28 de febr. 2011


El canal juvenil 3XL estrena diumenge, 6 de març, la minisèrie 'Sherlock', una producció de la BBC que trasllada al Londres del segle XXI les aventures de Sherlock Holmes i el doctor Watson, els populars personatges creats per Arthur Conan Doyle. 'Sherlock' es podrà veure durant els tres propers diumenges a partir de les 22.00 hores, però també a través del web del canal 3XL. A banda, el canal de Televisió de Catalunya també ha preparat dos programes especials sobre 'Sherlock Holmes'. La bona acollida que 'Sherlock' ha tingut al Regne Unit -l'estrena va assolir una audiència de 7,1 milions d'espectadors-  ha propiciat que la BBC haja confirmat el rodatge d'una segona temporada. Al nostre país, el canal de pagament TNT ja va estrenar-la en castellà a finals de novembre. En aquesta nova versió del clàssic literari, els casos de Sherlock Holmes aposten per l'acció, el ritme trepidant i l'humor, i els seus creadors han introduït l'ús d'instruments com els telèfons mòbils, els SMS, internet i els ordinadors portàtils, tot i que el més important continuarà sent l'extraordinària capacitat d'observació i deducció del detectiu. Per la seua banda, Watson és aquí un heroi de la guerra d'Afganistan. La minisèrie ha estat creada per Steven Moffat ('Doctor Who' o la pel·lícula de 'Tintin' que prepara Steven Spielberg) i per Mark Gatiss ('La liga de los hombres extraordinarios'). 'Sherlock' està protagonitzada per Benedict Cumberbatch, un dels actors més premiats al Regne Unit.

El nou 'Sherlock' arriba al 3XL

26 de febr. 2011


Cinema modern i cinema clàssic tots els dies. Això és el que ens promet el canal La Sexta 3 Todo Cine, la renovada proposta de La Sexta per al seu tercer canal a la TDT. La Sexta 3 havia començat com un calaix de sastre amb sèries de ficció, telenovel·les i cinema, i a partir d'aquest dilluns, 28 de febrer, per ajudar a passar la ressaca dels Oscar, experimentarà una refundació per convertir-se en el primer canal temàtic en obert del nostre país dedicat al setè art. Potser ho recordareu, però abans de crear la merda vergonyosa que és Estil 9, el grup Godó va anunciar un acord amb Filmax per fer una cosa semblant. Finalment, ha estat La Sexta qui ha apostat per aprofitar el seu catàleg de pel·lícules per crear el canal Todo Cine. Fins ara, el cinema era l'oferta més atractiva de La Sexta 3. A més, la cadena té acords amb Paramount, MGM, Warner i Disney. En total, emetrà cinc films al dia, tres a la sobretaula i a la tarda, i dos més a partir del prime-time. A més, també hi haurà reportatges i peces de producció pròpia. Per exemple, cada dia, abans de la pel·lícula de les 22.00 hores, hi haurà la peça "6 razones por las que deberías ver...", per presentar la cinta que s'emetrà en horari estel·lar. De moment, el canal començarà cada dia a les 15.30 (amb això, es manté la franja matinal amb dibuixos animats i telenovel·les), i la primera pel·lícula que estrenarà les emissions de La Sexta 3 Todo Cine serà "Cantando bajo la lluvia". Durant la primera setmana d'emissions, també es podran veure "Seven", "El club de los poetas muertos", "Huracán carter", "Camino de la horca", "Extraños en un tren", "La isla del tesoro", "Jackie Brown", "¿Quién engañó a Roger Rabbit?", "Alta Fidelidad", "El prisionero de Zenda", "Dark City", "La carrera del siglo", "Con la muerte en los talones" o "El prisionero de la Segunda Avenida". Però la cadena també ha programat pel·lícules com "Frida", "Las horas", "Pulp Fiction", "Sin City", "Duelo al sol", "El protegido", "Centauros del desierto", "La reina de los condenados" o "Irma la Dulce". En definitiva, 35 pel·lícules cada setmana, 140 al mes i 1.680 a l'any, com diu la promoció del canal.

La Sexta 3 es converteix en un temàtic de cinema

24 de febr. 2011


Ja es presenta com el primer web d'Espanya que es converteix en un canal de televisió. Es tracta de Divinity, un portal especialitzat en premsa rosa, celebritys, crònica social i tendències, que ara farà el salt a la TDT de la mà del grup Telecinco. De fet, les emissions televisives del canal Divinity començaran finalment demà, 1 de març, en l'espai que ara ocupa Gran Hermano 24 Horas, i que anteriorment era l'espai destinat a CNN+. Amb tot, els fans de 'Gran Hermano' no es quedaran a mitges, ja que el canal farà puntualment connexions amb la casa. Telecinco havia anunciat l'inici de les emissions per a l'1 d'abril, però finalment ha decidit avançar-la un mes, i Divinity arribarà a la TDT a partir d'aquest dimarts.

La programació de Divinity estarà dirigida especialment al públic femení, tot reflectint l'esperit "rigorós i desenfadat" que té el web de Telecinco especialitzat en el món de la moda i els famosos. Així, el canal inclourà continguts propis elaborats per al web, però també altres programes del grup Telecinco. La idea és potenciar els continguts dirigits al públic femení, en la línia del que va fer Antena 3 amb Nova. De fet, fa uns mesos Telecinco ja s'ho havia plantejat amb el llançament de LaNueve, però finalment va optar per mimar més el públic infantil i juvenil amb la creació de Boing. D'aquesta manera, els canals del grup quedaran distribuïts per temàtiques i públics: Telecinco, Cuatro (públic jove), La Siete (repeticions de Telecinco i Cuatro), FDF (sèries i pel·lícules), Divinity (públic femení) i Boing (xiquets i joves).

Divinity, el nou canal de Telecinco a partir de l'1 de març

23 de febr. 2011

Iñaki Gabilondo era el director d'informatius de TVE el 23 de febrer del 1981, la tarda en què el tinent coronel Antonio Tejero i un grup de guàrdies civils van assaltar el Congrés dels Diputats. Gabilondo provenia de la Cadena Ser, on també havia estat cap d'informatius, i aquell vespre es va posar per primer cop davant de les càmeres per informar de l'intent del cop d'estat. Aquesta nit, 30 anys després (i només uns mesos després del seu retir forçat pel tancament de CNN+), Gabilondo torna als platós de Televisió Espanyola per presentar un programa especial sobre el 23-F. Serà a les 22.45 hores, a La 2 de TVE. Però pel que he pogut veure aquest migdia al Telediario, el programa no serà en directe, sinó un enregistrament. Gabilondo conversarà amb l'actual ministra de Defensa, Carme Chacón, i amb Alberto Oliart, actual president de RTVE però que el 1981, just després del 23-F, va ser nomenat ministre de Defensa del govern del centrista Leopoldo Calvo Sotelo. Tinc ganes de veure'l per saber si es toca un aspecte que sempre m'ha interessat molt, i és com van treballar els periodistes de TVE durant aquelles hores d'incertesa, quan les imatges del Congrés arribaven a Prado del Rey i els estudis estaven ocupats per un escamot de militars. El mateix Gabilondo ja ho ha explicat més d'una vegada, com en el programa 'Salvados' de La Sexta. S'ha instal·lat la idea que va ser Gabilondo qui va donar la notícia per televisió, però la realitat és que va ser Joaquín Arozamena pel segon canal, a l'informatiu de les 20.00 hores. Arozamena ha criticat públicament Gabilondo -que feia poques setmanes que era en el càrrec- per haver desaparegut unes hores sense donar instruccions, després de l'assalt als Congrés dels Diputats. El periodista va haver de donar la notícia sense cap imatge, ja que el director general de RTVE, Fernando Castedo, havia ocultat la cinta: 35 minuts que van fer història. Després, ja amb els soldats fora de la televisió, Gabilondo i altres periodistes com Victoria Prego i Rosa Maria Mateos van prendre les regnes de la situació. Aquest és un avanç informatiu que es va emetre a les 01.38 hores...

Iñaki Gabilondo reviu el 23-F a Televisió Espanyola

21 de febr. 2011


A can Telecinco fa dies deuen haver un munt d'executius munyint-se el cervell, per esbrinar les causes del fracàs de la vuitena edició d'"Operación Triunfo", un dels formats més exitosos de l'última dècada a la televisió espanyola. Finalment, va guanyar Nahuel, un dels favorits des del principi, però la seua victòria té un èxit relatiu, tenint en compte que ha estat després de només cinc gales i d'una final precipitada, a causa de la cancel·lació cantada (i mai més ben dit) del programa. No vaig veure la gala final. De fet, d'aquesta edició només vaig veure una estona del programa inaugural, i ja en vaig tenir prou per concloure que es tractava del pitjor "Operación Triunfo" de la història. I no només per la presentadora: Pilar Rubio no és Javier Vázquez, però tampoc ho feia tan malament, i crec que ha estat una víctima més d'un format que Telecinco ha adulterat completament.



L'"Operación Triunfo" ja no era el mateix programa que Endemol va començar a produir per a TVE ara fa 10 anys. Després de dues primeres edicions amb un èxit brutal, "Operación Triunfo" ja semblava esgotat en la tercera edició (algú se'n recorda de Vicente Seguí, l'últim guanyador del programa a TVE?), però Telecinco va aconseguir reflotar el format en la quarta edició, la que va guanyar Sergio Rivero. Després, la cadena privada només ha mantingut un cert èxit del programa gràcies a les intervencions del publicista Risto Mejide com a jurat, i quan aquest va deixar "Operación Triunfo" es va acabar el bròquil. Els càstings de cantants-concursants han estat cada vegada pitjors, i el programa s'ha assemblat cada cop més a "Gran Hermano". De fet, aquesta edició ha coincidit en antena amb "Gran Hermano", i ha estat una errada que Telecinco mantingués simultàniament dos realitys tan semblants. Tampoc ha ajudat que la cadena programés les gales els diumenges a la nit, competint pel mateix públic adolescent amb la sèrie "Los Protegidos" d'Antena 3, i també perdent espectadors amb les pel·lícules sense publicitat de La 1 de TVE. Durant aquestes setmanes, he pensat que "Operación Triunfo" hauria d'haver acabat a Cuatro, després de la fusió de Telecinco amb l'excanal de Prisa. Per exemple, el nou programa "Hijos de papá" va aconseguir divendres una quota de pantalla del 13,5% en la seua presentació, mentre que tota una gala final d"Operación Triunfo" va tenir ahir un trist 14,7%, el mateix resultat (rècord) que va tenir "Hermano mayor" a Cuatro, també el divendres.

Imatge: Vaya Tele!

'Operación Triunfo', un final cantat

18 de febr. 2011

Aquest bloc vol solidaritzar-se amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV), després que una denúncia de la Generalitat Valenciana haja posat punt i final a 26 anys d'emissions de TV3 a la comunitat. A les Terres de l'Ebre, on durant molts anys hem pogut veure les emissions de Canal 9, també ens hem quedat sense la televisió pública valenciana. També va ser per culpa de la decisió de l'executiu de Francisco Camps (PP) de no respectar els acords de reciprocitat amb Catalunya, ja que va apagar el senyal de TVV Internacional que emetia via satèl·lit. Un senyal de Canal 9 que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals -avui ha lamentat els fets amb un comunicat històric- aprofitava per difondre pel seu segon múltiplex de la TDT, al costat de la balear IB3. Però el que no podrà fer Camps és apagar el satèl·lit per on emet en obert TV3Cat, el canal internacional de Televisió de Catalunya; ni tampoc podrà evitar que els valencians es connectin per internet als serveis del 3alacarta, on es poden veure els canals públics catalans i més de 150.000 vídeos de l'axiu de TV3. Des d'aquí encoratgem tots els valencians a connectar-se als webs de TV3, però sobretot a mobilitzar-se per aconseguir que les televisions ultrapassin les fronteres dels intolerants.

Camps no podrà apagar ni el satèl·lit ni el 3alacarta



TV3 estrena aquesta nit la pel·lícula 'L'increïble Hulk', la nova versió sobre el monstre de color verd que Louis Leterrerier ('Furia de Titanes') va dirigir el 2008, amb Edward Norton com a protagonista. Serà a partir de les 22.15 hores, i la pel·lícula es podrà veure també en alta definició pel canal TV3 HD. Cinc anys abans, el taiwanès Ang Lee havia fet una incursió en el cinema de superherois amb la seua visió particular de 'Hulk', amb Eric Bana en la pell de La Massa, però el film no va ser gaire ben acceptat pel gran públic, amb resultats irregulars a la taquilla, tot i les bones crítiques recollides. Per això, la companyia Marvel van decidir que calia fer una altra lectura del personatge, i van encarregar l'empresa al director de 'Transporter', amb una visió més comercial de les pel·lícules d'acció. Tenint en compte que és una seqüela del que s'explicava al 'Hulk' d'Ang Lee, és curiosa, també, la renovació del repartiment: a més de la incorporació de Norton, també van fitxar una sèrie de secundaris de luxe, com Liv Tyler, Tim Roth o William Hurt. En aquesta pel·lícula, el científic Bruce Banner viu d'incògnit al Brasil mentre busca la cura per a la seua mutació, que el converteix en una bèstia gegantina. Però el govern descobreix el seu amagatall, i Banner es veu obligat a tornar als Estats Units, on busca l'ajuda de la seua antiga parella. Els resultats van tornar a ser força irregulars, i fins i tot al nostre país va aconseguir menys públic que la primera part, que aquí havia funcionat millor que als Estats Units. D'altra banda, el canal 3XL també emet aquesta nit a les 22.25 hores 'Ghost in the Shell 2: Innocència', després que la setmana passada estrenés la versió renovada de la primera part del clàssic de l'anime dirigit per Mamoru Oshii.


'Hulk' gruny en català i HD

La notícia és sorprenent. Telecinco ha decidit estrenar de manera simultània, en tots els seus canals a la TDT, un avanç de la sèrie 'Spartacus', una de les grans apostes de la cadena per als propers mesos. Serà dilluns que ve, 21 de febrer, en horari de prime time i en exclusiva, tot i que la sèrie ja s'ha emès al nostre país per Canal+. De fet, en principi només serà un avanç de dos minuts de durada, el que s'anomena un sneak peek. L'anunci es podrà veure a la vegada a Telecinco, Cuatro, La Siete, Factoría de Ficción i Boing, així com als webs Cuatro.com i Telecinco.es, i també als seus perfils de Facebook i Tuenti. L'encarregat de coordinar aquesta acció sense precedents a Espanya serà Pablo Motos, el presentador d''El Hormiguero'. Després, a partir del 23 de febrer, la sèrie es podrà veure cada setmana a 'Cuatro'.



'Spartacus: Sangre y arena' és una producció de Sam Raimi, creada per Steven S. DeKnight ('Smallville', "Buffy") per a la cadena Starz Media, que torna a explicar el drama històric d'Espàrtac, l'esclau de Tràcia que va posar en problemes la República de Roma. La primera temporada de la sèrie té 13 episodis, amb força èxit als Estats Units, però 'Spartacus' ha tingut problemes a causa de la malaltia del seu actor protagonista, qui va contraure un càncer del qual encara no s'ha recuperat. De fet, la cadena havia pensat en fer una preqüela amb un altre actor, mentre l'australià Andy Whitfield ("Les Germanes McLeod') superava la malaltia. Siga com siga, 'Spartacus' està molt allunyada del clàssic dirigit per Stanley Kubrick amb Kirk Douglas com a protagonista. En aquest sentit, se'ns presenta com una superproducció televisiva més propera a l'estil de '300' o 'Gladiator', i amb l'etiqueta d'haver estat proclamada per la crítica nord-americana com la sèrie més polèmica de l'any. Així, 'Spartacus' és una barreja èpica d'acció, luxúria, passió i violència. El repartiment el completen Lucy Lawless ('Xena: La princesa guerrera'); John Hanna ('La Momia') i Peter Mensah ('300').

Telecinco avançarà 'Spartacus' en tots els seus canals de TDT

17 de febr. 2011

La febre zombi ja no respecta ni el Barça-Madrid. Hi ha morts vivents a les novel·les de Jane Austen i també a la millor sèrie de la temporada, The Walking Dead, així com a la comèdia que Berto Romero ha fet per a internet i per al canal de pagament TNT, titulada senzillament Zombis. Ara ens arriba el còmic 'Al tercer día', títol de frase bíblica que ens recorda que, de fet, Jesucrist va ser un dels primers zombis coneguts, a més de Llàtzer. 'Al tercer día' és un còmic d'Enric Rebollo, que explica un món en què els zombis han pres el control del planeta Terra, i només queda un ésser humà que els pot posar a ratlla. Es tracta de Jesús (enteneu ara el títol?), un veí de Barcelona que es prendrà la justícia (divina) pel seu compte. L'editorial Glénat posarà a la venda 'Al tercer día' d'aquí a una setmana, el proper 25 de febrer, a un preu de 12,95 euros. Tot seguit, teniu algunes notes difoses per l'editorial:

"Es una tranquila tarde de domingo y de repente… estalla una de las losas del Cementerio de Montjuïc. Un mes más tarde, los zombis son los dueños de Barcelona (¡y quién sabe si del mundo!), llenan alegremente sus terracitas y asisten en masa al Camp Nou para ver como dos combinados de muertos vivos del Barça y el Madrid se dejan, literalmente, las piernas en el campo. Sólo queda un hombre en pie. Se llama Jesús, es el dueño de una tienda de juguetes, y está dispuesto a acabar con la plaga para reconstruir la sociedad, cueste lo que cueste."


"Los zombies lo han conseguido. Han ocupado todo el planeta y han sustituido al hombre como rey de la creación. Sólo queda Jesús, un tipo de mediana edad de Barcelona, que, harto de esconderse, saldrá a recuperar el control del mundo. Y sólo hay una manera de conseguir que todo vuelva a ser como antes: cargárselos a todos. Bueno, a todos no, alguien tiene que quedar para repoblar el planeta... aunque sea uno de ellos."


Via Zona Fandom i Ui Ar de Japis

'Al tercer día', Barça-Madrid amb zombis


La mort sobtada del xef Santi Santamaria durant un viatge a Singapur és una trista notícia per al país, ja que es tracta d'una gran pèrdua per a la cultura -la gastronomia és cultura- i la projecció internacional de Catalunya. TV3 ha difós avui les últimes imatges del cuiner a Singapur, on havia anat per inaugurar un nou restaurant. Santamaria va ser el primer cuiner català en aconseguir la tercera estrella Michelin, i ara ja en tenia set. La cobertura mediàtica del seu traspàs, per tant, em sembla més que justificada, però el procés de beatificació al que l'estan encimbellant els seus companys de professió -molts dels quals el van criticar durament en vida, només per expressar lliurament les seues opinions- em sembla excessivament hipòcrita. Això és perquè quan algú destacat en la vida pública es mor, una rutina periodística és prendre declaracions dels que més o menys l'han conegut, per tenir una valoració del que suposa la seua pèrdua per a la seua professió i per al país. Però la realitat és que molts no li van perdonar en vida unes polèmiques declaracions sobre l'ús d'ingredients artificials i productes químics en la cuina de disseny, o bé que critiqués altres cuiners com Ferran Adrià o Sergi Arola. Ni tampoc que Santamaria se signifiqués tant en els moviments socials contra els productes transgènics. Si fins i tot van haver 800 cuiners de tot l'Estat que van signar un manifest contra Santamaria, amb noms com Karlos Arguiñano, Carme Ruscalleda, Sergi Arola, Carles Abellán, Martín Berasategui, Arzak... Només cal recuperar alguns vídeos o alguns articles per recordar les bastonades que li van caure per limitar-se a defensar els productes naturals i de proximitat, i les seues conviccions personals. Per això, si ara esdevé un Sant per a la immensa majoria de la gent, no és perquè tots de cop haguéssim vist la llum, sinó perquè tenim un país necrofílic i hipòcrita.





Imatge: TV3

Santi Santamaria, el Sant

15 de febr. 2011

"Pa negre", la pel·lícula d'Agustí Villaronga que també ha arrasat als Goya (amb nou estatuetes que se sumen als 13 premis Gaudí que va guanyar fa un mes), es tornarà a estrenar en més cinemes, després de l'èxit a la gala de diumenge. De fet, serà la segona reestrena de la pel·lícula, ja que es va viure un procés semblant fa algunes setmanes, degut a l'èxit als premis Gaudí i a l'anunci que "Pa negre" optava també a 14 categories dels premis del cinema espanyol. En aquell moment, una trentena de sales, la majoria de fora de Catalunya, van demanar projectar la pel·lícula, i ara la cinta basada en la novel·la d'Emili Teixidor es tornarà a estrenar als cinemes de tot l'Estat, amb unes 100 còpies. "Pa negre" és el gran èxit del cinema català d'enguany, però encara no ha arribat a recaptar ni la meitat dels quatre milions d'euros que va costar la pel·lícula.

A banda, ara ja podem confirmar que "Pan negro" (la traducció correcta del títol hauria de ser "Pan moreno", però aquesta és una altra història) s'estrenarà en la plataforma d'internet Filmin.es a partir del proper 23 de febrer. Filmin.es és un lloc web per veure pel·lícules en streaming de forma absolutament legal, especialitzat en cinema espanyol, independent i d'autor, amb qualitat de DVD. De fet, la indústria independent ja fa temps que ha començat a fer els passos que demanava l'altre dia Álex de la Iglesia, per adaptar-se a la nova realitat del consum de cinema a través de la pantalla de l'ordinador. A més, a Filmin.es també hi ha documentals i curtmetrages. En aquest sentit, els curts són gratuïts, però les pel·lícules són de pagament, amb preus que oscil·len entre els 0,99 euros, els 1,95 i els 2,95 euros. El catàleg de pel·lícules és realment impressionant, i els pagaments es fan a l'acte amb targeta o bé a través del sistema de Pay Pal. A banda, hi ha una tarifa plana des de 10 euros al mes, que permet veure qualsevol pel·lícula, totes les vegades que es vulga, des de l'ordinador, el telèfon mòbil, l'Ipad o la PS3.



Imatge: L'Illa dels llibres

Veure 'Pa negre' per internet i de forma legal a Filmin.es


La nova graella de programació del canal 33 potencia l'emissió dels documentals sobre la història del cinema. Així, aquesta tarda a partir de les 18.35 podrem veure el documental  "Monstres de l'Id", sobre la gran influència que les pel·lícules de ciència-ficció dels anys cinquanta van tenir sobre la societat nord-americana de l'època. La por al conflicte nuclear durant la Guerra Freda i els avenços científics van fer que s'incrementés l'interès del públic per les històries de ciència-ficció, i això va provocar un augment de les pel·lícules de sèrie B sobre professors malèfics que volien dominar el món i tot tipus d'invasions extraterrestres. Tot això va durar, aproximadament, fins que el 1969 la humanitat trepitjava la Lluna i el gran misteri sobre la vida a l'espai es va aigualir: a la Lluna no hi havia éssers baixets de color verd, sinó un paisatge àrid i avorrit ple de pedres. Durant la dècada dels 70, la ciència-ficció va deixar de banda la sèrie B i es va convertir en un gènere intel·lectual, gairebé d'art i assaig, fins que al tombant dels anys vuitanta una sèrie de directors joves com George Lucas o Steven Spielberg van tornar a popularitzar-la. De fet, dimecres al 33 també podrem veure l'interessant documental "Spielberg parla de Spielberg", a partir de les set del vespre. Un treball original del canal TCM ("Spielberg on Spielberg") en què el director d'èxits com "E.T.", "Jurassic Park" i "La Guerra dels Mons" també parla de l'impacte d'aquelles pel·lícules dels anys 50 i 60 sobre l'imaginari col·lectiu dels Estats Units d'Amèrica (EUA), sobre la seua obra, i de la recuperació del gènere a finals dels setanta i del retorn de la gran ciència-ficció a les sales de cinema.

La ciència-ficció dels 50 i la seua influència social

14 de febr. 2011


Sóc una de les persones que sabia que Jimmy Jump saltaria a escena durant la cerimònia d'entrega dels premis Goya d'ahir a la nit. Però no ho sabia perquè tinga algun tipus d'accés directe a l'agenda de salts de l'espontani més popular del món (no hauria d'estar la seua foto a la porta de tots els esdeveniments d'un cert renom que són transmesos per televisió?), sinó perquè així ho va anunciar ahir Sergi Mas, poc després de començar la narració del partit entre l'Espanyol i el Reial Madrid per Com Ràdio. El periodista va dir en antena que Jimmy Jump li havia enviat un missatge tot advertint que la gent estigués atenta a la cerimònia dels Goya, ja que tenia preparada una sorpresa. I la sorpresa es va produir en un dels moments més importants de la gala: just abans d'anunciar que Javier Bardem aconseguia el premi al millor actor per 'Biutiful'. Jimmy Jump, que l'any passat va aconseguir colar-se en la final d'Eurovisió just quan cantava l'espanyol Daniel Diges, i que també va saltar a la gespa per intentar posar-li una barretina a la Copa del Món en la final Holanda-Espanya del Mundial, va dedicar la seua gesta d'ahir "a tots els saltadors". En una nit en què el cinema català es va imposar als Goya, amb els nou premis de 'Pa negre'; en una gala presentada per un català, Andreu Buenafuente, i fins i tot amb el protagonisme d'un expresident català, Pasqual Maragall, no podia faltar un dels catalans més mediàtics del moment. Un moment, per cert, que RTVE ha penjat a YouTube, conscients que seria un dels vídeos més buscats del dia...



Imatge E·Cartelera

Qui no sabia que Jimmy Jump saltaria als Goya?

Coses de la vida, divendres a la nit van coincidir a la graella televisiva dos programes suposadament antogònics, però que en realitat són complementaris. 'Sálvame Deluxe', a Telecinco, va aconseguir un espectacular 25,2% de quota de pantalla (més de 3,3 milions d'espectadors) amb la seua sessió de polígraf a la princesa del poble Belén Esteban. Al mateix temps, La 2 de TVE registrava un discret 1,7% de 'share' i uns 320.000 espectadors amb el debat '¿Tenemos la televisión que nos merecemos?', que pretenia ser una reflexió sobre el model de televisió que tenim a l'Estat espanyol. D'entrada, he de dir que no vaig veure la intervenció de l'exdona del torero Jesulín de Ubrique, però que avui el programa de 8TV Arucitys n'ha ofert alguns fragments. Alguna cosa deuen tenir els programes com 'Sálvame' per interessar més de tres milions de persones, en un moment en què l'audiència televisiva es troba tan fragmentada arran de l'arribada dels nous canals de la TDT. D'altra banda, diumenge de matinada vaig enregistrar la redifusió que feien del debat de La 2, i el vaig estar mirant ahir al migdia. L'acumulació de tòpics sobre la telescombreria, però també dels que van dir que el públic és sobirà i que amb el comandament a distància poden elegir què volen veure, va fer que el deixés a mitges, tot i que encara no l'he esborrat. No sé si tenim la televisió que ens mereixem, però és la que tenim. Crec que no hem de menystenir l'èxit dels nous formats d'entreteniment televisiu, ni molt menys jutjar la intel·ligència o el nivell cultural dels que miren programes com 'Sálvame', ja que podríem tenir més d'una sorpresa. Els que no volem veure l'Esteban durant 12 hores al dia (les altres 12 de Telecinco són 'Gran Hermano') tenim la resta de canals de la TDT, amb una oferta més rica i diversa que altres països més avançats. I això, sense tenir en compte els canals de pagament, amb preus realment econòmics gràcies a la competència actual entre la plataforma Digital+, les ofertes de cable i els serveis de televisió per ADSL com Movistar Imagenio. I després, evidentment, hi ha la possibilitat de tancar la tele i fer altres coses.

Foto: Telecinco a ABC

La tele que ens mereixem

11 de febr. 2011


És una obra mestra de l'anime de ciència-ficció, la 'Citizen Kane' de l'animació japonesa si abans no s'hagués fet l''Akira' de Katsuhiro Otomo. 'Ghost in the Shell' arriba aquesta nit al canal 3XL, que estrena en primícia la versió remasteritzada d'aquest clàssic modern de Mamoru Oshii. L'expectació és tan gran que fins i tot s'ha creat un esdeveniment a Facebook, per confirmar assistència. Durant la propera setmana a internet, però també a partir de les 22.00 hores per televisió, podrem veure un altre cop 'Ghost in the Shell', però amb el doblatge, la banda sonora -revisada pel gran Kenji Kawai- i l'estètica completament renovats i enriquits, amb nous efectes digitals. Així, aquest llargmetratge del 2008 és, en realitat, com un remake de la pel·lícula del 1995, tot mantenint tot el millor de l'anterior. 'Ghost in the Shell' és una de les obres més grans de la ciència-ficció, no només japonesa, sinó mundial. És la història d'un món ciberpunk, de la deshumanitzada posthumanització de l'agent Motoko Kusanagi. En aquest sentit, la cinta de Mamoru Oshii és hereva del 'Blade Runner' de Ridley Scott, però al mateix temps també és cert que la nissaga de 'Matrix' dels germans Wachowski també és deutora de 'Ghost in the Shell'.

'Ghost in the Shell 2.0', al canal 3XL i també a internet

La cadena Intereconomía TV ens dóna aquesta nit l'oportunitat de revisitar 'Citizen Kane', una de les pel·lícules més importants de la història del cinema. Serà a partir de les 21.35 hores, en el marc del programa cinematogràfic 'Lágrímas en la lluvia'. El programa presentat per l'escriptor i crític de cinema Juan Manuel de Prada -el recordareu del mític '¡Qué grande es el cine!' que José Luis Garci feia fa uns anys a La 2- comentarà posteriorment la pel·lícula d'Orson Welles i parlarà de la crisi dels mitjans de comunicació, amb motiu d'una tertúlia en què participaran els professionals José Manuel Vargas, Juan Kindelán, Antonio Fernández-Galiano i José Manuel Díez Quintanilla, tots directius dels grups de comunicació Vocento, Unedisa i Intereconomía. El programa és una gran ocasió per tornar a veure i comentar 'Ciudadano Kane', que Welles va fer quan només tenia 24 anys, i que en realitat és una recreació lliure de la vida del magnat de la premsa William Randolph Hearst. A banda, el film va implantar un gran nombre d'innovacions des del punt de vista tècnic, formal i narratiu. A més de la interpretació dels actors tan sublims com el mateix Welles, Joseph Cotten o Agnes Morehead, també cal destacar l'extraordinària fotografia de Gregg Toland i la música de l'aleshores debutant Bernad Hermann, més endavant compositor habitual de les pel·lícules d'Alfred Hitchcock.

'Citizen Kane' i la crisi de la premsa, a 'Lágrimas en la lluvia'

10 de febr. 2011


Cuatro emetrà a partir del proper mes de març la sèrie d'animació 'Bob Esponja', una de les que més seguidors té actualment al país. L'objectiu de la cadena és el de reforçar la franja anterior al prime time, l'anomenat acces time, ja que la missió de 'Bob Esponja' seria la d'acompanyar 'El Hormiguero'. Així, la sèrie aniria entre l'informatiu de les 20.00 hores i l'espai d'entrevistes i entreteniment conduït per Pablo Motos, per retenir a Cuatro el públic juvenil i adolescent, un dels cobejats pels anunciants, tot preparant-lo per al prime time. El més curiós del tema, però, és que Clan TVE podrà continuar emetent la sèrie original de Nickelodeon, ja que recentment ha adquirit nous capítols de 'Bob Esponja', un dels èxits més rotunds del canal infantil i juvenil. De fet, va ser una de les sèries més vistes del gener, amb quotes de pantalla que rondaven el 6%. Una de les raons del seu gran èxit és que 'Bob Esponja' és una sèrie que atrau el públic juvenil, però també els xiquets més menuts i el públic adult, pel seu humor intel·ligent i ple de dobles sentits. Al nostre país també s'emet pel canal de pagament Nick.



"Bob Esponja" és una de les sèries més famoses de les realitzades pel canal nord-americà Nickelodeon, que l'ha renovat per una novena temporada (els 26 nous episodis es veuran l'any 2012, tot superant els 200 capítols). L'any 2007, va ser nomenada per la revista Time com un dels millors programes de la televisió. El personatge va ser creat per l'artista, animador i biòleg marí Stephen Hillenburg i produïda per la seua companyia, United Plankton Pictures, Inc. La sèrie està ambientada a l'Oceà Pacífic, a la ciutat (fictícia) de Fons de Bikini. El primer episodi es va emetre als Nickelodeon Kid's Choice Adwards l'1 de maig del 1999, però la sèrie oficial es va començar a emetre el 17 de juliol de 1999.

Via Fórmula TV

Bob Esponja corre cap a Cuatro


Llegim avui al web d'El Periódico que l'allau de relliscades comunicatives comeses pels membres del nou govern català ha encès l'alarma a la cúpula de CiU. La incontinència verbal del govern "dels millors" ha sembrat la inquietud a la federació, i ja hi hauria alguns dirigents, com Josep Antoni Duran Lleida, que han advertit a Artur Mas que cal corregir la política de comunicació de la Generalitat. Una de les causes podria ser que encara no hi ha nomenat el nou secretari general de Comunicació, però d'altres creuen que els consellers parlen massa, sobretot els que no tenen cap experiència política prèvia. Podríem dir que és el cas del conseller de Salut, Boi Ruiz, que primer va recomanar els ciutadans que s'apuntin a una mútua, potser sense calcular que les seues declaracions provocarien una certa polèmica, ja que ell prové del sector de la sanitat privada. Dies més tard, el mateix Ruiz també va reencendre l'incendi a les Terres de l'Ebre anunciant l'ajornament del nou hospital de Tortosa, tot afegint també el nou Trueta de Girona en la carpeta de projectes que queden al calaix a causa de la crisi. A més, els dos episodis van tenir lloc als programes Àgora, de TV3, i El matí de Catalunya Ràdio, dos mitjans de comunicació públics que depenen del govern català.

Es pot estar més o menys d'acord amb les polítiques i amb el fons del discurs, però aquí el problema és comunicar. És a dir, comunicar bé i fer-ho tenint en compte que la gent no s'informa de la mateixa manera que fa set anys, que és quan CiU va abandonar la Generalitat. I que no es pot comunicar igual quan estàs a l'oposició que quan estàs al govern. L'oposició comença a traure profit del descontrol comunicatiu al govern de CiU, ja que, tot i que el més elegant seria donar al govern els 100 dies de gràcia, seria de ser molt passerells desaprofitar l'ocasió de proclamar que el rei va despullat. Mas va rebutjar ahir al Parlament que es parli de "desgavell" del nou govern, i més encara tenint en compte l'experiència dels dos tripartits, però la realitat és que el seu executiu està tenint greus problemes de comunicació, com en tota la gestió de l'eliminació de límit de velocitat dels 80 Km/h. als accessos de Barcelona. Un altre cas més recent és el de la reunió del president Mas amb José Luis Rodríguez Zapatero, dilluns passat a La Moncloa. S'ha donat la imatge que Mas anava a Madrid a pidolar més endeutament per a Catalunya, i que ha aconseguit un "tracte de favor" per part del govern del PSOE que José Montilla i el PSC no havien estat capaços d'aconseguir. Evidentment, això s'ha girat en contra de CiU i els mitjans espanyols s'han acarnissat de valent, tant amb Zapatero com amb Catalunya. Fins i tot la popular Alícia Sánchez-Camacho va haver de posar ahir una mica de seny, tot dient que no és cert que Catalunya estiga demanant més del que li pertoca.

Imatge: Boi Ruiz, al programa 'Àgora' de TV3

El problema és comunicar

Acabo de veure, tot i que l'he enxampat ja començada, una entrevista que Jay Leno li ha fet a l'actor espanyol Javier Bardem, en el mític programa 'The Tonight Show' de la cadena NBC. En realitat, pel que he comprovat després, l'entrevista a Bardem va ser emesa originalment en el programa d'ahir, 8 de febrer, tot i que a Europa l'hem vist aquesta nit a través del canal per satèl·lit CNBC. Leno parla amb l'actor espanyol amb motiu de la seua recent nominació a l'Oscar de millor actor per la pel·lícula 'Biutiful', en un to distès i molt simpàtic. Però Bardem en cap moment parla del seu nou fill, que sembla que rebrà el nom de Leo, i també evita pronunciar el nom de la seua dona, la també actriu Penélope Cruz. Leno el felicita per la paternitat i li pregunta si tot va bé, i també si poden dormir a les nits, però Bardem no dóna més detalls del tema. La cosa és que, tot i que també li pregunten per la seua vida privada, l'actor dóna una imatge molt diferent a la que ens té acostumats quan parla per als mitjans espanyols. Alguna cosa deu passar quan els actors que triomfen fora d'Espanya acaben per tractar diferent, per no dir malament, la premsa del país. Suposo que també té a veure el prestigi del presentador, i el feeling que Bardem ja va demostrar tenir amb Leno amb motiu d'una altra visita als platós de la cadena NBC, fa uns mesos. Però aquí teniu l'entrevista d'ahir i d'avui...

Bardem sembla més simpàtic als Estats Units

9 de febr. 2011

Warner Brothers ha decidit apostar per una nova visió del mite del vampirisme, i ha confiat una versió cinematogràfica de 'Dracula' al director català Jaume Collet-Serra. La pel·lícula es dirà "Harker", en referència al personatge Jonathan Harker, l'estimat de la noia anomenada Mina que queda encisada pel compte Dràcula. Segons hem llegit, Harker serà un detectiu d'Scotland Yard que anirà a la caça i captura del vampir. Un dels productors de 'Harker' serà l'actor Leonardo DiCaprio, a través de la seua companyia Appian Way, que té l'objectiu de convertir aquesta nova versió de Dràcula en una altra nissaga de pel·lícules sobre vampirs. El director del remake de 'La casa de cera' i de 'La Huérfana' també està a punt d'estrenar 'Unknown', amb Liam Neeson i també per a la Warner, que arriba a les pantalles el proper 18 de febrer.



Via Vaya Cine

Dràcula, un altre cop al cinema amb el català Jaume Collet-Serra

8 de febr. 2011

Estava molt ofès avui Manel Fuentes amb el corresponsal del 'Financial Times' a Espanya, perquè ha escrit un article en què assegura que el deute de Catalunya amenaça l'èxit de les mesures anticrisi que ha posat en marxa el govern de l'Estat. Per això, a 'El matí de Catalunya Ràdio' han trucat al periodista Víctor Mallet, i els oients hem pogut assistir a un veritable duel entre Fuentes i el corresponsal del rotatiu econòmic. Si més no, és una mica estrany veure -en aquest cas, escoltar- un periodista demanant explicacions a un altre per la seua feina. Mallet havia escrit l'article després d'una entrevista amb el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i ha intentat explicar de totes les maneres possibles que -al marge dels motius històrics del deute de Catalunya, que té a veure amb l'anomenat desequilibri fiscal-, allò que el seu reportatge pretenia reflectir era que l'elevat deute català, i el de la resta de comunitats autònomes, compliquen que els mercats recuperin la confiança amb Espanya. Però en lloc d'escoltar-lo, Fuentes semblava més preocupat de pegar-li la bronca, amb un to que en ocasions ratllava la mala educació. En certa manera, ha semblat com una juguesca del presentador: "Ja veuràs, ara trucaré aquest del Financial Times i li cantaré quatre veritats". Si de veritat ens preocupa el que escriuen els corresponsals estrangers sobre Catalunya, aquesta no és la millor manera de tractar-los des d'un mitjà públic.



Foto: Directe.cat

Manel Fuentes i el corresponsal del 'Financial Times'

Una vegada més ha tornat a passar, i la paròdia és molt millor que l'original. L'anunci pretensiós i de vergonya aliena que ha fet Estrella Damm amb l'actor Quim Gutiérrez i el grup Els Amics de les Arts, titulat #quetenim, ha estat millorat aquí gràcies a una paròdia amb la versió 'merengue' de l'espot. L'anuncia original ha molestat la gent de les comarques de Lleida, i la gent de l'Ebre també podríem dir que els pastissets, la clotxa i la baldana són tan bons com els calçots, la llonganissa de Vic o el trinxat; que els llagostins de la Ràpita no tenen res a envejar a les anxoves de l'Escala, i que les bandes de música són cultura i fan la mateixa pinya que els castellers. En canvi, la paròdia del #quetenim no ofèn cap territori català, busca l'enemic exterior i només podria emprenyar els seguidors del Reial Madrid: "Estrella Merengue, beber para olvidar", diu l'eslògan de l'anunci.

'Estrella Merengue, beber para olvidar', #quetenim

5 de febr. 2011

Aquest dissabte comencen les emissions regulars d'Esport3, el nou canal temàtic de Televisió de Catalunya. Després d'uns mesos d'emissió en període de proves en el segon múltiplex de TV3 a la TDT, Esport3 estrenarà la programació regular a partir de les 21.45 hores, en directe i des de la gespa del Camp Nou, amb la transmissió del partit entre el Barça i l'Atlètic de Madrid. En aquest sentit, el naixement del nou Esport3 suposarà la transformació del 33 en un canal dedicat exclusivament al coneixement, la divulgació i la cultura. Per tant, tant els afeccionats als esports com els amants de la ciència i la cultura surten guanyant amb el canvi. Això sí, els que no tinguen adaptada l'antena per poder veure el segon múltiplex de TV3 (a més de l'Esport3 també hi ha els canals TV3 HD i IB3), no podran veure aquells esdeveniments esportius que no siguen transmesos per TV3. L'única solució serà fer-ho a través del web del nou canal, que ja ha estat activat, i on podem veure l'espectacular imatge que ha estat creada per l'estudi novaiorquès CA Square. Un dels espais de l'Esport3 que ha despertat més expectació és el nou programa 'Efectivament' (de dilluns a dijous, a les 23.15), una tertúlia presentada per Lluís Canut. Podeu veure aquest anunci promocional de l'Esport3, en què s'han utilitzat imatges del Delta de l'Ebre...



D'altra banda, la desaparició de les transmissions i els programes esportius de la graella del 33 comportarà canvis importants en la graella d'aquest canal, sobretot en els caps de setmana. Algunes novetats són la segona temporada d''Arròs covat', la nova entrega de 'De prop', i el fet que el programa musical 'Sputnik' es passarà a emetre els diumenges a la nit, a partir de les 23.30 hores. 'Valor afegir' es canvia als dimarts a les 22.30 hores, mentre que 'L'hora del lector' farà la primera emissió els diumenges a les 20.00 hores, i la repetició, els dimarts a les 23.00 hores. Finalment, la cita amb el cinema d'autor serà el dijous a la nit, amb importants estrenes televisives. De fet, la programació del 33 es concep des d'ara com un canal temàtic, on la majoria dels programes tenen una primera emissió i reemissions durant la setmana en diferents franges horàries (matinada, matí, tarda, cap de setmana...). Així, el cinema guanyarà pes en la graella del canal, ja que de dilluns a divendres, de 19.00 a 20.00 hores, hi haurà documentals de cinema (actors, directors, "making of", històries de Hollywood). Els caps de setmana seran eminentment culturals.

El naixement del canal Esport3 porta canvis al 33

3 de febr. 2011

La casualitat ha volgut que, només dos dies després de l'emissió de la pel·lícula 'El último tango en París' a LaSexta 3, haja mort la seua actriu protagonista, la francesa Maria Schneider, un dels més importants mites eròtics del cinema dels anys setanta. La seua carrera va quedar inevitablement marcada pel fort contingut sexual de la cinta dirigida el 1972 per Bernardo Bertolucci, on va demostrar que era una actriu a l'alçada d'aquell gran monstre de la interpretació que era Marlon Brando. A més, cal tenir en compte que, quan va aparèixer a 'El último tango en París', Schneider només tenia 19 anys. Després d'aquesta pel·lícula, de la seua carrera només destaquen 'Profesión reportero', de Michalengelo Antonioni, al costat de Jack Nicholson; 'Just a Gigoló', amb David Bowie i Marlene Dietrich, i 'Violante', amb Gérard Depardieu.

Adéu a l'actriu de 'El último tango en París'

2 de febr. 2011

Hi ha pel·lícules sublimes que, si no cauen en l'oblit, cauen en desgràcia. No sé en quina de les dues categories hauríem de posar 'El golpe', la pel·lícula de George Roy Hill amb Paul Newman i Robert Redford que La 2 de TVE emet aquesta nit a partir de les 22.00 hores. Va haver-hi uns anys, a mitjan de la dècada dels vuitanta, que 'El golpe' formava part de qualsevol bona sessió de cinema en prime time a La 1 (abans La Primera). Potser és que la gent es va cansar de veure'l... El film és del 1973 i va aconseguir una gran popularitat, en part gràcies al fet que va guanyar set Oscars, entre els quals el de millor pel·lícula, direcció i guió. Però avui en dia 'El golpe' és una pel·lícula poc reivindicada, i pocs recorden qui n'és el director (era la segona col·laboració de George Roy Hill amb el duet Newman-Redford, després de l'èxit de 'Dos hombres y un destino'). Potser una de les causes que 'El golpe' no forme part de cap llistat de millors pel·lícules és el fet que és un film a mig camí entre el thriller i la comèdia. Per tant, ningú pensarà en 'El golpe' a l'hora de citar els millors thrillers de la història del cinema, ni tampoc a l'hora de confeccionar un llistat de les millors comèdies. Fins i tot com a pel·lícula del gènere 'Newman-Redford' és més recordada 'Dos hombres y un destino'. Potser l'únic aspecte pel que passarà a la història és per la banda musical adaptada per Marvin Hamlisch, amb la qual 'El golpe' va guanyar l'Oscar per davant de 'Jesucristo Superestar'. Hamlisch es va basar en les partitures d'Scott Joplin per crear una de les bandes sonores més famoses de la història del cinema...

'El golpe', pel·lícula oblidada o caiguda en desgràcia?

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com