abans havien treballat a la televisió, i això es nota molt en les seues pel·lícules, pel ritme narratiu, des del punt de vista tècnic i també en la direcció d’actors. Havia treballat a la cadena CBS des del 1956, i abans de fer el salt al cine havia dirigit uns 125 dramàtics en directe per a la televisió. La seua experiència en el medi televisiu també es nota al llarg de la pel·lícula, que comença com si fos un reportatge d’uns disturbis, d’una manifestació, davant de la Casa Blanca, una escena enregistrada càmera amb mà. El pes dels mitjans de comunicació i la importància que ja tenia la televisió durant els anys 60 també queda molt present a 'Siete días de mayo'. A més, la fotografia en blanc i negre afegeix un efecte dramàtic a la pel·lícula, i l’apropa també a la televisió, que en aquell moment també era encara en blanc i negre. Cal destacar també la gran banda sonora de Jerry Goldsmith, un dels millors i més prolífics directors i compositors de música de cinema de Hollywood, i que com Frankenheimer també provenia de la televisió.

Frankenheimer va dirigit altres pel·lícules com 'Ronin', 'Operaión Reno', 'La isla del Doctor Moreau' (la versió amb Marlon Brando), 'Domingo negro', o la segona part de 'French Connection'. També són força conegudes 'Yo vigilo el camino', 'El mensajero del miedo 'i sobretot 'El hombre de Alcatraz', també amb Burt Lancaster. De fet, es diu Lancaster és qui va avalar John Frankenheimer en el seu pas de la televisió al cinema. Però curiosament, és l’altre protagonista, Kirk Douglas, qui havia adquirit els drets per adaptar al cine la novel·la original de Fletcher Nebel i Charles Bailey, escrita el 1962. I també es diu que va ser el mateix Kennedy qui va animar Kirk Douglas a portar la novel·la al cine, cosa que va permetre que la pel·lícula superés qualsevol obstacle o intent de censura.

The Killing · És una de les estrenes més esperades de la temporada a la televisió de pagament. Va arribar al canal Fox Crime el passat 1 de setembre.La crítica ja ha proclamat que es tracta del millor thriller produït per a la televisió des que David Lynch va revolucionar el món de les sèries amb 'Twin Peaks', a principis de la dècada dels noranta. 'The Killing' ens transporta fins a la humida Seattle, l'escenari perfecte per a la investigació de l'assassinat d'una altra adolescent, que ara ja no és Laura Palmer, sinó Rosie Larsen. 'The Killing' és una producció de la cadena AMC, la qual ja ha demostrat la seua aposta per la qualitat amb sèries com ara 'Mad Men' o 'The Waling Dead', amb guió de Veena Cabreros Sud ('Caso abierto'). Però, en realitat, 'The Killing' és una adaptació i ampliació de la sèrie danesa 'Forbrydelsen', que també podrem veure aquí a partir del 25 d'octubre, gràcies a l'aposta del canal de pagament AXN. Cadascun dels 13 episodis de 'The Killing' està concebut com un pas endavant en la investigació. Quant a la sèrie original danesa, cal assenyalar que 'Forbrydelsen' té dues temporades més, tot i que la tercera encara ha d'estrenar-se a Dinamarca.

El 3XL estrena 'El Nan Roig: retorn a la Terra'

2011-09-24T21:12:00.000+02:00

Bones notícies per als fans de 'Red Dwarf'. Aquest dissabte a la nit, a les 23.50 hores, el canal 3XL estrena la comèdia més longeva de la BBC2, 'El Nan Roig: retorn a la Terra'.Han passat nou anys des del darrer episodi, i la tripulació del Nan Roig és més vella, però no més sàvia. Per diferents motius, tornen a la Terra, però el planeta de l'any 2009 no és el que s'esperaven.Quan s'adonen que estan destinats a morir, els membres de la tripulació -al més pur estil de 'Blade Runner'- se'n van a la recerca d'aquells qui els van crear per suplicar que els deixin seguir amb vida.En la primera emissió, el 1988, 'El Nan Roig' va aconseguir audiències de més de vuit milions d'espectadors al Regne Unit, i ha estat emesa en més de 30 països d'arreu del món. A casa nostra, de fet, la vam descobrir gràcies a TV3, als anys vuitanta i noranta. L'emissió d''El Nan Roig: retorn a la Terra' va suposar una fita històrica per al canal Dave. El primer episodi va arribar als 2,1 milions d'espectadors, amb un 10% de "share". Aquesta trilogia còmica és, sense cap mena de dubte, la producció amb més èxit de tota la història de la cadena, i 'El Nan Roig' continua tenint tants seguidors com mai. A YouTube n'hi ha 2.790 clips, a Facebook suma més de 500 grups de fans, al portal Bebo compta amb 55.700 entrades i al web oficial de la sèrie es consulten més de dos milions de pàgines cada mes.

Dos canals nous per als més menuts, Baby TV i Cartoonito

2011-09-01T01:41:00.000+02:00

Dos canals nous per als més menuts de la casa se sumen aquest dijous, 1 de setembre, a l'oferta de Digital+. D'una banda, Fox International Channels incorpora el canal preescolar Baby TV, destinat a xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys, i que substitueix el canal Baby First en el dial 39 de la plataforma de pagament. A Baby TV, un canal que ja es troba disponible a ONO i Imagenio, tots els continguts són originals i estan pensats especialment per als més menuts amb una finalitat pedagògica. Un dels grans encerts del canal és que planteja la seua programació per franges, amb sèries i produccions de format curt dividides per categories: primers conceptes, natura i animals, música i art, imaginació i creativitat, construint amistat, activitats, endevinalles, cançons i rimes, i l'hora de dormir. Algunes de les sèries d'aquest canal de la Fox per als més petits són 'Tulli', 'Charlie y los números', 'Oliver descubre', 'Pim & Pimba' o 'Las canciones del bebé'.

L'altra novetat al dial de Digital+ també està adreçada als més menuts, un símptoma clar de qui són els nous amos del comandament a distàncies en moltes llars. Es tracta de Cartoonito, destinat als infants d'entre tres i cinc anys, que la companyia Turner ha decidit posar en marxa a Espanya en substitució del canal Boomerang. Per tant, Cartoonito es podrà veure en el dial 36. De fet, ja feia un temps que Boomerang havia deixat d'emetre les sèries d'animació clàssiques que marcaven la primera època del canal, i ara ja només quedaven 'Los Picapiedra' i algun que altre clàssic de la mítica Hanna Barbera, com 'El oso Yogui', 'Pixie y Dixie' i 'Hong Kong Fu', que s'emetien de matinada. La resta eren ja sèries d'animació per als més petits, com 'Los hermanos Koala' o 'Las aventuras de Chuck y sus amigos'. Algunes de les estrenes del canal en aquesta nova etapa són 'Bananas en pijama', 'Jelly Jam' (amb música de Guille Milkyway-La Casa Azul?) o 'My Little Pony'.

'Els matins' post-Cuní arriba a TV3 el 5 de setembre

2011-08-31T23:28:00.002+02:00

La nova temporada televisiva arriba enguany més aviat del que és habitual, potser condicionada per l'avançament de les eleccions espanyoles al 20 de novembre. Televisió de Catalunya ha presentat aquest dimecres la nova etapa d''Els matins' de TV3, la qual començarà el proper dilluns, 5 de setembre, a les 8 en punt del matí. Serà de la mà d'Ariadna Oltra i Helena García Melero, amb la difícil missió de fer oblidar la llarga etapa en què el programa va estar presentat per Josep Cuní, que ara ha marxat a 8TV després de vuit anys. Segons la directora de TV3, Mònica Terribas, "tot canvia per continuar sent líders i referent de l'oferta matinal a Catalunya". Però la realitat és que l'ombra del record de Cuní serà allargada, com a mínim durant els primers mesos.

'Els matins' estrenarà un nou plató i també una imatge totalment renovada. Tanmateix, Terribas ha destacat que "Els matins" continuarà pivotant en la informació i l'entreteniment responsable, i ha destacat la voluntat del programa "de continuar sent el referent informatiu i explicar tant les coses que passen aquí a prop com el que està passant a Líbia". En aquest sentit, penso que el millor hauria estat un canvi de nom del programa, per molt que Oltra i García Melero tinguen el compromís de mantenir l'essència d''Els matins'. Aquest era un programa molt marcat per la figura de Cuní, i trobar un nom interessant per al nou magazín informatiu no hauria de ser gaire complicat. De fet, 'Els matins' era un nom més aviat pobre, gens a l'alçada del programa. En aquesta nova etapa, el periodista Manel Sarrau firma la direcció d''Els matins'. Oltra obrirà el programa amb el pes de la part informativa, on es mantenen l'entrevista i la tertúlia amb nous col·laboradors, mentre que García Melero n'assumirà la segona part del programa, on es prioritzaran els continguts de magazín i temes socials i de denúncia.

Imatge TV3

'The Killing', versió americana a Fox Crime i versió original danesa a AXN

2011-08-30T00:35:00.001+02:00

És una de les estrenes més esperades d'aquesta nova temporada i ja la tenim aquí. El canal de pagament Fox Crime estrena aquest dijous, 1 de setembre (21.25 hores), els dos primers capítols de la sèrie nord-americana 'The Killing'. La crítica ja ha proclamat que es tracta del millor thriller produït per a la televisió des que David Lynch va revolucionar el món de les sèries amb 'Twin Peaks', a principis de la dècada dels noranta. 'The Killing' ens transporta fins a la humida Seattle, l'escenari perfecte per a la investigació de l'assassinat d'una altra adolescent, que ara ja no és Laura Palmer, sinó Rosie Larsen. 'The Killing' és una producció de la cadena AMC, la qual ja ha demostrat la seua aposta per la qualitat amb sèries com ara 'Mad Men' o 'The Waling Dead', amb guió de Veena Cabreros Sud ('Caso abierto'). Però, en realitat, 'The Killing' és una adaptació i ampliació de la sèrie danesa 'Forbrydelsen', que també podrem veure aquí a partir del 25 d'octubre, gràcies a l'aposta del canal de pagament AXN. El tràiler promocional que ha preparat Fox Crime és impressionant...

Siga com siga, les dues sèries parteixen d'una mateixa història. Una inspectora de policia, a punt d'abandonar el servei perquè canvia de ciutat amb la seua parella i el seu fill, es veu involucrada en el que serà el cas de la seua vida: la desaparició d'una adolescent el cos de la qual es trobarà en el maleter del seu cotxe. Així, el crim l'obligarà a canviar els plans del trasllat. Cadascun dels 13 episodis de 'The Killing' està concebut com un pas endavant en la investigació. Quant a la sèrie original danesa, cal assenyalar que 'Forbrydelsen' té dues temporades més, tot i que la tercera encara ha d'estrenar-se a Dinamarca.

'Lost', des del primer capítol a FDF

2011-08-29T23:57:00.000+02:00

Feia uns dies que el canal Factoría de Ficción (FDF) venia anunciant la seua intenció de recuperar la sèrie 'Perdidos' per a la seua graella. Finalment, aquest dilluns s'ha conegut que dijous, 1 de setembre, FDF recupera la sèrie estel·lar de J.J. Abrams des del seu primer capítol, a partir de les 22.15 hores. En aquest sentit, és d'agrair que FDF haja apostat per 'Lost' per al 'prime time' dels dijous, ja que fins ara només era possible repescar algun capítol de 'Perdidos' en les matinades de Cuatro, un altre dels canals de Mediaset. Potser l'ideal per als fans de 'Lost' seria poder revisar la sèrie en alta definició, a través del canal mare de Telecinco, ni que fos en alguna hora intempestiva. Però també cal tenir en compte que a Mediaset emet les sèries del canal FDF d'una manera més que digna, i amb una qualitat d'imatge més que acceptable.

El nou 'Superman', sense calçotets rojos?

2011-08-25T00:52:00.000+02:00

La polèmica està servida. El nou 'Superman' de Zack Snyder, amb l'actor Henry Cavill (Los Tudor) interpretant l'Home d'Acer, podria no portar els famosos calçotets de color vermell tan característics del personatge creat per Joe Shuster i Jerry Siegel. La primera imatge oficial que s'ha filtrat de la pel·lícula -ara en procés de rodatge, s'estrenarà al juny del 2013- no deixava veure els calçotets, ja que aquesta peça de roba tan pròpia de Superman quedava en la penombra. Però només ha calgut esperar a les primeres imatges del set de rodatge de la pel·lícula per comprovar que, en realitat, el nou Superman de Zack Snyder, produït per Christopher Nolan ('Batman Begins' i 'El caballero oscuro'), no durà els calçotets rojos per damunt dels pantalons blaus, com marquen els cànons del còmic. Les diverses imatges les hem pogut veure en la pàgina de Facebook no oficial de la pel·lícula, titulada 'Superman: Man of Steel'.

Via E·Cartelera

Gomaespuma torna amb un programa d'entrevistes a TVE

2011-08-23T19:12:00.002+02:00

Gomaespuma tornarà a la televisió amb un programa d'entrevistes per a TVE. El programa es dirà 'Yo de mayor quiero ser español', en principi s'emetrà per La 2 i entrevistarà persones -més o menys conegudes- de destaquen en la seua professió, com el futbolista Fernando Torres, la ballarina Tamara Rojo, el cuiner José Andrés o la cantant Ruth Lorenzo. El duet còmic format per Juan Luis Cano i Guillermo Fesser ja ha treballat recentment per a l'ens públic amb el seu programa 'Gomaespuminglish' (La 2) i també van tenir l'espai 'Pasando Olímpicamente' amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequín. La notícia s'ha sabut aquesta setmana a través del programa de ràdio 'Atrévete', de Cadena Dial. De fet, Gomaespuma va abandonar la ràdio l'any 2007, després de 25 anys, per iniciar nous projectes, tant a internet com a la televisió. Ara, Gomaespuma tindrà un espai d'entrevistes a TVE, en què seguirà aportant un altre tipus de periodisme, amb humor i una visió amable i àcida de l'actualitat informativa. Cano i Fesser van iniciar la seua relació professional a les ones de Radio Madrid FM, amb el programa 'El Flexo', i després van passar per altres emissores com ara Antena 3 Radio, Onda Cero i M-80, però també cal recordar el programa de gags que Gomaespuma va fer per a Telecinco. A banda, a través de la seua empresa han publicat llibres i discos, han produït festivals de flamenc i de cinema asiàtic, han fet publicitat i han produït pel·lícules. De fet, Fesser ha estat director, productor i guionista de 'Cándida', film basat en la seua assistenta, l'entranyable Cándida Villar que feia de crítica de cinema en els programes de ràdio de Gomaespuma. Fesser també ha escrit els guions de les pel·lícules 'El milagro de P.Tinto' i 'La gran aventura de Mortadelo y Filemón', que va dirigir el seu germà Guillermo Fesser. Finalment, Cano i Fesser van crear l'any 2000 la Fundación Gomaespuma, la qual té projectes solidaris al Senegal, Nicaragua i Sri Lanka, la majoria dedicats a l'escolarització de xiquets i a la protecció dels drets de les dones.

Via Vertele.com

'Perseguido', a 13tv

2011-08-23T13:17:00.006+02:00

La cadena catòlica 13tv ha programat aquest dimarts a la nit (22.30 hores) la pel·lícula 'Perseguido', una distopia futurista protagonitzada per Arnold Schwarzenegger el 1987, el mateix any que va interpretar 'Depredador'. L'actor hipermusculat ja era una estrella gràcies sobretot als seus papers a 'Conan el Bárbaro' (1982) i 'Conan el Destructor' i 'The Terminator' (1984), però encara faltaven tres anys perquè interpretés el Douglas Quaid/Hauser de 'Desafío total', una pel·lícula que inevitablement recorda 'Perseguido'. El film dirigit per Paul Michael Glaser ens avança fins al 2019 (curiosament, el mateix any que el 'Blade Runner' de Ridley Scott), quan els Estats Units tenen el primer govern totalitari de la seua història (sic!). Els dissidents són internats en camps de treball, però Ben Richards no està d'acord amb la seua sort i decideix fugir. Així, la seua única sortida és participar en un concurs televisiu -es podria dir que la pel·lícula avança els reality shows- en què els participants eliminats són directament ajusticiats davant de les càmeres. 'Perseguido' està basada en un relat d'Stephen King, 'The Running Man', tot i que el mestre del terror va publicat-lo sota un dels seus pseudònims, Richard Bachman. La pel·lícula està plantejada com un film d'acció i aventures, però alhora també convida a fer una reflexió sobre els mitjans de comunicació i la seua relació amb el poder polític, sobretot ara que han passat gairebé 25 anys i podem comprovar cap a on ha anat la televisió i quin tipus de programes d'entreteniment tenim.

'Malas noticias', plat fort del 'Día HBO' a Canal+

2011-08-22T13:57:00.006+02:00

El dimecres serà el 'Día HBO' a Canal+. A partir d'aquest dimecres, 24 d'agost, des de les 15.30 hores, Canal+ emetrà una selecció de grans produccions de la cadena nord-americana, un dels canals més prestigiosos a nivell mundial gràcies a les seues sèries i pel·lícules per a la televisió. El plat fort arribarà a les 22.00 hores amb l'estrena al nostre país de la tv movie 'Malas noticias' ('Too big to fail'), dirigida per l'oscaritzat Curtis Hanson, però durant tota la tarda, el vespre i la nit es veuran títols com 'Cinema Vérité' (15.30 hores), 'La relación especial' (17.05 hores), 'No conoces a Jack' (18.40 hores), 'Temple Grandin' (23.35 hores) i 'The Sunset Limited' (01.30 hores), amb intèrprets de la talla d'Al Pacino, Susan Sarandon, Tim Robbins o William Hurt. En concret, 'Malas noticias' es basa en l'èxit editorial del periodista Andrew Ross Sorkin, del diari The New York Times, i explica els orígens de la crisi econòmica del 2008 i com va reaccionar el poder polític davant del problema, com els motius que van portar Washington a no salvar la companyia Lehman Brothers. De fet, The Hollywood Reporter ha qualificat la cinta com "una lliçó hipnòtica d'economia", lloant la "poderosa interpretació de William Hurt". Al costat de Hurt, destaquen les actuacions de Paul Giamatti (com a president de la Reserva Federal, Ben Bernanke), Cyntia Nixon, James Woods i Bill Pullman, entre d'altres.

Divinity recupera 'Mujeres desesperadas' i estrenarà les dues últimes temporades

2011-08-22T10:53:00.004+02:00

El canal Divinity recupera a partir d'aquest dilluns la sèrie 'Mujeres desesperadas' des del primer episodi, amb una marató de quatre capítols que començarà a les 15.15 hores. Però a partir de demà, 23 d'agost, la sèrie s'emetrà de dilluns a divendres amb un episodi doble, a partir de les 17.00 hores. A banda, els capítols de 'Mujeres desesperadas' també es podran veure al web Divinity.es, just després de la seua emissió per televisió. A més, aquesta redifusió de la sèrie sobre les mestresses de casa de Wisteria Lane també servirà perquè el canal de Telecinco dedicat al públic femení puga estrenar les dues últimes temporades de 'Desperate Housewives', la setena i la vuitena, encara inèdites a Espanya. Això és perquè aquest mes d'agost els responsables de la cadena ABC han anunciat que el final definitiu de la sèrie serà el 2012, amb el tancament de la vuitena temporada, el rodatge de la qual començarà al setembre. 'Mujeres desesperadas' es va estrenar als Estats Units l'any 2004, i ha estat una de les sèries més vistes de la dècada, amb més de 56 milions d'espectadors anuals en gairebé 90 països d'arreu del món. De fet, ha rebut el suport del públic i de la crítica, ja que 'Mujeres deseperadas' compta amb set premis Emmy i tres Globus d'Or, entre els més de 40 guardons que ha rebut. Al nostre país l'hem pogut veure a través del canal Fox i també per TVE, tant per La 1 com per La 2.

TV3 en 3D, una aposta per la innovació

2011-08-21T23:33:00.003+02:00

Ja hem començat a xalar de veritat amb la nostra nova televisió LG Cinema 3D, gràcies a les emissions en 3D que Televisió de Catalunya està realitzant aquest estiu. Es tracta de l'espai Innova, un nou espai setmanal que TV3 dedica als programes i transmissions en 3D -encara en fase experimental-, i que s'emet cada dissabte a partir de les 10 del matí pel canal TV3 HD. De fet, si no teniu una televisió preparada per rebre 3D, seguireu veient el canal en alta definició de TV3, amb la mateixa programació que el TV3 amb la definició "normal". Però si teniu un aparell preparat per rebre els senyals en 3D, el que rebreu serà la franja de programació Innova, amb què Televisió de Catalunya vol impulsar l'evolució creativa i les produccions en aquests nous formats d'imatge.

Aquest dissabte, per exemple, hem pogut veure en 3D la final de la Lliga de Campions del passat 28 de maig, entre el FC Barcelona i el Manchester United (3-1). De fet, ja l'havia emès el 2 juliol, quan va començar la nova franja de programació en 3D. En aquest sentit, el canal 3D de Televisió de Catalunya també ha recuperat el concurs de castells de Tarragona, un concert de Violadores del Verso, una final de tennis entre Nadal i Federer, l'obra de teatre 'Llits' i la semifinal de la Champions entre el Reial Madrid i el Barça. Les emissions es fan amb la tecnologia 'side by side', o costat per costat, la qual envia dues imatges per un mateix canal, una per a l'ull dret i una per a l'esquerre. Així, es parteix la pantalla en dues imatges idèntiques abans de ser adaptada en format 3D i, amb l'ajuda d'unes ulleres adequades, el cervell suma les dues imatges tot provocant la sensació de tridimensionalitat. Per tant, esperem que TV3 continue apostant per l'emissió de nous programes, esdeveniments i continguts en general -també cinema- amb la tecnologia 3D. És un altre món.

FDF recupera 'Cheers' abans de la versió espanyola que prepara Telecinco

2011-08-17T23:41:00.003+02:00

Telecinco ja ha començat el rodatge de la versió espanyola de 'Cheers', una de les grans sèries de la història de la televisió. Encara és aviat per dir quin serà el resultat final de substituir Ted Danson, Woody Harrelson, Kirstie Allie, Kelsey Grammer, Rhea Perlman i Shelley Long per actors espanyols com ara Antonio Resines, Alberto San Juan, Alexandra Jiménez, Pepón Nieto o Joan Pera. Però, mentrestant, Telecinco ha aprofitat el seu canal de sèries a la TDT, Factoría de Ficción (FDF) per reposar la sèrie original, i sens dubte aquesta és una gran notícia pels que hem estimat 'Cheers' en algun moment de la nostra vida. Així, des del passat 1 d'agost FDF emet de dilluns a divendres (a partir de les 11.15 hores) dos episodis d'aquesta comèdia clàssica amb el bar més famós de la televisió dels anys 80 i començaments dels 90. La sèrie va ser creada per Glen Charles, James Burrows & Les Charles, i distribuïda per CBS Television. En aquest sentit, va ser estrenada al setembre de 1982 a la cadena NBC i va mantenir el suport de l'audiència durant 276 capítols i 11 temporades. La ficció també va rebre el reconeixement de la crítica: en el seu palmarès figuren un total de 28 Premis Emmy, entre d'altres reconeixements. A més, després de deu anys en antena, l'èxit de 'Cheers' va ser tan important que el seu capítol final, al 1993, va ser l'esdeveniment televisiu més vist de l'any als Estats Units. A banda, la sèrie original va desencadenar un spin off que també va aconseguir un èxit rotund, ni més ni menys que 'Frasier'. Un comentari a banda mereix la capçalera de la sèrie, amb la mítica cançó 'Where Everybody Knows Your Name', que va esdevenir una de les intros més conegudes de la història de la petita pantalla.

TCM celebra el 75è aniversari de Robert Redford amb una marató de pel·lícules

2011-08-17T23:09:00.006+02:00

El canal de pagament TCM homenatja Robert Redford pel seu 75è aniversari, i aquest dijous emet un cicle amb algunes de les pel·lícules més destacades de la seua filmografia com a actor. Així, la cadena de Turner celebrarà l'aniversari del prestigiós cineasta amb una programació especial que començarà a les 11.45 hores, i que durarà fins a les 00.05 hores, tot recollint alguns dels seus films més importants. En total, seran set pel·lícules: 'Tal como éramos' (1973), 'El jinete eléctrico' (1979), 'Memorias de África' (1985), 'El candidato' (1972), 'Los tres días del Cóndor' (1975), 'El golpe' (1973) i 'Las aventuras de Jeremiah Johnson' (1972). En aquest sentit, en aquesta selecció només trobem a faltar 'Dos hombres y un destino' i 'Todos los hombres del presidente', però també alguna de les seues pel·lícules com a director: 'El río de la vida', 'Quiz Show' o bé 'Leones por corderos'. Tot i així, aquest cicle és una bona excusa per repassar algunes de les millors pel·lícules de la filmografia de Redfort, una de les últimes llegendes vives que queden a Hollywood.

Anne Hathaway, la nova Catwoman per al tercer 'Batman' de Cristopher Nolan

2011-08-17T00:42:00.005+02:00

Sorprenent imatge de l'actriu Anne Hathaway interpretant la nova Catwoman en la propera adaptació cinematogràfica de 'Batman'. Sobretot, perquè l'aspecte d'aquesta Catwoman s'allunya de la imatge d'altres actrius que han interpretat aquest personatge en el passat, com ara Michelle Pfeiffer o Halle Berry. En realitat, aquesta és una de les primeres imatges de 'The Dark Knight Rises', la tercera pel·lícula sobre el Senyor de la Nit dirigida per Cristopher Nolan, després de 'Batman Begins' i 'The Dark Knight'. Per tant, és molt possible que aquest no siga el vestit definitiu de la Catwoman de Nolan. L'estrena de la pel·lícula està prevista per al 20 de juliol del 2012, i de moment només se sap que Christian Bale repeteix com a Bruce Wayne/Batman, així com Gary Oldman com el comissari Gordon, Michael Caine com el fidel majordom Alfred i Morgan Freeman com a Lucius Fox. La francesa Marion Cotillard és l'empresària Miranda Tate. Anne Hathaway, com déiem, farà de Selina Kyle/Catwoman, mentre que Tom Hardy (que ja va treballar amb Nolan a 'Origen') serà Bane, l'enemic de Batman. L'altra novetat és el fitxatge de Joseph Gordon-Levitt ('500 días juntos') com el policia John Blake.

'Alaska & Mario' tornen a MTV per una nit

2011-07-13T00:31:00.000+02:00

He de confessar que ja enyorava, els dimecres a la nit, la meua dosi setmanal de 'Alaska & Mario', el docu-reality de la cadena MTV España. Ha estat un dels programes més divertits de la temporada passada en la televisió en obert, i després del capítol final, amb el casament entre Alaska i el seu company Mario Vaquerizo, ja necessitàvem una segona temporada. Per sort, aquest dimecres, a partir de les 21.30 hores, MTV ens ofereix un especial titulat 'Un millón de amigos', amb imatges encara inèdites del reality. Com el mateix títol deixa entreveure, Alaska i Mario tornaran a la pantalla de l'MTV acompanyats pels seus amics, gent com Topacio, Carmen Lomana, América (la mare d'Olvido Gara Alaska) o Nancy Travesti, per mi el personatge secundari més interessant de la docu-sèrie. De fet, penso que Nancy Travesti es mereix més que ningú un possible spin-off de 'Alaska & Mario'.

Alaska y Mario Uncensored

Mira los nuevos videoclips y vídeos de los programas de MTV en MTV.ES

www.mtv.es

Más de Alaska y Mario

Mira videos

Mira los Nuevos Videoclips | Notícias música

Embebido

La primera portada dedicada a 'El Hobbit'

2011-07-02T00:54:00.000+02:00

La revista britànica 'Empire' ofereix en exclusiva la primera portada, en tot el planeta, dedicada a l'esperada pel·lícula 'El Hobbit'. Serà en la revista del proper mes d'agost, quan 'Empire' publicarà un reportatge oficial de la preqüela natural d''El Senyor dels Anells', la trilogia de Peter Jackson. A la portada veiem un Gandalf molt més jove, un altre cop interpretat pel gran sir Ian McKellen. Per la seua banda, també reconeixem Martin Freeman com el jove Bilbo Baggins, tot llegint una carta quilomètrica mentre els nans prenen un refrigeri a la casa-forat del hobbit. En total, seran dues pel·lícules que serviran per retornar l'univers de J.R.R. Tolkien a la gran pantalla, amb un pressupost global de 620 milions de dòlars. 'El Hobbit' s'està filmant a Nova Zelanda, i la previsió és que la primera part es puga estrenar el 14 de desembre del 2012. La segona entrega, per la seua banda, arribarà a les pantalles el 13 de desembre del 2013. Ja queda menys...

'Memphis Beat', la nova sèrie de Jason Lee arriba a AXN

2011-06-22T01:40:00.000+02:00

El canal de pagament AXN estrena aquest dijous, 23 juny (21.30 h.), la sèrie 'Memphis Beat', protagonitzada per l'actor de culte Jason Lee, habitual de les pel·lícules de Kevin Smith i protagonista de 'Me llamo Earl'. Creada per Josh Harto i Liz Garcia, 'Memphis Beat' se centra en la vida d'un detectiu de policia força peculiar, amb una estreta connexió amb la ciutat de Memphis, una gran passió per la música blues i una relació massa propera amb la seua mare. La cadena TNT acaba d'estrenar la segona temporada als Estats Units, on el 2010 va assolir unes xifres força bones. La sèrie va tenir una mitjana de 4,5 millons d'espectadors, i va aconseguir la seua renovació.

El Col·legi de Periodistes denuncia les agressions dels 'indignats' a la premsa

2011-06-16T19:25:00.002+02:00

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha denunciat aquesta tarda, a través d'un comunicat oficial, les agressions patides per periodistes de TV3 i la Sexta, en l’exercici de la seua professió durant els fets d'aquest dimecres al parc de la Ciutadella. Però si fa unes setmanes els periodistes van ser agredits pels Mossos d'Esquadra durant l'intent de desallotjament de la plaça Catalunya, en aquest cas han estat alguns membres dels ‘indignats’ els que volien impedir el lliure accés de la premsa al Parlament. "El Col·legi, a més d’expressar el seu ferm suport als parlamentaris catalans, vol recordar que periodistes i fotoperiodistes treballen per garantir el dret fonamental de la ciutadania a rebre una informació lliure", ha assenyalat. D'altra banda, el Col·legi s’ha de felicitar per les paraules del conseller d'Interor, Felip Puig, quan ha afirmat que el periodistes "fan molt bé la seva feina". Amb tot, el Col·legi ha remarcat que no comparteix les seves noves crítiques de Puig als mitjans de comunicació, al voltant de la informació que van oferir en les hores prèvies als incidents.

Imatge: E-Notícies

Josep Cuní se'n va a 8TV i Ariadna Oltra presentarà 'Els matins'

2011-06-09T23:31:00.001+02:00

El fitxatge estel·lar del sector de la comunicació a Catalunya ja s'ha consumat, després de dies de notícies per confirmar. Aquest dijous, el periodista Josep Cuní ha tancat la seua incorporació al canal privat 8TV, del grup Godó, per presentar un nou programa la propera temporada. Cuní deixarà 'Els Matins de TV3', que conduïa des de l'abril del 2004, i presentarà a 8TV un magazín en horari de vespre, que segons ha avançat el diari ARA durarà des de les set del vespre fins a les deu de la nit, tot combinant informació i entreteniment. Per la seua banda, l’encarregada de substituir Cuni a 'Els Matins' serà Ariadna Oltra, l'actual presentadora del 'Telenotícies Vespre' al costat de Ramon Pellicer. De fet, Oltra coneix el format a la perfecció, ja que durant tres temporades va conduir 'Els matins d’estiu', i també va acompanyar el mateix Cuní durant quatre mesos en la temporada regular, com podem veure en la imatge que il·lustra aquest apunt.

Amb el fitxatge de Cuní, 8TV busca donar un impuls definitiu al seu canal de televisió, en què el programa 'Arucitys', presentat per Alfons Arús, és l'únic espai propi de referència. De fet, l'objectiu del grup Godó és repetir amb 8TV l'èxit aconseguit amb RAC1, que ja és la ràdio privada de referència a Catalunya. Segons llegim a Comunicació 21, Cuní portava alguns dies negociant amb 8TV, i tot i que TV3 el volia mantenir, no podia igualar econòmicament l’oferta feta pel grup Godó, que també ha obert al periodista la porta dels altres mitjans del grup, La Vanguardia i RAC1. De fet, fa pocs dies la cadena pública havia apressat Cuní a prendre una decisió per poder planificar amb temps la propera temporada. D'altra banda, en una entrevista a l’Avui, el periodista va mostrar-se descontent per com afectaven les retallades de TV3 a la seua productora, Broadcaster, ja que s’havia prescindit de 'Tvist' a mitja temporada i enguany no hi hauria 'Els matins d’estiu'. En aquella mateixa entrevista, Cuní també admetia que fa dos anys va rebre una oferta de TVE per presentar 'Los desayunos'.

Noves sèries per als últims habitants de l'illa de 'Lost'

2011-06-08T18:51:00.000+02:00

És curiós que els dos personatges del repartiment de 'Lost' que es van quedar a l'illa de la sèrie, Hugo Reyes i Benjamin Linus, estiguen interpretats pels actors que protagonitzaran dues de les sèries més esperades de la nova temporada. Així, Jorge García es podrà veure a 'Alcatraz', la nova sèrie ambientada en la famosa presó que el creador de 'Perdidos', J.J.Abrams, està preparant per a la cadena Fox. En aquesta nova producció, l'actor que interpretava Hurley a 'Lost' serà un investigador que intenta esbrinar per què un grup de reclusos apareix de cop a les cel·les de la presó, molts anys després d'haver desaparegut misteriosament. Per la seua banda, Michael Emerson apareixerà a la sèrie 'Persons of Interest', de la cadena CBS. En aquest cas, l'actor que interpretava Ben Linus serà un milionari que decideix dedicar la seua fortuna a les bones obres, i que contracta un exagent de la CIA interpretat per Jim Caviezel ('La pasión de Cristo', 'El prisionero') per netejar de delinqüents els carrers de Los Angeles. Aquestes dues sèries, que encara han de ser estrenades als Estats Units, ja han estat adquirides per La Sexta per emetre-les en primicia al nostre país.

Via Vaya Tele!

El nou pas de la TDT és l'HbbTV

2011-06-07T23:44:00.001+02:00

Cada vegada sembla més clar que, en un futur no molt llunyà, televisió i internet seran una mateixa cosa. És a dir, no només aniran imposant-se en el mercat aquells models de televisors que són capaços de connectar-se a la xarxa per veure emissions en línia o els serveis de vídeos a la carta de les cadenes, sinó que es comercialitzaran aparells híbrids que permetran adaptar les teles que no disposin d'aquesta tecnologia. És el cas del nou decodificador de la casa Engel, l'EN2000, que en realitat és el primer receptor HbbTV que arriba al mercat estatal. El seu objectiu és integrar internet en la televisió, amb totes les possibilitats i les opcions de la televisió interactiva que ens van prometre quan es va posar en marxa la TDT. HbbTV vol dir Hybrid Broadcast Broadband TV, i arriba per oferir a la televisió del menjador de casa els continguts que les cadenes, però també portals de vídeos com YouTube tenen a internet, amb un accés senzill i ràpid. Aquest sistema ja s'està adoptant com un estàndard d'èxit en diversos països europeus, i només hi ha algunes reticències en el cas del Regne Unit. A l'Estat espanyol, RTVE, Antena 3 i Telecinco ja han començat a treballar per adoptar l'HbbTV com a estàndard. Però el primer canal que aprofitarà la tecnologia HbbTV serà aquest misteriós Mundo Interactivo que ha posat en marxa Veo Televisión en una de les seues freqüències de TDT. De moment, oferirà un servei de vídeos sota demanda amb tràilers de cinema, documentals de Bio Channel, dibuixos animats, programes de Canal Cocina, reportatges del canal TCM i música. Evidentment, per poder gaudir d'aquest servei caldrà tenir un receptor adaptat a la nova tecnologia HbbTV.

Via Mundoplus.tv i ADSLZone.tv

'Bicicleta, cullera, poma', un documental per no oblidar

2011-06-03T00:17:00.001+02:00

Si us ha passat com a mí, que aquest dimecres em vaig perdre l'emissió per TV3 de la pel·lícula documental 'Bicicleta, cullera, poma', aquest dissabte teniu una altra oportunitat per veure aquest treball de Carles Bosch. El programa 'Sense ficció' es tornarà a veure pel canal 33 a partir de les 20.05 hores, el proper 4 de juny. Aquest dimecres, el documental que explica la lluita de l'expresident Pasqual Maragall contra els efectes de l'Alzheimer va ser líder d'audiència a Catalunya, amb uns 600.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 20,9%. Emès en horari de "prime time", 'Bicicleta, cullera, poma' va arribar a un màxim d'audiència de 777.000 espectadors i el 25,4% de quota, a les 22.32 hores. En aquell instant, i després d'unes seqüències en què les filles de Maragall explicaven els seus sentiments, els metges treien sang a Maragall i detallaven els avantatges de la investigació científica de l'ADN dels malalts.

A la tardor del 2007, a Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seua família inicien una croada contra la malaltia, i, des del primer moment, aquesta pel•lícula es converteix en testimoni d'excepció. Amb intel•ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seua lluita personal.

La revista de Digital+ vol girar full amb el paper

2011-05-30T12:46:00.002+02:00

Poques setmanes després de confirmar-se la desaparició de la versió en paper de la revista juvenil Superpop, la plataforma de televisió de pagament Digital+ ha anunciat que a partir del mes de juny deixarà d'enviar automàticament la seua revista oficial a tots els seus abonats. Digital+ s'estalviarà així els costos d'impressió i distribució d'un producte que havia anat minvant en els últims anys: primer van desaparèixer les graelles dels diversos canals i després, quan va baixar la publicitat, van reduir la paginació i, per força, van haver de modificar els continguts, tot convertint la revista en un recull de recomanacions mensuals. En aquest sentit, el fons de la qüestió és si, avui en dia, tenia sentit seguir fent una revista mensual per informar els abonats a Digital+, si a més de serveis com el pilot o la guia electrònica de programes -per no parlar dels serveis més avançats, gràcies al descodificador iPlus, també tenen tot tipus d'informació, suggeriments i propostes al web de la plataforma. De fet, ara fa uns dies també es presentava la nova versió per veure la revista a Plus.es en format flash, totalment interactiva, amb continguts especials, vídeos i enllaços a les principals xarxes socials. No crec que siga la mort definitiva del paper (els abonats que ho reclamen expressament, seguiran rebent la revista a la bústia de casa, tot i que no sé si se'ls farà pagar alguna quota extra), però cada vegada queda més clar que les coses han canviat.

Via Mundoplus.tv

El Barça també triomfa a la premsa europea

2011-05-29T17:21:00.002+02:00

Avui fa goig entrar al web oficial de la UEFA i comprovar com els colors blaugrana impregnen el portal. En aquest sentit, hi ha un interessant recull sobre el tractament que els grans diaris europeus han fet de la victòria del Barça sobre el Manchester United, amb motiu de la final de la Lliga de Campions d'aquest dissabte. Així, podem veure com tots els diaris del continent, fins i tot els rotatius manifestament madridistes, s'han rendit aquest cap de setmana al futbol del FC Barcelona. La Vanguardia diu que el Barça de Guardiola és"un dels millors equips de la història", però el Marca parla d'un "antológico baño" als Diables Vermells, i l'As, d'un "SuperBarça" que va fer una "exhibició" davant d'un Manchester que només "va durar 10 minuts".

A Anglaterra, diaris com The Sun parlen "de la millor actuació en una final euroepa". "Els 87.695 privilegiats que van acudir al partit van ser testimonis d'una de les millors actuacions que es recorden en una final i d'un dels millors futbolistes que l'han disputat, Lionel Messi. Després de tot, Diego Maradona mai va disputar una final d'aquest tipus", han escrit a The Sun. "El Barcelona ha estat capaç de dissenyar un salt evolutiu afegint un rigor defensiu a un joc de fantasia instaurat per aquell equip dirigit per Johan Cruyff. Igual que el Reial Madrid, Milan, Chelsea, Bayern i la resta, el United té el desafiament d'elevar el seu joc fins acostar-se al nivell del Barcelona", apunten a The Guardian.

"FantaBarça", han titulat a l'italià Gazzetta dello Sport: "Els nois de Guardiola van dominar un partit que cap de nosaltres volia que acabés. Han guanyat als millors equips en el terreny de joc i ara el seu únic repte és contra el passat i amb els equips que han forjat la història del futbol". Per la seua banda, l'alemany Bild afirmava: "Barça, això és una bogeria!", mentre que el prestigiós L'Équipe, de França, deia : "Ja havíem advertit que la final entre el FC Barcelona i el Manchester United havia de ser la final de la dècada, el partit perfecte. L'edició número 56 de la final va estar a l'altura de les circumstàncies i en ella es va veure una repetició ( bona) de la final de Roma disputada fa dos anys. Mateixos equips, gairebé la mateixa història i mateixos guanyadors. El Barça va demostrar de nou que estava per sobre del United, que va ser millor que el 2009 però que va ser incapaç de guanyar ". En definitiva, després de tot això, encara deu quedar alguna persona a tot Europa que es puga preguntar Per què?

Via: UEFA.com

Els periodistes també han estat agredits a #acampadabcn

2011-05-27T19:45:00.007+02:00

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha denunciat aquest divendres, una vegada més, les agressions dels cossos de seguretat contra els periodistes, degudament identificats amb braçal o armilla, que cobreixen el desallotjament dels indignats a Barcelona i Lleida. El Col·legi també ha volgut recordar que aquest professionals treballen per garantir el dret fonamental de la ciutadania a rebre una informació lliure. Així, ha insistit en la necessitat que els professionals utilitzen els símbols identificatius com el braçal i l’armilla per garantir l'exercici de la feina amb les necessàries garanties. Uns símbosl que són fruit de l’acord de col·laboració entre el Col·legi de Periodistes i el Departament d’Interior de la Generalitat, però que avui no han servit de gaire davant d'alguns agents de les forces de seguretat. Per exemple, Antena 3 ha retransmès en directe com una pilota de goma impactava en un dels seus càmeres...

Imatge: Nació Digital

Adéu a 'Buenafuente'

2011-05-26T10:12:00.002+02:00

La Sexta ha començat una renovació profunda de la seua graella. Després de prescindir de "Sé lo que hicísteis...", aquest dimecres ha confirmat el comiat del late show 'Buenafuente', tot i que el seu prentador continuarà vinculat a la cadena, amb l'objectiu de preparar nous formats. La Sexta ha fet l'anunci oficial a través d'una llarga nota de premsa, en què comunica la no renovació de 'Buenafuente' després de quatre temporades. En aquest sentit, l'últim programa del show nocturn serà el 14 de juliol. Andreu Buenafuente va arribar a La Sexta al juliol del 2007, després dels seus èxits anteriors a TV3 i a Antena 3, quan el seu programa amb personatges mítics com El Neng va aconseguir derrotar el 'Crónicas Marcianas' de Javier Sardà a Telecinco. De fet, Buenafuente és accionista de La Sexta, a través de la seua productora El Terrat. En aquesta etapa, 'Buenafuente' ha descobert altres personatges televisius com Rodolfo Chikilicuatre o el presentador Berto Romero. Però, segons el conseller delegat de La Sexta, José Miguel Contreras, els productes que han estat la base de La Sexta durant la seua etapa de consolidació han sofert "un desgast evident". En una entrevista a FormulaTV, Contreras va assenyalar que havien encarregat als equips de 'Sé lo que hicísteis...', 'El intermedio' i 'Buenafuente' que havien de "reinventar-se". Serà El Gran Wyoming el proper presentador de La Sexta en canviar d'aires?

Les formigues se'n van a Antena 3

2011-05-24T18:23:00.000+02:00

Antena 3 i la productora 7 y Acción han anunciat aquest dimarts l'assoliment d'un acord perquè 'El hormiguero', un dels programes més emblemàtics de Cuatro, puga emetre's a Antena 3 a partir de la propera temporada. A més, no hi hauria cap problema perquè el programa presentat per Pablo Motos puga canviar-se de casa i ser emès per Antena 3, ja que podria conservar el mateix nom, els mateixos personatges (començant per les pròpies formigues Trancas i Barrancas) i la mateixa estructura, ja que el format és propietat de la productora. En canvi, no passarà el mateix amb el programa 'Tonterías las justas', l'altre programa de Cuatro que també és de 7 y Acción, i que també està inclòs en l'acord amb Antena 3. Mediaset (Telecinco) ja ha advertit que és la propietària de la marca de Florentino Fernández, i que ni Antena 3 ni 7 y Acción podran aprofitar el nom del programa quan acabe aquesta temporada. Així, la productora ja ha registrat alguns noms nous per al programa, que podria ser rebatejat com a 'El club de los tontacos' o bé senzillament 'Tontaco'. Alguns rumors del sector situen el programa de Flo en la graella de Neox, el canal juvenil d'Antena 3 a la TDT. Tant 'El hormiguero' com 'Tonterías las justas' no seguiran a Cuatro per les divergències econòmiques amb la productora.

Via Fórmula TV

El terratrèmol de San Francisco

2011-05-23T17:49:00.000+02:00

'San Francisco' és una pel·lícula del 1936, dirigida per W.S. Van Dyke, que es pot considerar com la primera gran pel·lícula de cinema catastròfic produïda per Hollywood. El film, interpretat per Clark Gable només tres anys abans de l'èxit d''Allò que el vent s'endugué', s'emmarca en els fets històrics del terratrèmol de San Franciso, que va destruir la ciutat el 18 d'abril del 1906. Per tant, feia només trenta anys d'aquests fets, la tragèdia era molt recent i això va provocar que fos la pel·lícula més vista del 1936 als Estats Units. Sens dubte, 'San Francisco' és molt recordada per la recreació del terratrèmol, amb uns espectaculars efectes especials -artesanals- tenint en compte que estem parlant dels anys trenta i encara faltaven dècades per als efectes digitals. Però la imatge que reproduïm aquí es correspon a l'escena dels incendis posteriors al sisme, i que van acabar de devastar la ciutat. De fet, quan semblava que res pitjor no podia passar, van començar a declarar-se incendis arreu de la ciutat. Les canonades de gas, rebentades, van propagar el foc a les cases caigudes, però també va haver-hi propietaris sense escrúpols que cremaven les propietats per cobrar les assegurances. Això és, precisament, el que explica l'interessant documental que el canal 33 emet aquest vespre a les 21.40 hores, dins del programa 'Cronos'.

'Little Britain', ara al 3XL

2011-05-21T00:44:00.004+02:00

La prestigiosa comèdia anglesa 'Little Britain' arriba aquest dissabte, 21 de maig, a la graella del canal 3XL, on s'emetrà a partir de les 23.00 hores. La sèrie va començar a la ràdio, abans de fer el salt a la televisió, on ha tingut un èxit brutal, que ha traspassat les fronteres del Regne Unit tot convertint-se en un producte de culte. A més d'escriure la sèrie, els actors Matt Lucas i David Williams també la protagonitzen i s'han convertit en uns dels còmics britànics més importants. Els personatges de 'Little Britain' mostren tota la bogeria, la dolenteria i la peculiaritat de la vida moderna a diferents indrets del Regne Unit, tot i que la sèrie és un univers paral·lel, petit i surrealista, habitat per excèntrics, llunàtics i inadaptats, que viuen en ciutats amb noms tan estranys com Flange o Scoffage. Al nostre país, la sèrie ja s'ha pogut veure per Canal+, en versió original subtitulada al castellà, i ara ens arriba la versió doblada al català. Tinc ganes de veure el doblatge, però sobretot us recomanaria que intenteu veure-la en versió original amb subtítols, tot aprofitant que la TDT ens ho posa més fàcil. Walliams i Lucas són els millors hereus possibles dels Monthy Phyton. Així, deixant l'àudio de la versió original, es poden apreciar la gran quantitat de matisos en les genials interpretacions de Walliams i Lucas, però sobretot el gran nombre d'accents britànics, dialectes i parles urbanes. Els episodis estan estructurats a partir d'una sèrie de gags, però amb uns personatges fixos, que es repeteixen en cada capítol. Una meravella del nou humor anglès...

Gabilondo que torna

2011-05-17T21:12:00.000+02:00

Era qüestió de temps que un professional de la talla d'Iñaki Gabilondo tornés a tenir un programa a la televisió, després del tancament de CNN+ quan fa uns mesos Telecinco va formalitzar la fusió amb Cuatro. Gabilondo torna aquest dimecres a la petita pantalla amb un programa d'entrevistes molt personal, fins al punt que es diu "Iñaki". Serà a Canal+, a partir de les 21.00 hores, i la primera entrevista serà amb l'escriptor Mario Vargas Llosa, últim premi Nobel de literatura. "Iñaki" ens promet converses "al límit de l'experiència humana", que més endavant també es podran descarregar en podcast, però només en format d'àudio. Ara, l'exestrella de la ràdio matinal té un videobloc titulat La voz de Iñaki, al web d'El País, però ens calia un programa com aquest.

'Gitanos en Buenos Aires', una veritable joia

2011-05-09T11:39:00.002+02:00

La 2 de TVE va recuperar ahir a la nit el documental 'Gitanos en Buenos Aires', un documental dirigit por Xavier Villaverde i Regina Álvarez. La pel·lícula explica la història de David Amaya, un guitarrista flamenc que va marxar d'Espanya fugint de la seua addició a les drogues per emigrar a Buenos Aires. Un cop allà, dedica tota la seua vida a la música i buscant una guitarra espanyola en una botiga d'antiguitats descobreix una comunitat de gitanos d'origen andalús, que van emigrar durant el franquisme fugint de la misèria de la postguerra i de la marginació social. Actualment, la comunitat gitana de Buenos Aires està formada per unes 250 persones, que mantenen la seua cultura, el seu accent i la seua llengua ancestral, i que viuen del flamenc o del comerç. A banda, juguen a futbol en les pistes de barri de la capital argentina, amb les samarretes de l'albiceleste, de Boca Juniors o de River Plate, i comparen amb sorpresa com els gitanos espanyols són rebutjats i molts van caure en el món de la droga, mentre que ells s'han integrat fàcilment pel fet haver arribat d'Espanya, i no han sofert tan brutalment el fenomen de la drogoaddicció. Podeu tornar a veure 'Gitanos en Buenos Aires' gràcies al servei de vídeos a la carta del web de RTVE.

Gitanos de Buenos Aires from Kalida Producciones on Vimeo.

'Generació digital', ara a la tele

2011-05-04T21:11:00.005+02:00

Aquest dimecres, a partir de les 22.15 hores, arriba al canal 33 l'estrena del programa "Generació digital". L'espai de Catalunya Ràdio dedicat a l'entreteniment i la cultura digital, que s'emet els dissabtes a la tarda, fa així l'esperat salt a la televisió. De fet, el "Generació digital" radiofònic és un dels cinc programes més escoltats de la cadena en el servei de podcast. Tot mantenint la mateixa filosofia, amb els presentadors Jordi Sellas i Gina Tost, i amb l'equip de redacció i de col·laboradors, el programa de ràdio ara es converteix també en programa de televisió. Per tant, ara es tracta d'un projecte multiplataforma que comprèn televisió, ràdio, xarxes socials, telèfon mòbil i altres dispositius. D'aquesta manera, el "Generació digital" del 33 es converteix en els ulls del programa de ràdio, que mostra una barreja d'últimes tecnologies i jocs en xarxa, amb els videojocs clàssics dels anys 70 i 80. L'univers gràfic i l'estètica del programa són alguns dels elements més cuidats i ens recordaran permanentment que estem submergits en aquest món.

'Amuertemorir' s'estrena a 'El documental'

2011-05-04T17:21:00.000+02:00

Aquest divendres, a les 00.05 hores, el programa del 33 "El documental" estrena "Amuertemorir", una pel·lícula documental que narra dos anys a la vida de la colla Emboladors, d'Amposta. Es tracta d'una coproducció de Televisió de Catalunya amb Filmsnòmades, dirigida per l'ampostí Santi Valldepérez. Els Emboladors d'Amposta són famosos en el circuit taurí espanyol perquè han batut en nombroses ocasions el rècord nacional espanyol, amb menys de quatre segons, tot un èxit de treball en equip, coordinació, agilitat, precisió, valentia i, sobretot, molta passió per aquesta tradició. Una passió que es transmet de pares a fills, que forma part dels jocs dels nens i de les festes populars. Prenent el nom del seu crit de guerra, "Amuertemorir" és un retrat coral. El rodatge del documental va durar més de dos anys, des del març del 2008 al setembre del 2010. Durant aquest temps, els autors van seguir els protagonistes en diversos concursos d'emboladors, on van viure èxits i fracassos. Valldepérez ja havia tractat el tema del fenomen taurí a "Escenes de bous al delta de l'Ebre" (2006), coproduït per Paral·lel 40 i Televisió de Catalunya, i emès pel programa "Taller.doc". Juntament amb el director de fotografia, el tortosí Guillermo Barberà, ha vertebrat un documental d'estil marcadament observacional que segueix el curs de les vides dels protagonistes concurs rere concurs paral·lelament amb la feina, les aficions o la família, amb el sempre present teló de fons dels preciosos paisatges del delta de l'Ebre. D'altra banda, en la confecció de la banda sonora hi han participat diferents professionals i formacions, com ara els grups del delta de l'Ebre Xeic! i Junior's, els compositors Gastón Isola, Tomàs Simon i el colombià Rubén Darío Salcedo, amb una cançó dedicada als Emboladors d'Amposta.

Via Televisió de Catalunya

Marató de 'Les Tres Bessones' al canal Super3

2011-04-29T16:25:00.001+02:00

El canal Super3 dedicarà bona part de la programació d'aquest dissabte, 30 d'abril, als personatges de Les Tres Bessones, amb una marató que començarà a les 8.20 hores del matí i s'allargarà fins a les 18.10 hores de la tarda. En total, s'emetran 14 capítols de la sèrie de "Les Tres Bessones", així com 10 capítols de "Les Tres Bessones Bebès", dins del contenidor MIC, i també les pel·lícules "Les tres bessones i l'enigma del Quixot" i "Les Tres Bessones i Gaudí", que anirà acompanyada d'un "making of" sobre el seu procés de creació. A banda, la creadora de "Les Tres Bessones", la il·lustradora Roser Capdevila, també serà present en aquesta marató, gràcies a quatre petits reportatges en què mostra com dibuixa els seus personatges: les Tres Bessones, les Tres Bessones bebès, la Bruixa Avorrida i el Mussol. A més a més, la "Marató Tres Bessones" anirà acompanyada d'uns molinets en què nens i nenes parlen dels personatges.

Euronews arriba a La 10 per emetre el casament de l'any

2011-04-29T00:13:00.003+02:00

Fa uns anys es podia veure Euronews en algunes franges horàries de La 2, però TVE ja té els seus canals internacional i d'informació continuada, i la cadena pública espanyola va abandonar el 2008 aquest projecte paneuropeu. El canal via satèl·lit va ser creat el 1993 per la Unió Europea de Radiodifusió (UER). De fet, fa pocs mesos Euronews va tornar a sondejar TVE, advertint del risc que la cadena deixaria d'emetre en castellà, i també va intentar implicar Televisió de Catalunya perquè Euronews també es pogués veure en algun canal de casa nostra, amb un àudio disponible en català. Crec que hauria estat molt interessant, tant per la qualitat d'Euronews com per la importància que el català puga estar al mateix nivell que altres llengües europees: la cadena emet en 10 idiomes diferents (castellà, anglès, francès, alemany, italià, rus, portuguès, turc, àrab i persa), i a partir de l'agost també incorporarà un àudio en ucraïnès. Ara, Euronews ha signat un acord de distribució amb La 10, la cadena generalista del grup Vocento que emet en obert per la TDT.

Amb aquest acord, Euronews podrà arribar a més de 17 milions de llars de tot l'Estat espanyol. Serà des de demà divendres, quan Euronews es podrà veure a La 10 durant una hora i mitja, tots els dies de la setmana. Les emissions d'Euronews a La 10 començaran amb la cobertura en viu i en directe del casament reial entre el príncep Guillem d'Anglaterra i Kate Middleton, el major esdeveniment mediàtic de la història amb una audiència global estimada de 2.000 milions de telespectadors i 400 milions a la xarxa. Des de primera hora del matí, Euronews es bolcarà en la seva cobertura amb reportatges especials, anàlisi i tot luxe de detalls d'aquest esdeveniment en un programa continu presentat per Lise Pedersen des del Palau de Buckingham. Però, de dilluns a divendres, el canal europeu de notícies es podrà seguir en tres franges horàries diferents: de 7 a 7:30 del matí, de 9 a 09:30 i de 14:30 a 15:00. Els dissabtes i els diumenges, l'emissió serà de 10:00 a 10:30, de 14:30 a 15:00 i de 1:00-01:30.

Mourinho, a mossegar ceba

2011-04-28T13:37:00.001+02:00

L'entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, ha reblat el clau del seu discurs en contra del FC Barcelona. Una estratègia de comunicació que no només busca justificar la pobresa del joc desplegat pel seu equip, sinó també intoxicar la informació al voltant dels èxits esportius del Barça. Segons va insinuar Mourinho ahir a la nit, després de l'anada de la semifinals de Champions a l'estadi Santiago Bernabéu, ja estava escrit que el Barça havia d'arribar a la final de Wembley perquè el club blaugrana té més força que el Madrid en les altes esferes de la UEFA. De fet, va arribar a afirmar que la Copa d'Europa guanyada per Pep Guardiola fa dos anys, contra el Manchester en la final de Roma, va ser després d'un robatori del Barça al Chelsea en les semifinals. I que si l'any passat el seu Inter de Milà va poder eliminar el FC Barcelona, va ser gràcies a un "miracle", tot i l'expulsió de Motta. El que no diu Mourinho és que tant aquest Reial Madrid com el seu Inter jugaven al límit del reglament, i que dos dels gols de l'Inter en el partit de Milà haurien d'haver estat anul·lats per l'àrbitre. Tampoc recorda que, en la tornada al Camp Nou, l'àrbitre sí que va anul·lar un gol legal a Bojan, que hauria donat la classificació al Barça per a la final del Bernabéu. I que, fins i tot, quan fa uns anys va guanyar la seua primera Champions amb el Porto, qui va sortir beneficat pels àrbitres va ser el seu equip, gràcies a una expulsió injusta d'Andrade després que Deco es queixés d'una agressió, en les semifinals contra el Deportivo de La Corunya. El problema és que el discurs de Mourinho comença a no colar, i que avui ja hi ha tertúlies de les ràdios de Madrid que ja demanen a Florentino Pérez el cap de l'entrenador portuguès. Mourinho va sentenciar ahir que a ell, si fos Guardiola, li faria "vergonya" haver guanyat la Champions de la final de Roma. Estic segur que a Guardiola, com a molts madridistes, el que li faria vergonya és haver perdut com ahir va perdre el Reial Madrid.

Imatge: TV3 a YouTube

Guardiola fent de Mourinho

2011-04-27T13:11:00.001+02:00

Si fa uns dies considerava que Pep Guardiola feia bé de mantenir el seu discurs coherent, en la prèvia del partit de Lliga contra el Reial Madrid, ara crec que l'entrenador del FC Barcelona ha pixat fora de test. Guardiola va voler pegar un cop de puny damunt de la taula ahir, en la roda de premsa prèvia al partit d'aquesta nit d'anada de semifinals de la Champions, i va escenificar que esclatava. El tècnic blaugrana va entrar al drap dels atacs que ha rebut de Jose Mourinho durant tota la temporada, i va sentenciar que l'entrenador del Madrid "a la sala de premsa, és el puto jefe, el puto amo". Per tant, crec que Guardiola s'equivoca entrant en aquest joc, que només ha servit perquè la premsa d'aquí i la d'allà es dediquen a parlar d'ell i de les seues paraules, en lloc de parlar de futbol. Penso que ho fa per traure la pressió als seus jugadors i per animar-los, després de la derrota a la Copa del Rei. Però per fer aquestes coses ja teníem Mourinho, i tothom ens pensàvem que Guardiola era d'una altra pasta. Davant de la còpia i de l'original, sempre és millor l'original. No m'ha agradat veure Guardiola fent de Mourinho.

'La primera Passió', un documental imprescindible

2011-04-27T00:53:00.000+02:00

Un dels millors moments d'aquesta Setmana Santa, parlant des del punt de vista televisiu, ha estat l'emissió del documental "La primera Passió", que el canal 33 va emetre divendres a la nit. Si se us va escapar, encara es pot veure íntegrament al servei de vídeos 3alacarta, tot i que deixarà d'estar disponible aquest divendres a la nit, just una setmana després de l'estrena. "La primera Passió" repassa el procés de creació de la pel·lícula "From the Manger to the Cross", una veritable joia del cinema mut dirigida el 1912 pel nord-americà Sidney Olcott. De fet, es considera com el primer llargmetratge produït a Hollywood, però sobretot és coneguda per ser la primera pel·lícula basada en la vida i la mort de Jesús de Natzaret. Amb tot, el que més destaca el documental de Philippe Baron és que "Del pessebe a la Creu" ha estat l'única pel·lícula sobre Jesucrist que s'ha filmat en els llocs descrits al Nou Testament. Així, el documental redescobreix, gràcies a la col·laboració de fotògrafs locals i historiadors, les localitzacions que Olcott va utilitzar per filmar "From the Manger to the Cross", tant a Israel com a Palestina. Mogut per una voluntat d'autenticitat i de rigor històric, Olcott es va basar, també, en la coneguda Bíblia il·lustrada pel gravador francès James Tissot. Com deien en el documental, la Bíblia de Tissot va ser, en realitat, un magnífic story board per a la pel·lícula d'Olcott. Tot seguit, podeu veure la pel·lícula original, gràcies als vídeos penjats a YouTube...

La Copa de Sergio Ramos

2011-04-21T13:11:00.003+02:00

Havia de ser la Copa de Cristiano Ronaldo, però ja serà per sempre la Copa de Sergio Ramos. Telemadrid va captar en directe l'anècdota de la nit, durant les celebracions dels jugadors del Real Madrid a la plaça de la Cibeles, després de guanyar la Copa del Rei en la final contra el Barça. Es veu perfectament com el defensa blanc aixeca el trofeu, que pesa uns 15 quilos, i com la Copa cau sota les rodes de l'autocar. 'El autobús se ha llevado la Copa, esto no lo habíamos visto nunca. Esta la Copa debajo del autobús del Real Madrid ahora mismo', afirma el comentarista de Telemadrid. A més, resulta que la Copa del Rei era nova de trinca, ja que l'anterior se l'havia quedat el Sevilla en propietat i aquesta acabava de sortir de l'orfebre. Evidentment, l'episodi protagonitzat per Sergio Ramos ha provocat tot tipus de comentaris irònics i burletes, sobretot a la xarxa. De fet, el defensa del Madrid té una fama merescuda de persona amb poques llums. En realitat, ja ha fet broma a través de Twitter, afirmant que “La Copa no va caure, va saltar a l'arribar a Cibeles i veure madridistes“. L'anècdota sembla escrita expressament pels guionistes del 'Polònia', que ara deuen estar pensant com poden superar en els seus gags el que va passar de veritat.

Imatge: El 9

'Lobezno y los X-Men' arriben a Clan per salvar el món

2011-04-18T16:52:00.001+02:00

El canal Clan de TVE estrena aquest dimarts, 19 d'abril, la sèrie d'animació "Lobezno y los X-Men", una nova versió sobre els mutants de la Patrulla-X que ja podem veure a través del canal de pagament Disney XD. Ara, Clan els emetrà en obert, de dilluns a divendres, a partir de les 19.45 hores. En aquesta sèrie, el món està governat per uns robots destructius, i Lobezo assumeix el lideratge dels X-Men per intentar alliberar el planeta. Es tracta d'una sèrie produïda el 2008, dirigida per Steven E. Gordon i amb guió de Greg Johnson.

Aquesta és només una de les moltes novetats que han arribat a Clan aquest mes d'abril. Així, des de fa uns dies també podem veure la sèrie 'Jorge el Curioso', i des de la setmana passada també es pot gaudir de la producció catalana 'Asha'. Altres novetats anunciades per TVE per al seu canal infantil són els nous episodis de 'Pokémon: Advanced Battle', 'Lunáticos', la molt recomanable 'Arthur', 'Martin Matin', 'Sandra, detective de cuentos' i 'Los cachorros'.

Les xarxes socials al món àrab i el periodisme post-WikiLeaks

2011-04-18T13:16:00.002+02:00

La revista Capçalera, que edita el Col·legi de Periodistes de Catalunya, inclou aquest mes d'abril un interessant dossier especial amb cinc articles que reflexionen sobre les conseqüències a curt, mitjà i llarg termini de les filtracions de WikiLeaks. Així, hi ha un anàlisi sobre com estan canviant les rutines informatives d’alguns mitjans, arran d’aquestes filtracions; una crònica de com des d’El País es va gestionar la publicació dels aquests cables diplomàtics; un article sobre les tensions entre alguns mitjans britànics amb el fundador del web, Julian Assange; una opinió d'Eduardo Martín de Pozuelo, periodista d’investigació de La Vanguardia; i, finalment, un repàs a d'altres webs que copien el model de WikiLeaks. D'altra banda, la revista Capçalera aborda el paper de les xarxes socials i els nous canals de comunicació, com Twitter o Facebook, i de com han influït en força en les revoltes al món àrab. La revista analitza aquests nous canals de comunicació i, sobretot, se centra en l’evolució de les xarxes socials dins la blocosfera àrab. A més d'altres temes d'interès, Capçalera també inclou una entrevista amb Toni Soler i un diàleg sobre periodisme entre Lluís i Marc Permanyer. Podeu llegir Capçalera en línia, en el següent enllaç...

Digital+ Player, televisió a la carta al vostre ordinador

2011-04-14T00:50:00.002+02:00

Els abonats a Digital+ feia temps que esperàvem un servei com Digital+ Player. El nou dispositiu que la plataforma ha començat a testar aquesta setmana, encara en període de proves, funciona amb un programa que cal instal·lar a l'ordinador de l'abonat, i que permet veure en directe alguns dels canals contractats, així com recuperar les sèries, els documentals i les pel·lícules emeses durant aquesta temporada per Canal+, gràcies al servei 'A la carta'. Per exemple, aquesta nit hem pogut veure el primer episodi de la comèdia 'Portlandia', que Canal+ va estrenar l'1 d'abril i que ens havíem perdut. A banda, ara ja no caldrà esperar al passi d'aquella pel·lícula que volies veure, com per exemple 'The Road', amb Viggo Mortensen, que al Canal+ no tornen a fer fins al diumenge, 17 d'abril. Els serveis de Digital+Player són gratuïts fins el 31 de maig del 2011, i encara es desconeix si la plataforma ens farà pagar algun cost addicional a partir d'aquesta data.

De fet, el Digital+Player ve a complementar el servei que el web Plus.es posava en marxa al novembre, amb l'opció Digital+ en directe per internet. De moment,és preferible descarregar i instal·lar el Digital+Player en el vostre PC habitual, ja que només deixen instal·lar el programa en un ordinador per abonat. Així, cada vegada que el vulgueu aprofitar en un altre ordinador, l'haureu de donar de baixa al web Plus.es, desintal·lar-lo i tornar-lo a instal·lar. D'altra banda, un altre aspecte a millorar és la qualitat d'imatge, tot i que els continguts s'emeten amb un bitrate d'entre 400 Kbp/s i 1 Mb/s, que s'ajusta al poc d'uns segons a la velocitat del vostre ample de banda. De fet, Digital+ aconsella una velocitat mínima de 3 Mbps, tot i que l'ideal és de 6 Mbps. Teniu més informació i totes les qüestions tècniques clicant aquí.

'Sálvame', en el punt de mira del CAC

2011-04-14T00:20:00.002+02:00

Pot agradar més o menys, però no deixa de sorprendre que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) haja demanat ara al Ministeri d’Indústria que inste Telecinco a emetre el programa 'Sálvame' fora de l’horari de protecció infantil per a menors de 13 anys. Això sí, el CAC ha hagut d'esperar a rebre dues queixes per analitzar el programa presentat per Jorge Javier Vázquez. En concret, van estudiar els programes emesos entre els dies 2 i 4 de març, i asseguren que hi van detectar “la presència freqüent de situacions de violència versemblant, no explícita i d’intensitat lleu, comportaments discriminatoris envers els homosexuals presentats de manera neutra, i presència reiterada de llenguatge groller d’intensitat alta”. Segons el CAC, la cadena hauria d'identificar en tot moment que no és apropiat per a menors de 13 anys, i emetre 'Sálvame' només entre les nou del matí i les cinc de la tarda, i entre les vuit de la tarda i entre les vuit del matí. És a dir, quan se suposa que els menors de 13 anys no estan mirant la televisió, una percepció que és totalment equivocada. Però, és clar, Telecinco emet 'Sálvame' des de les quatre de la tarda fins a les vuit, i al CAC consideren un perill que els menors de 13 anys, en lloc de mirar els canals infantils dels tipus Clan, Disney Channel, Super 3 i Boing -l'oferta, només citant els canals que emeten en obert, és plural i molt variada-, puguen optar per veure Jorge Javier Vázquez, Belén Esteban i companyia. A Telecinco, que considera 'Sálvame' com un programa per a tots els públics, encara ara es deuen estar petant de riure. En aquest sentit, crec que si un xiquet de menys de 13 anys mira 'Sálvame', els seus pares també deuen tenir alguna culpa, o com a mínim, alguna cosa a dir. De fet, la majoria dels aparells de televisió i també els descodificadors de TDT ja incorporen sistemes de control parental, per evitar que els menors puguen mirar tot sols alguns canals.

Com a programa d'entreteniment, 'Sálvame' és un híbrid brillant entre programa rosa i reality, amb l'únic objectiu d'entretindre l'espectador (la crònica rosa, com a mínim, també pretén informar). La majoria del temps, els protagonistes i per tant els entrevistats de 'Sálvame' són els propis col·laboradors del programa, amb la qual cosa el producte surt més barat que si haguessen de contractar exclusives de famosos de veritat. La fórmula els ha funcionat i ara l'han revifat amb l'excusa dels especials de 'La Caja'. Per tot plegat, no ens podem agafar seriosament tot allò que expliquen o tot allò que passa en el programa. Sempre he vist 'Sálvame' com una mena de paròdia d'altres programes fets més seriosament, com 'DEC' o 'La Noria'. És l'única manera d'entendre per què fan el que fan.

Via Comunicació 21
Imatge: Fórmula TV

Qui menteix a CiU?

2011-04-12T23:15:00.001+02:00

Interessant polèmica a CiU, amb un nou episodi al voltant de les declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida revelant que la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, havia votat 'no' en la consulta per la independència de Barcelona. Aquest dimarts, la dona de l'expresident Jordi Pujol ha afirmat en una tertúlia a Catalunya Ràdio que es jugava "la mà dreta" que Ortega havia votat 'sí' en el referèndum no vinculant de diumenge. "Duran i Lleida pot dir el que li doni la gana, però qui assegura que Joana Ortega ha votat no?", s'ha preguntat Marta Ferrussola. Així, després de conèixer les declaracions de Ferrussola, Duran ha replicat que les paraules de l'esposa de Pujol "parlen per sí soles". "Jo no menteixo", ha insistit el líder d'Unió. Per tant, si Duran no menteix i Ferrussola, que també em mereix tota la credibilitat, s'hi jugaria la mà dreta, això només pot voler dir una cosa. En altres paraules: potser és la vicepresidenta, qui no ha dit la veritat a algú dels dos, si és que també va parlar amb Ferrussola després del 10-A. Una mentida pietosa que ha provocat una crisi familiar a CiU, amb Ortega de protagonista indirecta, ara que tots havíem començat a oblidar l'altra mentida, la del currículum inflat de la vicepresidenta.

Via Vilaweb i E-Notícies
Imatge: TV3

El discurs de Guardiola i els indicis de guerra bruta

2011-04-12T13:27:00.002+02:00

L'entrenador del FC Barcelona està en el punt de mira dels mitjans de Madrid, però també d'alguns comentaristes catalans, que sovint sembla que vulguen veure Josep Guardiola fora de la banqueta blaugrana. En aquest sentit, en les últimes setmanes m'estan sorprenent alguns dels comentaris de gent com Alfons Arús, conegut per les seues simpaties cap a Sandro Rosell i per les seues crítiques cap a l'expresident Joan Laporta. De fet, Arús va dir que calia Pep Gaurdiola era la clau dels èxits, tot i que no era la primera opció de Laporta per a la banqueta del Barça. Però ara, el director d''Arucitys' l'acusa no només d'un excés d'humiltat, sinó de falsa modèstia. Tot malpensant, sembla que els amics del president del Barça voldrien obrir les portes al tècnic de Santpedor, perquè precipite la seua sortida del club. Evidentment, les declaracions de Guardiola de fa uns dies en una entrevista a la RAI Sport no ajuden gens. Així, TV3 va recuperar aquella entrevista amb titular 'El meu temps al Barça s'està acabant' poques hores després que Guardiola corregís la famosa porra de Rosell sobre el 5-0 al Madrid en la final de copa. Coincidència o causalitat? A banda, uns dies després va ser quan es va produir el xoc entre l'entrenador blaugrana i el periodista Jordi Grau, també de TV3. Però, analitzant fredament tot plegat, arribo a la conclusió que Guardiola està actuant amb la mateixa coherència que ho ha fet sempre, tot advertint que aquest dimarts el Barça no es pot relaxar ni reservar els millors jugadors per als partits contra el Real Madrid, ja que l'equip s'està jugant el pas a les semifinals de Champions. El discurs de Guardiola sempre ha estat el mateix, a l'hora de parlar el seu futur i també a l'hora de respectar els rivals. Es pot estar d'acord o no amb el que diu o amb el que fa, però hi ha massa indicis que deixen anar un flaire de guerra bruta.

Imatge: Liga BBVA a YouTube

La retallada de Camps en la lluita contra els incendis

2011-04-12T10:37:00.002+02:00

Quan pràcticament encara crema l'incendi forestal -provocat- de la Safor, que finalment ha arrasat més de 1.400 hectàrees, CCOO ha denunciat que la Generalitat Valenciana ha retallat el 90% dels reforços estivals de les brigades contra el foc a les comarques de Castelló. Ho llegim aquest matí a la portada del diari Levante de Castelló. De fet, un membre del Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor explica en el mateix mitjà que el foc ha arribat fora de temporada, ja que aquelles muntanyes estan preparades per combatre els incendis forestals al juliol i a l'agost, però no a l'abril. Per tant, si el govern de Francesc Camps retalla el pressupost per combatre els focs de l'estiu, a les veïnes comarques de Castelló es poden trobar amb la situació dramàtica que aquest cap de setmana passat han viscut a la Safor. Però això no deu ser un problema per a un govern neoconservador, després que el gurú George W. Bush digués un dia que als Estats Units hi havia massa incendis perquè hi havia massa boscos, i que calia tallar més arbres. Això sí, en el mateix diari llegim que la Generalitat Valenciana s'ha permès el luxe de perdre uns 600 milions en quatre anys, a causa de la supressió de l'impost de successions. Ens sona?

'Que se besen' Zapatero i Zerolo

2011-04-11T16:55:00.002+02:00

'Zapatero y Zerolo se besan mientras el PSOE insulta a Intereconomía', titula en portada aquest dilluns el diari La Gaceta. Un titular clarament homòfob, tenint en compte la condició d'homosexual de Pedro Zerolo, entre d'altres coses regidor socialista a l'Ajuntament de Madrid. En aquest sentit, no sé que té a veure que Zerolo saludés José Luis Rodríguez Zapatero amb un petó (la fotografia de portada està feta de manera que sembla que els dos socialistes s'estiguen besant a la boca) amb el fet que un grup de militants o simpatitzants del ~~PSC~~ PSOE increpessen una periodista d'Intereconomía, durant un míting a Alcalá de Henares. Segons el diari, la redactora María José Carmona va haver d'abandoanr el pavelló "por una puerta trasera", ja que alguns socialistes l'estaven insultants amb crits com "fascistas, fuera!" Evidentment, només podem condemnar que un grup força nombrós d'impresentables insultés una companya que estava intentant fer la seua feina, però en cap moment es diu que algú del PSOE la fes fora del recinte. La cadena i el diari demanen tolerància, però no prediquen amb l'exemple, ja que, amb aquest titular, La Gaceta està atacant la condició sexual de Zerolo. A més, com podem veure en aquest vídeo, resulta que el que va passar a Alcalá de Henares és que la gent va confondre l'equip d'Intereconomía amb periodistes de Telemadrid, cadena que uns dies abans havia difós en pantalla unes imatges de Zapatero i Rubalcaba amb el segell d'ETA.

null

Que 'no', amb l'ajuda de Déu

2011-04-11T14:50:00.000+02:00

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha revelat aquest dilluns que la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va votar 'no' en la consulta sobiranista de Barcelona celebrada aquest diumenge. Tot i que normalment és a Madrid, avui Duran ha participat en el programa 'Los desayunos de TVE' a través d'una connexió en directe des de la seu d'Unió a Barcelona. Duran, que també ha desautoritzat el convergent Oriol Pujol a parlar en nom d'Unió en aquest tema, ha sorprès quan ha detallat que la vicepresidenta del govern català va votar 'no' a la independència. Amb tot, ha precisat que hi ha gent del partit democratacristià que en les consultes ha votat 'sí' a la independència, uns altres que van votar en contra, uns altres que ho van fer en blanc i molts altres, com per exemple ell mateix, que senzillament no van votar. En aquest sentit, crec que és insòlit que siga Duran qui haja fet públic, a través de TVE, el sentit del vot de la vicepresidenta. Tot i que siguen companys de partit i, fins i tot, encara que tingués el consentiment de la mateixa Ortega. El vot, encara que siga en una consulta no vinculant, és una opció privada. Però ara sabem que, "amb l'ajuda de Déu", Ortega ha votat en contra de la independència de Catalunya. Cal donar per fet que la resta de membres del govern de CiU, inclòs el president Artur Mas, hi han votat a favor?

Via Avui+El Punt
Link El programa d'avui de 'Los desayunos de TVE'

Schwarzenegger es passa als dibuixos animats

2011-04-09T01:15:00.001+02:00

'The Governator', la sèrie d'animació inspirada en Arnold Schwarzenegger, podria arribar al nostre país de la mà d'Antena 3, cadena que ja està negociant l'adquisició dels drets dels 52 capítols. La sèrie està produïda pel mític Stan Lee, que també estaria preparant un còmic, i per Andy Heyward. En el cas d'altres països europeus, ja està confirmat que 'The Governator' es podrà veure a través de l'alemanya RTL, de l'austríaca ORF i de la suïssa SFR. També hi ha negociacions amb la britànica BBC i amb la francesa TF1, però encara no hi ha cap acord tancat amb cadenes nord-americanes. Schwarzenegger fa temps que va demostrar que se sap riure d'ell mateix, i a 'The Governator' hi ha al·lusions clares a la seua etapa com a governador de Califòrnia, però també a algunes de les seues pel·lícules, com 'Terminator', 'Mentiras arriesgadas' o 'Desafío total'. La cosa promet, encara que només siga per això.

Via Vertele

Criticar Artur Mas pel que fa

2011-04-09T00:39:00.002+02:00

Feia dies que pensava que el país, més que el govern, necessitava una declaració institucional del president de la Generalitat. Artur Mas està subministrant amb comptagotes les seues aparicions i intervencions públiques, i amb les retallades anunciades aquests dies -sobretot, en l'àmbit de la sanitat- s'ha generalitzat una mala maror que feia necessària la reaparició del president. Així, primer va arribar la conferència de balanç dels 100 dies de govern, amb un efecte molt limitat. Però el plat fort ha estat l'entrevista que aquest dijous a la nit va fer-li Mònica Terribas a TV3. L'elecció del dia, al meu entendre, no és casual. Els dijous a la nit, TV3 lidera les audiències a Catalunya amb 'Polònia', i per això la cadena situa aquest dies, just abans del programa d'humor dirigit per Toni Soler, els espais que vol promocionar, com ara 'No me la puc treure del cap' o l'actual 'Veterinaris'. Finalment, l'entrevista amb el president va ser líder d'audiència, amb una mitjana de 655.000 espectadors i el 20,4% de quota de pantalla. Amb tot, el minut d'or va arribar a assolir els 709.000 espectadors, i un 21,3% de share. Va ser quan Mas explicava els motius pels quals va fer la cimera econòmica de Pedralbes, i la intenció de tirar endavant els seus projectes, tot i les crítiques que puga rebre.

Si no m'equivoco, crec que va ser també en aquest moment, que el president de la Generalitat va dir una de les frases de la nit. Més o menys, Mas va apuntar que prefereix que el critiquen per tot allò que fa, abans que ho facen per allò que ha deixat de fer. Estic totalment d'acord amb ell, i em va agradar molt que ho digués. Aquest hauria de ser un dels preceptes de qualsevol polític. Els governants han de ser valents i governar, i també sotmetre's a la crítica per allò que fan malament, i evitar que se'ls acuse de no haver fet res, o de tot allò que van prometre i no han fet. Només dissenteixo amb Mas per un detall important: de moment, el govern de CiU ha fet poc, per no dir gens, ja que més aviat s'ha dedicat a desfer.

Imatge: Generalitat de Catalunya

Els quatre Barça-Madrid i els nous horaris del futbol

2011-04-07T14:58:00.003+02:00

Després de la victòria del Barça d'ahir contra el Shakhtar (5-1), tot sembla indicar que ens espera un mes d'absoluta bogeria. El 16 d'abril hi ha la visita del FC Barcelona a l'estadi Santiago Bernabéu, per disputar el gran clàssic contra el Real Madrid, en què es podria donar un pas molt important per decidir el campió de la Lliga. Només quatre dies després, el 20 d'abril, el Real Madrid i el Barça tornaran a veure's les cares, aquesta vegada a l'estadi de Mestalla, amb motiu de la final de Copa del Rei. I si els dos equips confirmen la classificació per a les semifinals de Champions, cosa que és molt probable, tindrem encara dos clàssics més: el primer, a Madrid, el 27 d'abril, i el segon, a Barcelona, el 3 de maig. Serà una situació insòlita, amb quatre partits que aplegaran milions d'espectadors arreu del món; però massa a prop els uns dels altres. Crec que si hem de tenir cinc Barça-Madrid en una temporada (quatre si s'haguessen trobat a la final de Champions), haurien d'estar més separats en el temps. El calendari de la Lliga hauria de condicionar-se al fet que, normalment, Real Madrid i FC Barcelona haurien d'arribar molt lluny en les competicions internacionals i a la Copa del Rei; per tant, reservar el Barça-Madrid i el Madrid-Barça al principi de la primera i de la segona volta. A més, la final de Copa del Rei també fa nosa, aquest mes d'abril. Es podria traslladar al maig o al juny, un cop acabada la competició a la Lliga.

D'altra banda, ja se sap que la temporada que ve hi haurà nous horaris, segons han previst la Lliga de Futbol Professional (LFP) i les televisions, per evitar la superposició dels partits i permetre que els afeccionats puguen veure'ls en directe. Així, els dissabtes hi hauria partits a les 16.00, a les 18.00, a les 20.00 i a les 22.00 hores. Els diumenges, el primer partit seria a les 12.00, però també hi hauria futbol a les 15.00, a les 17.00, a les 19.00 i a les 21.00 hores. Finalment, la jornada es tancaria el dilluns, amb un partit a les 21.00 hores. Crec que aquest canvi és beneficiós per al futbol espanyol, ja que li permetrà competir en horaris al costat d'altres lligues estrangeres. Però trobo a faltar futbol en divendres a la nit, ja que beneficiaria els equips que tenen Champions el dimarts o dimecres.

Imatge: Racó Blaugrana

Ha mort l'actor de 'La soga' i 'Extraños en un tren'

2011-04-07T00:50:00.000+02:00

Lamentable que haja passat tan desapercebuda la mort de l'actor Farley Granger, que va morir el 27 de març passat als 85 anys, a Nova York. En realitat, havia estat un dels grans de Hollywood, però la indústria del cinema també va deixar-lo de banda quan Granger va declarar obertament la seua bisexualitat. Sobretot, ha passat a la història del setè art pels seus papers en dues de les millors pel·lícules d'Alfred Hitchcock, 'La soga' (1948) i 'Extraños en un tren' (1951). En aquest sentit, crec que si James Stewart (amb qui va coincidir a 'La soga') era el perfecte intèrpret per a les pel·lícules de Hitchcock sobre el fals culpable, Farley Granger era l'actor ideal per interpretar històries sobre la impossibilitat de cometre el crim perfecte. Avui ens queda homenatjar-lo amb el famós pla seqüència de 'La soga', que comença precisament amb Granger escanyant la víctima...

'Pop ràpid', una sèrie 'moderna' per al 33

2011-04-06T18:19:00.000+02:00

No sé dir encara si 'Pop ràpid' (s'estrena aquest dimecres, a les 22.40 hores) és una sèrie que hauria d'anar al canal juvenil 3XL, o si Televisió de Catalunya ja ha fet bé de programar-la al canal 33. De fet, la sèrie d'animació 'Arròs covat' ha estat tot un èxit al 33, i suposo que 'Pop ràpid' deu buscar un públic molt semblant. Dirigida i escrita per Marc Crehuet, la sèrie gira al voltant de les històries del Fede i l'Albert, els components de The Frederics, un grup de pop ràpid que intenta obrir-se camí en el món de la música. En aquest sentit, música independent, humor i modernitat es barregen entre els ingredients d'aquesta 'sitcom' de 13 capítols, interpretada per Francesc Ferrer i Alain Hernández. Els protagonistes de la sèrie superen la trentena i estan tan interessats a triomfar dalt de l'escenari com a sentir-se integrats entre els més moderns de la ciutat. Al voltant d'aquests dos personatges, dels responsables de la sala i de tots aquells que la freqüenten habitualment, s'estructura una sèrie d'humor en què la ficció comparteix protagonisme amb les actuacions dels principals grups de música del moment. Tant la sèrie com el grup protagonista, The Frederics, tindran també pàgina pròpia al Facebook.

Però potser el més interessant és que 'Pop ràpid' també vol servir de plataforma per donar a conèixer els grups i solistes de l'escena de cosa nostra, i que en cada capítol hi haurà dues actuacions de dos grups musicals. Recordareu que alguna cosa així feia la sèrie 'Els joves' amb els grups anglesos dels anys vuitanta. Alguns dels músics formen part de la trama del capítol, i l'altra actuació serveix per tancar l'episodi de 'Pop ràpid'. Les bandes i solistes que hi intervindran són els següents:

The New Raemon
Fred i Son
Maria Coma
Me and the Bees
Miqui Puig
Sanjosex
Tiki Phantoms
La Banda Municipal del Polo Norte
Extraperlo
Meneo
Tokio Sex Destruction
Mazoni
Surfing Sirles
Le Pianc
Mujeres
The Excitements
Manos de Topo
The Suicide of Western Culture
Love of Lesbian
El Petit de Cal Eril
Mishima
Senderos
Astrud
Anímic
Julio Bustamante + Fred i Son

'Els visitants' envaeixen el 3XL

2011-04-05T10:30:00.000+02:00

El canal 3XL reestrena aquest nit a les 23.15 hores la sèrie 'Els visitants', que Televisió de Catalunya ja ha emès per TV3. Com ja sabreu, 'Els visitants' és la reinterpretació de 'V', la sèrie de ciència-ficció escrita i dirigida per Kenneth Johnson, i que la cadena nord-americana NBC va emetre originalment entre els anys 1983 i 1985. 'V' explicava la història del primer contacte entre els humans i una raça alienígena que s'autodenominava Els Visitants, i que van arribar amb uns grans plats voladors que es van col·locar estratègicament al damunt de les principals ciutats del planeta. Primer asseguraven que venien a la Terra de forma pacífica, tot regalant als humans impossibles avenços tecnològics i mèdics. Però alguns científics van començar a desconfiar de les veritables intencions d'Els Visitants, i un periodista va destapar les terribles intencions dels alienígenes. Amb aquest argument i personatges tan carismàtics com Mike Donovan o la visitant Diana, la sèrie 'V' va assolir una gran popularitat arreu del món.

En aquesta nova versió, la història comença quan unes enormes naus espacials apareixen simultàniament a totes les grans ciutats del planeta. La gent contempla el cel amb por, però quan l'Anna, la líder dels visitants, parla per transmetre un missatge de pau, la por es converteix ràpidament en fascinació. És el cas de l'adolescent Tyler, per a qui els visitants representen l'oportunitat de formar part d'una cosa nova, un convenciment reforçat per la Lisa, l'atractiva visitant que ha conegut. I per en Chad, un ambiciós presentador de notícies, l'entrevista en exclusiva amb l'Anna és vital per encapçalar tots els índexs d'audiència. Però no tothom està fascinat per la visita de l'espai exterior. El pare Jack, un capellà de fe dubtosa, no acaba de creure en la rectitud dels nouvinguts. Finalment, serà una gent de la brigada antiterrorista de l'FBI, Erica Evans, qui descobrirà què hi ha en realitat al darrere de l'aparença tan humana dels visitants. A partir d'aquest moment res serà més important que fer front a aquest nou món que mira d'imposar-se amb enganys.

Entre els actors que apareixeran a la sèrie hi ha intèrprets amb el ganxo d'Elizabeth Mithcell ('Perdidos') o Scott Wolf ('Tots cinc, The Nine'). La segona temporada de 'V' ja s'està emetent pel canal de pagament TNT, amb la promesa que es començaran a conèixer més detalls sobre les veritables intencions dels Visitants, però també amb altres novetats. La més destacada (i també la més esperada pels seguidors de la sèrie original) és l'aparició de Diana, la mare d'Anna, interpretada per Jane Badler, l'actriu que va encarnar a la mítica líder dels llangardaixos a la primera 'V'.

'Juego de Tronos', avanç de 15 minuts a Canal+

2011-04-05T10:17:00.004+02:00

'Juego de Tronos' és, sens dubte, la sèrie més esperada d'aquesta primavera. Canal+ l'estrenarà al nostre país el proper 9 de maig, però aquest dilluns ja va oferir un avanç amb els primers 15 minuts de la nova sèrie de la prestigiosa cadena HBO. 'Juego de Tronos', com alguns ja sabreu, està basada en la primera novel·la de la nissaga "Canción de Hielo y fuego", de George R.R. Martin, considerat el J.R.R. Tolkien nord-americà. A més, el vídeo també es pot veure en exclusiva, i en versió original amb subtítols en castellà, al web de Canal+ dedicat a la sèrie. L'expectació és molt gran, ja que fa mesos que s'han filtrat imatges del rodatge i diversos tràilers promocionals. 'Juego de Tronos' s'ha produït amb mitjans i pressupost d'una gran superproducció de cinema, amb localitzacions naturals a Irlanda del Nord i l'illa de Malta, però també tenint en compte un gran desplegament en vestuari, direcció artística, animals, armament i l'elaboració d'un idioma propi. Protagonitzada per Sean Bean (Boromir a les pel·lícules d''El Senyor dels Anells') i Lena Headey ('Terminator: Las crónicas de Sarah Connor), la sèrie té com a escenari el continent de Ponent, un món fictici amb reminiscències de l'Europa de l'Edat Mitjana, en què les estacions duren dècades i els hiverns són especialment durs. En aquest context, pocs anys després d'una revolta que va posar punt i final a la dinastia Targaryen, el Tron de Ferro dels Set Regnes està ocupat per Robert Baratheon, però les lluites pel poder entre els nobles són més intenses que mai, i a més comencen a passar coses estranyes més enllà del mur gegant que separa els Set Regnes dels territoris salvatges. 'Juego de tronos' està dirigida per pesos pesants de la cadena HBO, com Brian Kirk ('Boardwalk Empire', 'Los Tudor'), Tom McCarthy ('The Wire') i Daniel Minahan ('True Blood', 'Big Love'). Els guions van a càrrec de David Benioff ('La última noche') i el mateix George R.R. Martin, que també ha participat com a productor executiu de la sèrie.

'La Ola', els perills del feixisme arriben a El cine de La 2

2011-04-04T10:30:00.005+02:00

La 2 ha programat aquest dilluns a la nit, a partir de les 22.00 hores, la pel·lícula La Ola ('Die Welle', 2008), una cinta imprescindible sobre els joves, l'ensenyament i els totalitarismes. A 'La Ola', el director Dennis Gansel va adaptar a la realitat Alemanya, perquè la història tingués encara més impacte, uns fets reals que havien passat als Estats Units als anys seixanta. Gansel ja havia tractat el tema a 'Napola', una pel·lícula sobre els centres d'estudi d'elit a l'època nazi.

De fet, l'objectiu de 'La Ola' és advertir la societat alemanya dels perills de tornar a caure en les urpes del feixisme, tot i que l'opinió majoritària siga que els alemanys ja han après les lliçons de la història. A 'La Ola', un professor d'institut amb ideologia d'esquerres (impressionant Jürgen Vogel) imparteix un seminari sobre autarquia i dictadura. Amb l'objectiu d'explicar com la pressió d'un grup social potent pot desembocar en un règim feixista, proposa un experiment als seus alumnes, que hauran de crear una associació partint dels possibles aspectes positius d'aquesta ideologia. Però el que només era un treball de classe, molt aviat començarà a esdevenir un monstre amb vida pròpia.

La pel·lícula de Dennis Gansel va ser molt ben rebuda per la crítica, i s'ha projectat en escoles i instituts d'arreu del món, però sobretot a Alemanya i als Estats Units. De fet, 'La Ola' és l'adaptació d'una novel·la homònima de Morthon Rue (1981), que explica un episodi real que va ocórrer la tardor del 1967 en una escola de Palo Alto (Califòrnia), quan el professor Ron Jones va haver d'avortar un experiment acadèmic al cap de només cinc dies, ja que els seus alumnes havien demostrat un entusiasme desmesurat quan van assajar la posada en marxa d'un règim totalitari.

+Més informació:
-Web oficial de la pel·lícula

600 catalans aproven el govern de Mas amb un 5,7

2011-04-04T10:25:00.001+02:00

Els diaris Avui i El Punt publiquen aquest dilluns el resultat d'una enquesta a 600 membres de la societat civil catalana, realitzada al llarg de la setmana passada. Més de 200 redactors dels dos mitjans els vam demanar que posessen nota als primers 100 dies del govern de CiU, el qual ha obtingut un aprovat (5,7). Personalment, vaig poder enquestar el president de l'Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tortosa, Josep Borrell (6); el periodista Josep Bayerri (6), la mestra Ester Baiges (3) i l'ecologista Elisenda Forés (0). Però podreu veure el conjunt de les notes atorgades pels enquestats d'arreu del país en l'edició en paper dels dos diaris.

La nota mitjana del 5,7 contrasta amb el suport tan ample que la candidatura de CiU va aconseguir a les eleccions del 28 de novembre, i que demostra que les primeres decisions del govern d'Artur Mas -principalment, de tipus econòmic- ja li estan passant factura. Però no molta, de moment. En qualsevol cas, estiguem d'acord o no amb les retallades pressupostàries aplicades per CiU, el més intel·ligent sempre és prendre les mesures més impopulars al principi de la legislatura. Per a un govern, és més fàcil poder remuntar amb quatre anys per endavant. Només set dels enquestats van posat un zero al nou govern (entre les quals, una de les 'meues' enquestades, Elisenda Forés), i només cinc li han posat un deu. A banda, hi ha molts més catalans que han aprovat el govern (més de 400) que no pas que l'hagen suspès (poc més de 150). Per arribar a les més de 600 respostes, s'ha hagut de parlar amb prop d'un miler de persones. Prop de 400, per tant, van declinar de donar la seua opinió, sobretot quan se'ls va comunicar que no era una enquesta anònima, sinó que la seua nota apareixeria amb noms i cognoms.

Quan la periodista és notícia #irigall

2011-04-03T13:21:00.002+02:00

Se sol dir que la pitjor notícia és quan el periodista és notícia, perquè això vol dir que el periodista té un excés de protagonisme i vol influir en els esdeveniments, o bé perquè l'exercici de la seua professió està en perill perquè els poders no respecten la llibertat d'expressió, el dret a la informació o la llibertat de premsa. En aquest cas, la cosa és molt diferent. La periodista Irene Rigall és notícia des de fa uns dies perquè es troba desapareguda des del 16 de març passat. Tot i que treballem per a la mateixa empresa, el diari El Punt, ara mateix no recordo haver parlat mai amb ella, però sí que he llegit moltes de les notícies que ha escrit. Rigall va desaparèixer a Girona i els seus companys i amics, però sobretot la seua família, estan molt angoixats perquè, malauradament, fa molts dies que no tenen notícies d'ella. La mobilització a través de les xarxes socials ha estat molt important, i a Twitter s'ha creat el hashtag #irigall per no defallir en la recerca i obtenir informació actualitzada sobre tot allò que envolta a la investigació. La Irene va ser vista per última vegada el 16 de març cap a les 16:30 hores, al barri de Sant Narcís, Girona. Estava desorientada, com si tingués amnèsia. Se sap que portava un anorac beix, uns pantalons grisos i esportives clares. Medeix entre metre seixanta i mentre setanta, i és de complexitat prima, amb 31 anys. Si la veieu o en sabeu qualsevol cosa, si us plau, truqueu als mossos (972.40.13.71) o al 112 (emergències).

'Salvados' retrata l'homofòbia als Estats Units d'Amèrica

2011-04-01T18:22:00.003+02:00

La Sexta ha fet una obra obra. El programa 'Salvados' deixa els diumenges a la nit i passa als divendres amb un millor horari, ja que s'emetrà a les 21.30 hores. A canvi, el proper diumenge a la nit La Sexta estrenarà la sèrie policial Chase. "Salvados Deluxe", diu la promoció del programa d'aquesta setmana, fent una clara al·lusió a un dels espais estrella de Telecinco. De fet, en el reportatge d'avui, Jordi Évole finalitza el seu periple pels Estats Units retratant l'homofòbia, i el Follonero participa en una sessió de pregària ben curiosa, en què gent que considera els homosexuals com a malalts mentals fan una oració per salvar un tal Jorge Javier, nom que coincideix amb el presentador de "Sálvame". Però un dels moments de més impacte del programa d'avui serà quan Évole entrevistarà el patriarca de la família Phelps, una nissaga ultraconservadora. Segons l'ancià, els atemptats de l'11-M a Madrid són un càstig diví a Espanya, per haver aprovat la llei de matrimonis homosexuals. De res servirà que el Follonero li digue que l'11-M va ser abans de la victòria del PSOE, i que per tant la llei aprovada del govern de Zapatero va arribar després dels atacs islamistes. Segons els Phelps, els 'mariques' volien votar el PSOE, i per això Espanya va rebre un càstig diví. Un programa, com gairebé sempre, imprescindible.

Disney rejoveneix Mis Marple per imitar 'Sherlock Holmes'

2011-03-31T01:36:00.003+02:00

L'actriu Jennifer Garner ("Alias", "Elektra") serà Miss Marple de jove, en una adaptació del popular personatge creat per Agatha Christie, que la companyia Walt Disney Pictures vol portar ara a la gran pantalla. De fet, l'objectiu de l'estudi és que la primera de les aventures de la jove Miss Marple siga la primera pel·lícula de tota una nissaga, per intentar repetir l'èxit de Warner Brothers amb l'última versió de "Sherlock Holmes" que fa dos anys va dirigir Guy Ritchie, amb Robert Downey Jr. i Jude Law. Per cert, que Ritchie ja es troba en la fase de producció de l'esperada seqüela, amb un repartiment espectacular: a més de Rachel McAdams, que repeteix com la delinqüent Irene Adler, també hi haurà Stephen Fry com l'intel·ligent germà del detectiu, Mycroft Holmes; Noomi Rapace, a qui recordareu de les pel·lícules de Millennium, i Jared Harris, en la pell del malèfic professor Moriarty.

Però tornant a "Miss Marple", amb la tria de Jennifer Garner queda clar que s'aposta per un gir en el personatge clàssic, ja que sempre havia estat interpretat per actrius d'avançada edat (Julia McKenzie, Gracie Fields o Joan Hickson). De fet, la mateixa Jessica Fletcher de la sèrie "S'ha escrit un crim" és, en realitat, un transsumpte de Miss Marple, i Angela Lansbury va interpretar la detectiu anciana a la pel·lícula "El espejo roto". A més, també Garner torna al cinema d'acció, després de protagonitzar diverses pel·lícules més assossegades, entre les quals algunes comèdies romàntiques. L'encarregat d'escriure el guió de la joventut del personatge creat per Agatha Christe és Mark Frost, responsable dels llibrets de la mítica "Twin Peaks" i de la no menys recordada "Canción triste de Hill Street", i que més recentment ha escrit les dues entregues de "Los 4 Fantásticos".

'Blue Bloods', la família de policies de Tom Selleck

2011-03-31T01:08:00.001+02:00

El retorn de l'actor Tom Selleck ("Magnum") a la televisió és un dels èxits de la temporada, la sèrie "Blue Bloods" de la cadena CBS. Telecinco va comprar els drets d'emissió per poder emetre-la en obert al nostre país, però la setmana passada ja vam poder gaudir del capítol pilot en el canal de pagament Fox Crime, on es pot veure tots els dijous a les 21.25 hores (també els diumenges, a les 21.50 hores). Els seus creadors són Robin Green i Mitchel Burgess (productors executius de "Los Soprano" i també responsables de "Doctor en Alaska"). Per tant, avui estarem ben atents al segon episodi d'aquesta sèrie que segueix les vides de les diferents generacions de la família Reagan, i la seua dedicació al departament de Policia de Nova York. Així, tot i ser una família unida, els Reagan tenen diferents punts de vista sobre com fer justícia. Selleck hi interpreta Frank Reagan, el cap de policia i pare de la família protagonista; Donnie Wahlberg és el detectiu Danny Reagan, el fill gran de Frank; Bridget Moynahan és Erin Reagan Boyle, filla de Frank, que a més de fiscal de districte és mare soltera, i Will Estes és Jamie Reagan, el més jove de la família, que deixa els estudis de dret per ingressar també a la policia.Finalment, també hi ha Len Cariou com Henry Reagan, el pare de Frank, que també va fer de cap de la policia en el passat.

Un dels encerts de "Blue Bloods" és que no és una sèrie pretenciosa; és a dir, no pretén ser una sèrie de policies com la que farien les cadenes HBO o Showtime, ja que la CBS té un estil per atraure públics més amplis. Però "Blue Blood" t'enganxa des de la primera escena, amb la música de "New York, New York". A més, tampoc és la típica sèrie de policies amb un cas per resoldre i detalls de la investigació inversemblants. Sí que hi ha una part de sèrie procedimental, però "Blue Bloods" té finalment més a veure amb "Cinco hermanos" que amb "CSI", quant al desenvolupament dels personatges. Per començar, en el pilot ja ens trobem amb un sopar familiar que acaba com el rosari de l'aurora, ja que la germana fiscal no està d'acord amb els mètodes expeditius del germà policia, i hi ha una interessant discussió sobre els límits dels drets civils. Als Estats Units, més de 13 milions d'espectadors van veure l'estrena de "Blue Bloods" a la CBS, que va encarregar un total de 22 episodis per a la primera temporada.

'Sense ficció' i Albert Om recorden l'atemptat de Vic

2011-03-30T12:35:00.001+02:00

L'espai "Sense ficció" de TV3, destinat al gènere documental i al reportatge periodístic, s'està consolidant com un dels programes més interessants i imprescindibles de la televisió pública catalana. Per exemple, fa unes setmanes va emetre el polèmic documental "Videocràcia", sobre el model de televisió italiana, el poder de la imatge i l'ascens al poder de Silvio Berlusconi. També van ser molt recomanables el documental "L'assassinat de Kennedy, 24 hores després" o el revelador "Comprar, llençar, comprar". Aquest dimecres, a les 21.50 hores, TV3 ofereix el documental "ETA a la ciutat dels sants. Un atemptat al cor de Catalunya", que ha dirigit el periodista de la casa Albert Om. L'atemptat terrorista va causar la mort de nou persones, entre les quals hi havia cinc menors d’edat, el 29 de maig del 1991, i encara és l'atac més sagnant que ha fet mai ETA en una ciutat tan petita. En el documental, Om narra els fets en primera persona, ja que el periodista era aleshores el subdirector del diari “El 9 Nou”, que tenia la redacció a 150 metres de la caserna. Per tant, va viure els fets molt de prop, i va ser un dels primers periodistes que van arribar-hi, instants després de l’explosió. Ara, vint anys després, Albert Om torna a Vic per trencar el silenci de la ciutat, sobre les conseqüències polítiques que va tenir aquell atemptat. I aquesta tarda, al programa "Divendres" (16.40 hores), Om conversarà amb els periodistes Manel Cuyàs i Jordi Barbeta sobre el documental.

La nova Lois Lane del nou 'Superman'

2011-03-30T11:59:00.000+02:00

La periodista Lois Lane, l'eterna parella de Superman, ja té una nova actriu que la interpretarà. Es tracta de la més o menys desconeguda Amy Adams, tot i que ha estat nominada en tres ocasions als premis Oscar, pels seus treballs a "Junebug" (2005), "La duda" (2008) i "The Fighter" (2010). Serà a la nova versió sobre Superman, Man of Steel, que està preparant Zack Snyder ("300", "Watchmen", "Sucker Punch"), amb l'actor Henry Cavill ('Los Tudor') en la pell de l'Home d'Acer i del seu alter ego Clark Kent. De fet, cal dir que Adams, nord-americana però nascuda a Itàlia el 1974, és nou anys més gran que Cavill, i això farà que tornem a tenir la sensació que Lois Lane és "massa vella" per a Superman, com li passava a Margot Kidder en relació a Christopher Reeve, en el "Superman" de Richard Donner (1978). Com a curiositat, però, dir que Amy Adams ja està relacionada amb les versions sobre el còmic creat per Joe Sushter i Jerry Siegel, ja que va aparèixer a la sèrie "Smallville" el 2001, interpretant un personatge anomenat Jodi Melville, una noia grassa que després de prendre's un batut dietètic comença a perdre pes ràpidament, alhora que necessita menjar-se el greix d'animals vius, com un cérvol. Per cert, que els pares adoptius de Clark Kent ja se sap que estaran encarnats, ni més ni menys, que per Kevin Costner i Diane Lane. Només falta per saber qui farà de dolent, tot i que es parla de Michael Shannon o d'Edgar Ramirez. La nova versió de "Superman", produïda per Christopher Nolan ("Batman Begins", "El caballero oscuro", "Origen") hauria d'estrenar-se al desembre del 2012.

El Camp Nou sense fum i els ciutadans-policia

2011-03-28T18:57:00.001+02:00

No tot allò que fa el Barça està necessàriament ben vist pels mitjans catalans i per alguns dels seus col·laboradors. Ni tan sols quan fa una cosa que, d'entrada, beneficia la salut de l'afició blaugrana, especialment dels més menuts. Ho hem comprovat aquest matí, en una tertúlia del programa El Dia a la COM, que Jordi Duran dirigeix a COM Ràdio, en què hi participava el periodista Vincent Sanchis. L'exdirector de Barça TV, que va ser despatxat per la junta de Sandro Rosell al juliol del 2010, és un dels que ha qüestionat la posada en funcionament de la campanya "Camp Nou Sense Fum", que el club implantarà de forma immediata amb l'objectiu de "recomanar" els socis i afeccionats que no fumen en els llocs oberts de l'estadi. Per tant, no es tracta de prohibir, com als estadis de la Premier, la lliga anglesa. Tot i així, Sanchis ha ironitzat quan ha criticat que hi ha gent que té la síndrome del policia, ja que s'han dedicat a denunciar els locals que no respectaven la nova llei antitabac. Una reflexió que crec del tot injusta i desencertada, i que ningú a la taula li ha rebatut. En primer lloc, perquè les persones que han pogut denunciar els bars o restaurants que incompleixen la normativa són, principalment, ciutadans que s'han limitat a exercir els seus drets legals com a no-fumadors. Ni més ni menys. El tema era si es podia prohibir el fet de fumar en un lloc obert com el Camp Nou, cosa que el Barça potser demanarà en una consulta als seus socis, ja que amb aquesta mesura el club aniria més enllà del que dicta la llei. Però lamentablement, la conversa ha derivat en criticar les persones que denuncien els locals infractors, i no els infractors que fan apologia del tabaquisme.

'Aeon Flux', la distopia de Charlize Theron al canal 3XL

2011-03-28T02:04:00.003+02:00

L'any 2011 un desastre industrial va eliminar el 99% de la població de la Terra. No, no és el desastre de Fukushima, sinó la llavor argumental de la pel·lícula 'Aeon Flux', que aquesta nit de dilluns podrem veure al canal 3XL (22.40 hores). Es tracta d'un film del 2005 dirigit per Karyn Kusama i protagonitzada per Charlize Theron, en un dels papers més explosius i sensuals de la seua carrera. 'Aeon Flux' és, en realitat, la versió cinematogràfica d'una sèrie d'animació d'avantguarda emesa per la cadena MTV, l'any 1991. Però la pel·lícula té poc a veure amb l'anime de culte creat pel coreà Peter Chung. A 'Aeon Flux', es l'any 2415 i els pocs supervivents de la Terra estan instal·lats en una ciutat aïllada, Bregna, controlada per càmeres de seguretat i liderada per un grup de científics. Així, Aeon Flux és una dona que, en el seu dia, va ser una terrible assassina, però que ara s'encarrega de protegir la comunitat de les innombrables amenaces externes. No passarà a la història del cinema de ciència-ficció, però es deixa veure...

Tot seguit, teniu l'openning de l'anime de Chung per a l'MTV...

'The Pacific' arriba a Antena 3

2011-03-28T01:17:00.006+02:00

Antena 3 havia adquirit la minisèrie 'The Pacific' per al seu canal Nitro de la TDT, al costat d'altres producció nord-americanes de prestigi com 'Boardwalk Empire' o l'esperadíssima 'Juego de Tronos' (Canal+ ja ha anunciat l'estrena per al 9 de maig). Però ara s'ha sabut que la cadena privada estrenarà aquest dijous 'The Pacific' a la seua cadena principal, de ben segur arran de l'èxit que ha aconseguit amb la britànica 'Downton Abbey'. En els últims anys, l'audiència no havia premiat les apostes d'Antena 3 per les sèries internacionals, però amb 'Downton Abbey' li ha sonat la flauta (la setmana passada va guanyar el capítol d'Ángel o demonio' de Telecinco), i ara ja ha anunciat que aviat estrenarà dues ficcions britàniques més, 'Sherlock' (ja es pot veure en obert i en català pel canal 3XL) i el remake d''Arriba y abajo', la mítica sèrie dels anys setanta. En principi, Antena 3 ha situat la preestrena de 'The Pacific' el dijous per poder competir amb el retorn de 'Gran Reserva' a La1 de TVE, així com amb el reality 'El Reencuentro' de Telecinco; però si les xifres són bones, no es descarta que es puguen veure els 10 capítols de 'The Pacific' en el prime time dels dijous a Antena 3. Si l'experiment no funciona, la minisèrie es veurà directament a Nitro.

'The Pacific' ja es va veure al nostre país de la mà de Canal+, i a més, ja ha estat editada en DVD. En l'última edició dels premis Emmy, es va endur vuit guardons. És una producció de la prestigiosa cadena HBO, que ha tingut un pressupost de 200 milions de dòlars, tot esdevenint la minisèrie més costosa de la història de la televisió. A més, va ser una de les produccions més esperades del 2010, ja que al capdavant de 'The Pacific' hi ha el talent d'Steven Spielberg, Tom Hanks i Gary Goetzman, qui també va ser coresponsable de la minisèrie 'Hermanos de sangre', que Antena 3 també recuperarà en les properes setmanes. En aquest cas, és la tercera incursió de Tom Hanks i Steven Spielberg en la Segona Guerra Mundial, després de la pel·lícula 'Salvar al soldado Ryan' (1998) i de la mateixa 'Hermanos de sangre'. Així, si les dues primeres parts d'aquest tríptic sobre la Segona Guerra Mundial van estar ambientades en el front d'Europa, 'The Pacific' està emmarcada en el front del Pacífic, des del bombardeig japonès a la base nord-americana de Pearl Harbor fins a les batalles d'Iwo Jima i Okinawa.

El tema central de 'The Pacific' és explicar com els Estats Units i el Japó van crear una imatge negativa i monstruosa de l'enemic. Però també pretén donar veu a tots els soldats que no van tenir l'oportunitat de relatar el que van viure i el que van veure a la batalla del Pacífic. Així, els 10 capítols de 'The Pacific' van acompanyats per un pròleg en què alguns dels veterans que van combatre a la Segona Guerra Mundial expliquen la seua experiència en el camp de batalla. A banda, el guió de 'The Pacific' es basa en les memòries novel·lades de tres marines nord-americans: Euge Sledge ('With the Old Breed: At Peleliu and Okinawa'), Robert Leckie ('Helmet for my pillow') i John Basilone ('I'm staying with my boys. The heroic life of Sgt. John Basilone'). És, per tant, un retrat sense concessions, rigorós, realista i poc mitificador d'una guerra que va canviar el curs de la història. A més, amb l'objectiu d'aconseguir que 'The Pacific' semblés encara més realista, Spielberg i Hanks van buscar actors poc coneguts per fer els tres personatges protagonistes: un periodista esportiu de New Jersey, l'hereu d'una família adinerada d'Alabama i el fill d'uns immigrants italians de família nombrosa, que estaran interpretats per James Badge Dale, Jon Seda ('Oz') i Joe Mazello ('Jurassic Park').

Adéu a la gata sobre la teulada de zinc calenta

2011-03-24T19:03:00.003+01:00

Quan "La gata sobre el tejado de zinc" es va projectar a Tortosa el 1960 (la pel·lícula de Richard Brooks és de dos anys abans), la premsa local va catalogar-la amb el qualificatiu de "gravemente peligrosa". Feia temps que l'Asociación de Padres de Familia demanava a La Voz del Bajo Ebro que entre les dades de les pel·lícules que es projectaven als cines de Tortosa, i no només a les d'estrena, figurés la seua qualificació moral. El drama protagontizat per Paul Newman i Elizabeth Taylor era titllat de "deprimente, repulsivo, amoral y patológico", segons una crítica recollida pel cronista local Francisco J. Renau en el seu llibre "Son i cansament", la segona part de "Rapsòdia en gris".

He recuperat aquesta informació, gairebé per casualitat, arran de la mort de l'actriu Elizabeth Taylor, aquest dimecres als 79 anys, a causa d'una malaltia cardíaca. Era un dels últims mites vius de l'època daurada de Hollywood, amb una vida convulsa dins i fora de la pantalla, però protagonista de pel·lícules memorables com "La gata sobre la teulada de zinc calenta", "Qui té por de Virginia Wolf?", "Cleopatra", "Una dona marcada" o "Gegant". Personalment, també recordaria els seus papers a "Donetes", "Ivanhoe", "El pare de la núvia" i "El árbol de la vida", un intent de la Metro de repetir l'èxit de "Lo que el viento se llevó". Va ser amb aquesta última pel·lícula, dirigida per Edward Dmytryk el 1957 i molt maltractada per la crítica, que Liz Taylor va aconseguir la seua primera nominació als Oscar com a millor actriu. És una cinta molt recomanable, una epopeia familiar ambientada en la Guerra de Seccessió en què Taylor fa un gran paper al costat del seu amic Montgomery Clift. Liz Taylor no aconseguiria l'Oscar fins el 1960, amb "Una dona marcada", i encara repetiria el 1966 amb "Qui té por de Virginia Wolf?". Abans, el 1958 i el 1959, també havia estat candidata amb "La gata sobre el tejado de zinc" i "De repente, el último verano". A LaSexta 3 podeu veure, aquesta nit, dues de les seues pel·lícules més conegudes, "La gata sobre el tejado de zinc" i "El padre de la novia". Aquesta és la crònica que ahir li van dedicar a TV3:

El bipartit també fa pífies comunicatives

2011-03-22T12:09:00.003+01:00

Les pífies comunicatives semblaven patrimoni del tripartit, però la realitat i les primeres autocrítiques ens demostren que el govern de CiU també la sap vessar. El president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha renyat la vicepresidenta Joana Ortega per l'afer del currículum inflat, en una entrevista a la cadena Ser. I, d'altra banda, ha reconegut que no podran eliminar el famós impost de successions en quatre dies, tot adverint que el seu compromís electoral era per als quatre anys de la legislatura. Ja ahir dilluns, Mas va afirmar que Catalunya no pot estar discriminada i que ha d'igualar l'impost de successions a altres territoris de l'Estat més favorables, com ara Madrid i València. Per tant, ja s'està parlant d'una reforma legislativa, i no d'una supressió de l'impost. Però no deia el mateix Artur Mas en aquest apunt al seu videobloc, el 16 d'octubre del 2009, que CiU resumia així: "Artur Mas presenta l’enèssima iniciativa de CiU al Parlament de Catalunya per eliminar l’impost de successions i donacions, que considerem profundament injust. Mas es compromet a eliminar-lo si governa". Un discurs que en les últimes hores només han mantingut des d'Unió Democràtica, cosa que ha obert la primera escletxa important en el bipartit. Amb tot, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ja ha deixat clar aquest matí que Unió donarà "ple suport" a la decisió que puga adoptar la conselleria d'Economia sobre l'abast de la supressió de l'impost. Així, Duran ha admès que CiU ha comès "algun error de comunicació", ja que no han estat hàbils a l'hora de transmetre les seues intencions a l'opinió pública. "Hem pogut despistar l'electorat en les últimes hores", ha conclòs Duran. En tot cas, a l'electorat el van "despistar", no sabem si intencionadament, durant la legislatura passada, durant la campanya electoral i just després de les eleccions. Ara només s'han despistat ells mateixos.

Imatge: Generalitat de Catalunya

"Akira", en DVD i Blu-Ray, i amb so hipersònic

2011-03-21T20:01:00.000+01:00

Què dir que no s'haja dit ja d'"Akira" (1988), la pel·lícula basada en el manga homònim de Katsuhiro Otomo que va revolucionar l'anime? La notícia, a banda que s'estaria preparant una versió nord-americana en imatge real, és que falten pocs dies perquè el 29 de març es pose a la venda un pack amb "Akira" en DVD i Blu-Ray, per un preu d'escàndol: poc més de 20 euros. La reedició es deu al fet que Sony s'ha fet càrrec de la distribució del catàleg de Selecta Vision, el segell que fins ara estava distribuint més anime al nostre país. La pel·lícula ha tornat al primer pla de l'actualitat després del terratrèmol del Japó i el desastre nuclear a Fukushima.

"Akira" està ambientada l'any 2019, en una megalòpoli anomenada Neo-Tokyo, que els japonesos han construït al damunt de l'antiga capital, destruïda després de la Tercera Guerra Mundial. Japó, en realitat, és un país al límit del col·lapse, que pateix greus crisis polítiques. En secret, un equip de científics dirigits per l'exèrcit ha reactivat un experiment per trobar individus que puguen controlar l'arma definitiva, una força coneguda com "l'energia absoluta". Mentrestant, Kaneda és un jove que lidera una banda de motoristes, i que veu com el seu amic Tetsuo és ingressat en unes instal·lacions militars després de tenir un accident durant una baralla. Un cop allà, els militars descobriran que Tetsuo posseeix l'energia absoluta, però el jove no es resigna a ser un conillet d'índies, i molt aviat esdevindrà una amenaça enorme i desconeguda. Com dèiem, el pack combo inclou dos discos amb la pel·lícula, un amb "Akira" en DVD i l'altre amb el film en Blu-Ray d'alta definició. A més de la versió original en japonès, també hi ha un nou doblatge en castellà, el doblatge en espanyol amb què "Akira" es va estrenar en els cinemes, i els doblatges posteriors en català i valencià. A més, també hi ha la banda sonora amb so hipersònic, composada pel mestre Shoji Yamashiro, diversos tràilers i l'storyboard de Katsuhiro Otomo. En concret, el so hipersònic és possible gràcies a la capacitat del Blu-Ray, i alguns l'han descrit com la possibilitat de sentir el so en el cos humà, ja que produeix un augment de l'estimulació cerebral. Això és a causa de l'exposició a freqüències sonores ultrasòniques de fins a 100 Khz, que són absorbides pel cos a través de la pell i els teixits, tot activant la xarxa neuronal que processa la bellesa, el plaer i l'emoció. Amb tot, per poder reproduir-les cal un equip de so capaç de processar aquest tipus de freqüències.

"Ermessenda", gran superproducció històrica a TV3

2011-03-21T12:43:00.003+01:00

TV3 estrena aquesta nit a les 22.25 hores el primer capítol de la superproducció "Ermessenda", el díptic sobre la dona amb més poder de la història de Catalunya. Mare de Berenguer Ramon i àvia de Ramon Berenguer, Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, va governar durant 60 anys en un món d'homes i ho va fer sense amagar-se al darrera dels seus descendents. A més, en el seu sepulcre apareixen per primer cop les quatre barres vermelles sobre fons daurat, pròpies de l'escut comtal de Barcelona. En realitat, "Ermessenda" és una "ficció històrica", però pels tràilers i promos que ja ha emès TV3 podem veure que s'ha fet un gran esforç de fidelitat en el disseny de producció i el vestuari. L'actriu Laia Marull protagonitza aquesta minisèrie (demà dimarts s'emetrà el segon capítol) dirigida per Lluís Maria Güell ("Les veus del Pamano", qui ja va fer una primera incursió en la història medieval de Catalunya amb la sèrie "Arnau". A part de Marull també hi ha un repartiment amb noms tan importants com Lluís Homar, Francesc Orella, Rosa Renom, Pau Durà, Julio Manrique, Bea Segura, Joan Massotkleiner, Marina Gatell o Roger Coma. Les guionistes d'"Ermessenda" són Mercè Sarrias i Núria Furió ("Porca misèria", "Plats bruts"), les quals han signat un llibret que destaca la personalitat forta i lluitadora de la que és considerada com la primera dona política catalana.

El terratrèmol del Japó, sense CNN+

2011-03-17T13:37:00.002+01:00

El canal Gran Hermano amb què el grup Telecinco va substituir CNN+ ha baixat la reixa sense pena ni glòria, i ja ha donat pas al senyal en proves de Divinity. Mentrestant, el canal 24 Horas de TVE s'ha quedat com l'únic canal d'informació contínua d'abast estatal, i aquests dies està marcant múscul amb l'extraordinària cobertura del terratrèmol del Japó i el conseqüent desastre nuclear a Fukushima. L'endemà del terratrèmol i del tsunami del passat 11 de març, ja es va poder comprovar que més de 100.000 espectadors van connectar amb el canal 24 Horas per conèixer les primeres notícies que arribaven des del Japó. De fet, el canal va doblar la seua audiència habitual, sense la competència directa de CNN+. Si fa just set anys l'antic canal de notícies de Prisa va ser un referent per informar-se minut a minut de l'atemptat de l'11-M a Madrid, aquest 2011 la gran finestra per seguir l'actualitat ha estat el canal 24 Horas. A més, des de divendres i durant gairebé tot el dia, la cadena de notícies de TVE també incorpora a la part inferior dreta de la pantalla el senyal en directe de l'NHK, la cadena pública japonesa. D'altra banda, dilluns a la nit, va ser curiós veure Vicente Vallés entrevistant el també periodista Iñaki Gabilondo a l'espai La noche en 24 horas, el programa que havia estat la seua competència fins fa uns mesos, quan encara presentava "Hoy" a CNN+.

Els bisbes espanyols controlen el 59% del canal 13TV

2011-03-17T13:00:00.002+01:00

La Conferència Episcopal Espanyola, propietària de la cadena COPE, ha comprat el 51% de la cadena 13TV, el canal generalista d'inspiració catòlica que emet a través de la TDT per a tot l'Estat. Els bisbes han subscrit una ampliació de capital que la companyia havia llançat el 17 de febrer, amb una inversió total de quatre milions d'euros. L'objectiu de la Conferència Episcopal és disposar d'un canal de televisió d'abast estatal, després del fracàs de Popular TV, que seguia un model d'implantació territorial més limitat, basat en la televisió local i regional. Així, han estat els mateixos bisbes, i no la COPE, els que han comprat el paquet d'accions per no interferir en la situació de l'emissora de ràdio, que ara mateix té un ERE temporal que afecta la plantilla, però que està tornant a tenir beneficis econòmics després d'una sèrie d'ajustos. Ara mateix, la Conferència Episcopal ja controla indirectament el 59% de la cadena, ja que la COPE ja tenia un 8% de les accions de 13TV. El canal catòlic, que emet en una freqüència llogada al grup Unidad Editorial (El Mundo) passarà a estar controlat per un òrgan de supervisió de la pròpia COPE.

Via Minuto Digital

Andrés Iniesta surt amb Shakira!

2011-03-14T18:15:00.002+01:00

Bé, Andrés Iniesta surt amb Shakira; però no com a parella, sinó com a protagonistes de la portada d'El País Semanal d'aquest diumenge. Ha estat amb l'excusa d'un reportatge sobre la revolució que ha representat Twitter en la comunicació global. A la portada, a més de les respectius xiulades de Shakira i d'Iniesta, també hi surten dos missatges de Lady Gaga i de Barack Obama. Quasi res... Tant el futbolista del Barça com la cantant colombiana són dos dels personatges famosos més actius en aquesta xarxa social d'internet, però no he sabut trobar cap referència a Iniesta en tot el reportatge. I quant a Shakira, només hi ha una al·lusió indirecta, quan es comenta que Gerard Piqué va fer confirmar la seua relació sentimental amb la cantant a través de Twitter i Facebook, amb la publicació d'una famosa fotografia. Però ja fa temps que hem notat que als mitjans del grup Prisa els encara parlar d'Iniesta i de Shakira sempre que poden, i amb qualsevol excusa. Ha arribat un moment en què fins i tot se m'estan fent una mica pesats... Per tant, per a la cadena Ser, El País, Cuatro i 40 Principales la notícia perfecta no seria que Shakira tinga una relació sentimental amb Piqué, sinó que la tingués amb Iniesta. Això sí, avui no han tingut més remei que publicar que una revista colombiana ha tret en exclusiva el petó de Piqué a Shakira. Per cert, en aquest videoclip promogut pel mateix grup de comunicació també sortien Shakira i Iniesta...

Tot TV3 en alta definició

2011-03-12T02:11:00.001+01:00

Ja ho havíem notat aquests dies, quan vam detectar que la guia de programació del canal TV3HD era la mateixa que la de TV3, i que en alguns casos no s'emetien els programes que s'anunciaven a través de la graella del teletext. Finalment, aquest dilluns, el canal TV3HD deixarà definitivament d'emetre en proves i passarà a ser un canal en "simulcast" de TV3. Per tant, el canal no emetrà una programació especial (i en alguns casos, massa repetitiva, com fins ara), sinó els mateixos continguts que TV3, però en alta definició. Segons Televisió de Catalunya, gairebé un 20% dels continguts del canal TV3HD ja han estat produïts d'origen en alta definició, i la resta s'emetran adaptant-los a través d'un procés basat en reescalat de la imatge. Però perquè no hi haja dubtes, i no ens donen gat per llebre, els programes que estiguen enregistrats i postproduïts en alta definició estaran clarament senyalitzats, com havia demanat el govern de l'Estat a totes les televisions que ja tenen canals en HD.

Més endavant, s'anirà incrementant el nombre de continguts en alta definició fins arribar a la totalitat de la producció, tot i que el procés podria durar tres o quatre anys. A partir d'aquest dilluns, però, ja es poden veure amb definició real d'alta definició alguns films de "La gran pel·lícula", tots els partits de futbol, alguns reportatges de "30 minuts", alguns documentals de "Sense ficció", les sèries "Fringe", "Danys i perjudicis", "Diaris de Vampirs", "Infidels", "Polseres vermelles" i "La Riera", i la superproducció catalana "Ermessenda" (que s'estrenarà aquest mes), així com alguns especials. A la zona de Tortosa, TV3HD es pot veure a través de la freqüència 36 de la TDT, al costat d'altres canals com Esports 3, IB3 Sat i la carta d'ajust de l'espai reservat per a Canal 9.

El tsunami del Japó, segons 'Ponyo en el acantilado'

2011-03-12T01:56:00.000+01:00

Tsunami és una de les paraules japoneses que hem incorporat a la nostra llengua, en aquest cas, per designar les grans onades marines d'origen sísmic. Amb el terrible terratrèmol del Japó d'aquest divendres, que després ha generat una onada monstruosa que ha colpejat la costa nord del país i ara amenaça tot el Pacífic, hem estat més conscients que mai del veritable sentit d'aquesta paraula. D'altra banda, quan aquest migdia hem volgut posar la cadena pública japonesa NHK World per veure les imatges en directe, no hem pogut evitar pensar en el tsunami poètic de 'Ponyo en el acantilado', l'obra mestra de Hayao Miyazaki. I la idea ens ha rondat el cap durant tota la tarda, com si Miyazaki ens hagués advertit, com sempre fa amb en els seus animes, que si continuem abusant de la natura el planeta es rebel·larà contra l'espècie humana. Ja a la nit, hem buscat la seqüència del tsunami de 'Ponyo en el acantilado', i a YouTube ens hem trobat amb aquest vídeo d'algú que també havia pensat el mateix, i que ha combinat les imatges de les notícies de l'NHK amb els dibuixos animats de Miyazaki.

'Crematorio', la gran sèrie sobre la corrupció a Espanya

2011-03-09T13:35:00.002+01:00

Ja hem vist el primer episodi de 'Crematorio', la gran aposta de la temporada de Canal+ en l'àmbit de la producció pròpia. Fa unes setmanes ja ens va regalar '¿Qué fue de Jorge Sanz?', una sèrie sensacional dirigida per David Trueba, i aquest dilluns a la nit va estrenar aquesta adaptació de la novel·la de Rafael Chirbes, protagonitzada per Pepe Sancho, i que pretén ser una gran sèrie sobre la corrupció a Espanya. Vist el primer capítol -la minisèrie en té vuit- ja podem dir que el director Jorge Sánchez Cabezudo ("La noche de los girasoles"), Fernando Bovaira i MOD Producciones ho han aconseguit. 'Crematorio' està a l'alçada de les millors produccions nord-americanes, internacionals.

Rubén Bertomeu (Pepe Sancho fa un paper immens, que li queda com un guant) és un promotor immobiliari que es fa ric i poderós amb l'especulació urbanística que va començar a la costa valenciana durant els anys vuitanta. Bertomeu, amb el permís de la seua mare (interpretada magistralment per una espectacular Montserrat Carulla), és el patriarca de la família, en què també destaquen la seua filla (Alicia Borrachero) i el seu gendre (Chisco Amado). Però sobretot, el personatge interpretat per Sancho és la punta de l'iceberg d'una trama de corrupció política i policial que comença a destapar-se quan, per casualitat, la Guàrdia Civil intercepta el vehicle d'una funerària que, per estalviar costos, enterra els difunts en un antic picador hípic. De fet, la història comença amb la mort i el funeral del germà de Bertomeu, que han d'acabar celebrant a la casa familiar, com si fos un gran esdeveniment social. Així, si "El Padrino" i les grans històries de mafiosos començaven amb una boda, 'Crematorio' arrenca amb un enterrament. També a través de diversos flashbacks, comencem a conèixer la història dels dos germans Bertomeu, i a endevinar la influència que la mare ha tingut en els esdeveniments. La factura tècnica és impecable, i el càsting ben triat (la majoria dels actors són catalans, valencians o balears, com ara Pep Tosar, Pau Durà, Pep Guinyol, Vicente Romero, Juli Mira...) fa que 'Crematorio' puga considerar-se com una gran sèrie d'actors. Atenció al tema de Loquillo per als títols de crèdit, que imprimeixen una inqüestionable estètica HBO a 'Crematorio', en la línia de produccions de prestigi com 'True Blood' o 'Los Soprano'.

Arale i el 'Dr. Slump', a l'abril en DVD

2011-03-08T17:22:00.001+01:00

Un dels grans misteris de la humanitat s'ha acabat de revelar. El 13 d'abril es posarà a la venda, per primera vegada, l'edició en DVD de la sèrie d'animació japonesa Dr. Slump, considerada l'opera prima d'Akira Toriyama ('Bola de Drac'). Com ja sabreu, 'Dr. Slump' narra les aventures del professor Sembei Norimaki i de la seua creació, Arale, un robot amb forma de xiqueta de 10 anys. L'encarregat de comercialitzar el pack és Emon Home Entertainment, sota el segell de Jony Media, amb motiu del 30è aniversari de la sèrie. El primer volum, que es vendrà per uns 40 euros, inclourà quatre discos amb una dotzena d'episodis, a més d'un llibret il·lustrat. D'entrada, la previsió és traure al mercat els primers 50 capítols (la sèrie en té més de 240), en un total de quatre volums de DVDs. A banda d'alguns extres interessants, com un reportatge sobre la millora de la qualitat de la imatge o els esborranys originals, hi haurà un karaoke que ens permetrà cantar les cançons del principi i del final. A més, les pistes d'àudio inclouran l'immillorable i imprescindible doblatge del 'Dr. Slump' al català, el que es va poder escoltar per TV3. Curiosament, també cal dir que s'ha fet un nou doblatge de la sèrie al castellà, i que Pull & Bear (del grup Inditex) té previst aprofitar el 30è aniversari de la sèrie per comercialitzar a l'estiu una col·lecció de samarretes d'Arale i del doctor Slump, així com una altra de de dessuadores per a la tardor.

Els cinemes a l'Índia i l'arribada de Bollywood a Antena 3

2011-03-08T16:13:00.000+01:00

En cada país, l'ambient en el cinema és diferent. A França, per exemple, la gent mai parla al cine, mentre que als Estats Units els espectadors no tenen cap problema si algú menja, aplaudeix o salta damunt dels seients. A l'Índia, en canvi, la sala de cine és un lloc de culte, un lloc per escapar, perquè la pel·lícula es considera la vàlvula d'escapament social per excel·lència. El país asiàtic, un dels que més estima el setè art, té uns 14 milions d'espectadors i unes 12.000 sales de cinema, amb confortables butaques però amb pel·lícules molt difícils d'imaginar en qualsevol altre lloc. A l'Índia, cada sessió comença amb l'himne nacional, des de Bombai a Calcuta, tot passant per Nova-Delhi. Tot això és el que explica el documental Los cines de Índia (Les Toiles de l'Inde), que el realitzador francès Stéphane Carrel va dirigir el 2010 per a Capa Télévision, i que aquesta setmana podem veure al canal Viajar, a la plataforma Digital+. Del mateix autor, Viajar també emet el documental Los cines en Estados Unidos. Si els voleu veure seguits, ho podeu fer la matinada de dimecres a dijous, a partir de les 01.00 hores.

Tot això, la mateixa setmana en què Antena 3 ha anunciat que ha comprat tres pel·lícules de Bollywood, per avaluar quina és l'acollida que aquestes produccions poden tenir en el nostre país. La primera en emetre's serà Saawariya, aquesta nit a partir de les 22.00 hores al canal Nova de la TDT. Es tracta d'una coproducció entre l'Índia i els Estats Units, basada en el conte 'Nits blanques' de Dostoyevski, i realitzada el 2007 pensant en poder vendre-la al públic nord-americà. A més, va ser una de les primeres pel·lícules de Bollywood que es va editar en format Blu-Ray. D'altra banda, per al 15 de març han programat Mangal Pandey, un hombre contra el imperio, i el 22 de març, La reina de Bollywood.

Cuatro estrenarà la polèmica 'The Kennedys'

2011-03-07T10:32:00.001+01:00

Cuatro ha decidit tornar als seus orígens i apostar per les sèries internacionals, tot recuperant un dels seus eslògans més coneguts, "Las series eligen Cuatro". Al llarg del 2011 s'estrenaran una vintena de sèries, bàsicament nord-americanes i britàniques, que s'afegiran a algunes de les ficcions bandera del canal, com ara "House", "Anatomía de Grey" i "Castle". Així, enguany també es podran veure "Blue Bloods" (la nova sèrie de Tom Selleck, sobre una família de policies), "Ladrón de guante blanco", "Mentes criminales" (repescada de Telecinco), "Los defensores", "Los increíbles Powell" o "El cuerpo del delito". Però algunes de les principals novetats són "Hijos de la Anarquía", "Being Human" i "Wallander" (la versió de Kenneth Branagh que aquí ja hem vist per TNT), així com "The Kennedys", una polèmica superproducció amb Greg Kinnear i Katie Holmes, que el canal The History Channel va rebutjar emetre a causa del seu qüestionat rigor històric. "Tot i que la minisèrie ha estat produïda amb la màxima qualitat, després de veure el producte global hem conclòs que la interpretació dramàtica no encaixa amb la història", va dir un representant del canal a 'The Hollywood Reporter'. En aquest sentit, encara no hi ha data per a l'emissió de "The Kennedys" al nostre país, ja que la minisèrie estava prevista per ser emesa als Estats Units durant la propera primavera. Finalment, la minisèrie ha estat oferta a la cadena Showtime i es vendrà en els mercats internacionals. Siga com siga, serà una producció molt interessant.

Divinity es queda 'Anatomía de Grey', 'Gossip Girl' i 'Felicity'

2011-03-05T00:16:00.002+01:00

El nou canal Divinity s'està quedant amb algunes de les millors sèries del grup de comunicació que ha resultat de la fusió de Telecinco amb Cuatro. Al marge de l'emissió de "Betty", una sèrie que al nostre país no està tenint gaire sort (potser a causa que ja hem vist altres versions de la mateixa història), Divinity també es quedarà amb "Anatomía de Grey" i amb les sempre recomanables "Gossip Girl" i "Felicity". Els que sou habituals del bloc recordareu que "Felicity" és una de les meues debilitats. Es tracta d'una de les primeres sèries de J.J. Abrams, creador d'altres èxits de la televisió com "Alias", "Lost" o "Fringe". A partir d'aquest dissabte, el nou canal Divinity, encara amb la seua programació provisional, recupera "Felicity" des del primer episodi, amb una marató que començarà a les 18.30 i que durarà fins a les 22.00 hores. I també ha programat uns quants episodis per diumenge a la tarda, des de les 18.30 fins a les 20.15 hores del vespre. De fet, tant Telecinco com Cuatro ja han emès "Felicity" en alguna ocasió, però mai ha acabat de confiar en la sèrie, i a casa només l'hem pogut seguir amb una certa dignitat als canals Cosmopolitan i Clan de TVE.

"Felicity" és un complex i intel·ligent drama juvenil protagonitzat per Keri Russell, una de les actrius favorites d'Abrams (com vam poder comprovar a "Missión Imposible III"). Però a "Felicity" també apareixen altres actors de l'univers particular del creador de "Perdidos", com Greg Grunberg o la mateixa Jennifer Garner. "Felicity" explica la història d'una jove que decideix anar a estudiar medicina a la Universitat de Nova York, però que només ho fa perseguint a Ben (Scott Speedman), el noi que li agradava a l'institut. De fet, els seus dubtes creixeran quan conegui a Noel (Scott Foley), el seu orientador universitari. La sèrie, que va estrenar-se l'any 1998 a la cadena WB Television Network, amb quatre temporades amb un total de 84 episodis, està considerada de culte, sobretot pels seguidors de J.J. Abrams, ja que hi ha moltes connexions temàtiques i argumentals amb "Alias" o "Perdidos". De fet, "Alias" sembla una adaptació de "Felicity" al gènere d'espies, sobretot en la seua primera temporada: és a dir, "Felicity" és com podria haver estat la vida de Sydney Bristow, si no hagués estat reclutada per l'SD-6, la branca secreta de la CIA. I "Felicity" exposa moltes de les relacions personals complicades que més endavant J.J. Abrams va aprofundir a "Perdidos", derivades de la crisi de maduresa, de la mentida, del sentiment de culpa, dels conflictes amorosos, de la sempre difícil relació pare-fill o dels problemes amb l'alcohol. De fet, no hem d'oblidar que el pare de Sydney es deia Jack, com el Jack de "Perdidos", i que Sidney és d'on surt el vol accidentat d'Oceanic , en direcció a Los Angeles. A més, Ben, el protagonista de "Felicity", vol ser metge, com Jack, i el pare del mateix Jack és alcohòlic, com el pare de Ben... Per tant, si voleu veure una molt bona sèrie, aclamada tant per la crítica com pel públic dels Estats Units, ara teniu una nova oportunitat per veure "Felicity", que al nostre país encara no s'ha editat mai en DVD. Incomprensiblement.