31 de des. 2009


Aquesta mitjanit, després de les tradicionals 12 campanades que marquen la fi de l'any, ja no podrem jugar a endevinar quin serà el primer anunci del 2010 a La 1 de Televisió Espanyola. L'ens públic RTVE comença un canvi històric, ja que a partir de les 00.00 hores de l'1 de gener les seues pantalles no tornaran a veure un sol anunci. L'eliminació de la publicitat comercial a RTVE, però, ens deixarà una última imatge per al record: en realitat, abans de les campanes hi haurà un anunci promocional de la nova etapa de l'ens públic, i amb les 12 campanades des de la Puerta del Sol de Madrid sortirà el que serà l'últim anunci a la tele estatal, els ja tradicionals come-cocos de Mastercard, que per quart any consecutiu es menjaran el raïm que sortirà sobreimpressionat a la pantalla. Després, ja tindrem entre nosaltres la nova RTVE "Sin Publi", que és com han batejat la campanya per donar a conèixer la nova etapa.


L'absència de publicitat allibera un major nombre d'hores d'emissió, que a RTVE cobriran amb nous espais i més producció pròpia, a més d'obligar a una aposta encara més forta pels programes de servei públic. El president de la Corporació RTVE, Alberto Oliart, ha explicat a RNE que la nova TVE sense publicitat prestarà "més atenció" als problemes i opinions dels ciutadans, convertint-se així en una "televisió pública de veritat". "A partir de l'1 de gener, els programes que no han nascut per tenir talls publicitaris no es tallaran", ha explicat Lola Molina, directora de Programació de TVE. "Els informatius, les sèries, el cinema, l'animació infantil i els documentals que no permeten talls, s'emetran íntegres, sense cap tall publicitari; mentre que alguns programes, com els directes, els esportius o alguns documentals o minisèries, que per la seua estructura sí que tinguen talls lògics, aquests tindran breus pauses en les que s'emetrà publicitat institucional i autopromocions ", ha afegit. A més, els programes sense publicitat portaran una senyalització, la marca i el logotip "Sin publi", a l'inici de l'emissió, perquè el telespectador puga reconèixer-los millor. També desapareixerà la publicitat al portal http://www.rtve.es/, a partir de l'1 de gener de 2010.




Aquestes raons han conduït a realitzar una reestructuració de la graella de La 1, que s'uneix a la ja anunciada per a La 2, que busca aconseguir els objectius marcats i una major eficàcia. Entre els ajustaments que es faran, els telenotícies augmenten la seva durada amb més notícies i reportatges. En el late night de La 1, es podrà veure per redifusió La noche en 24 horas, amb Vicente Vallés, i el programa Deporte Noche. A La 2 s'estrenaran dos programes de producció pròpia que aposten per la participació ciutadana: el magazine Para todos La 2, amb Montse Tejera, de 13:30 a 15:30, i l'informatiu En la 2, presentat per Mara Torres, de 19:00 a 21:00 hores. El cinema en espanyol sense talls, també en el prime time de La 2 de dilluns a divendres. D'altra banda, els ajustos a què obliga la nova llei de finançament comporten un model amb més espais per al servei públic i una austeritat màxima per poder afrontar nous projectes de cara al 2010, quan l'apagada analògica es farà realitat i quan està previst llançar el nou canal Cultural.es, que ja es pot veure a la plataforma Digital+.

RTVE afronta la nova etapa sense publicitat a partir de la mitjanit

29 de des. 2009


L'insomni que patim durant aquestes festes de Nadal ens ha permès descobrir el Catalunya Exprés de Ràdio 4, una emissora que m'estimo perquè, a més de ser la primera en català, va ser on vaig fer els sis mesos de pràctiques de la carrera de Periodisme. Aquesta franja de programació nocturna de RNE a Catalunya amb nom de tren regional és, en realitat, una selecció musical que únicament ofereix pop i rock en català. De fet, habitualment el programa s'emet de dilluns a divendres i des de les onze del matí fins a les set del vespre. L'espai té diferents presentadors al matí i a la tarda, però en el meu cas l'he descobert a la nit, sense locutors i amb un format de radiofórmula musical non-stop. En concret, són vuit hores de música en català, sense parar. La franja nocturna comença a les onze de la nit i s'acaba a les set del matí, amb un repàs molt interessant als clàssics moderns del pop i el rock en català, però també a les últimes novetats de la música feta al país. La llàstima és que aquesta aposta per la indústria catalana de la música siga en el marc d'una programació pràcticament residual i en la més feble de les emissores catalanes, quan el més normal és que alguna de les grans cadenes (pública o privada) llancés una emissora musical íntegrament en català.

'Catalunya Exprés', vuit hores de música en català a la franja nocturna de Ràdio 4

24 de des. 2009

 
Ahir a la nit vam estar mirant l'últim capítol de la sèrie El cor de la ciutat, l'episodi número 1.906. Finalment, el capítol que va tancar la telenovel·la més llarga de TV3 va aconseguir aplegar 764.000 espectadors de mitjana, i va assolir el 24,2% de quota de pantalla a Catalunya. De fet, va batre el seu rècord de les tres últimes temporades. Tot i que feia temps que no miràvem la sèrie, a casa no ens vam voler perdre el darrer episodi (és una de les coses estranyes, gairebé inexplicables, que fem els telespectadors). Així, vam poder veure que en aquesta última temporada han tornat a Sant Andreu alguns dels personatges de les primeres temporades d'El cor..., que havien deixat el barri per diferents motius. Però no vam veure un dels personatges que més ens agradava dels primers capítols, el Ramon de les olives, interpretat magistralment per l'actor Ruben Ametllé. Quina mala llet, quin sarcasme, quin humor negre, quines contradiccions internes, quins grans diàlegs i frases memorables, quina tendresa, la del perdedor més important que ha donat mai la ficció produïda a Televisió de Catalunya. De fet, ja sabia que a Facebook hi ha un parell de grups que reclamaven el retorn del Ramon de les olives a El cor de la ciutat. Però malauradament, ahir només vam veure el Ramon de les olives a l'escena final, fugaçment, entre el públic que mirava l'actuació de la K fent la seua versió del Que tinguem sort, de Lluís Llach... En concret, el Ramon de les olives es veu perfectament en el minut sis amb vint-i-cinc segons del següent vídeo:



Com recordareu, el Ramon era el fill adoptiu de la Pilar Balaguer (Carme Fortuny), que es pensava que era la reencarnació d'un fill que havia mort en un accident de moto. El Ramon de les olives, que es deixa així perquè regenta una parada de venda d'olives al mercat, es va obsessionar amb la Mari, amb qui va aconseguir casar-se, tot i que ella no l'estimava. L'odi que sentia cap a la Mari el va portar a lluitar per la custòdia de la filla de la Mari, la Desi. Després, el Ramon va tenir una relació amb la Remei, a qui va acabar maltractant, i desprès, amb la Judith, una noia que havia conegut en una congregació religiosa en la que va buscar consol i refugi. Tot seguit, va apallissar en Nacho, un xicot de la Mari que l'havia violada. Després d'un temps fora, s'havia rehabilitat i era Mosso d'Esquadra, encara que les coses que havia fet en el passat li van acabar passant factura. De fet, en Nacho va sortit del coma i es va venjar d'ell acusant-lo de ser el violador del barri. Un secundari de luxe, que donava un joc increïble a les trames, i que El cor de la ciutat no hauria d'haver perdut mai de la vida.

Un homenatge al Ramon de les olives

23 de des. 2009



M'ha sorprès el poc ressò que ha tingut la mort de Jennifer Jones, una de les últimes actrius que quedava del Hollywood clàssic. Personalment, sempre la recordaré pel seu paper a un dels meus westerns favorits, Duelo al sol, la pel·lícula que King Vidor va dirigir l'any 1946 amb un sensacional Gregory Peck. Aquesta història d'amor boig i autodestructiu, que només podia acabar amb un petó apassionat entre dues persones que s'han fet mal des del punt de vista físic i psicològic, reflecteix com cap altra que de vegades les relacions amoroses són un camí pedregós ple de sang, suor i llàgrimes. Amb una bellesa felina i ensalvatgida, Jones hi interpreta Perla Chávez, una mestissa meitat índia, meitat mexicana, que provoca l'enfrontament de dos germans, un encarnat per Gregory Peck i l'altre per Joseph Cotten, que rivalitzaran per l'amor de la jove. El paper de Perla va fer que Jones fos nominada a l'Oscar com a millor actriu, premi que ja havia aconseguit l'any 1943 per La canción de Bernardette, també de Vidor. Els dos anys següents, Jones també va ser nominada a l'Oscar pels seus papers a Desde que te fuiste i Cartas a mi amada. Però l'any 1949 va casar-se amb el productor David O. Selznick, el conegut magnat de Hollywood, i això va afectar la seua carrera. La vam poder veure, per exemple, a La burla del diablo (1953), possiblement la pitjor pel·lícula de John Huston, i també a La colina del adiós (1955), amb la que va aconseguir la seua última nominació a l'Oscar. El seu últim paper va ser al film El coloso en llamas, que John Guillermin i Irvin Allen van codirigir l'any 1974. Jennifer Jones va morir el passat 17 de desembre a la seua casa de Malibú, quan tenia 90 anys, segons va informar Hollywood Reporter.

[Escenes de cinema] L'últim petó de Jennifer Jones o Perla Chávez

22 de des. 2009


Avui és l'últim dia en què El cor de la ciutat, una de les sèries de més èxit de TV3, s'emetrà en el seu horari habitual a la sobretaula (16.00 hores). Després de 10 anys en antena i de més de 1.900 episodis, El cor... diu adéu de l'hora de la migdiada amb el penúltim episodi de la telenovel·la, abans del capítol final de demà dimecres a la nit. A partir de demà, TV3 avançarà l'inici del magazin Divendres i durant les festes de Nadal emetrà pel·lícules, fins que el proper 10 de gener s'estrenerà la seua nova telesèrie, La Riera, ambientada en un restaurant familiar del Maresme. Aquesta tarda s'emetrà l'episodi 1905 d'El cor de la ciutat: L'Íngrid ha decidit demanar ajuda a en Beni. És el dia del casament de la Maise, i hi haurà sorpreses difícils d'imaginar, mentre que en Fede i en Marcel continuen fent animales i descobreixen que les bessones no són exactament el que semblen. Mentrestant, en David parla amb l'Ester per mirar d'arreglar el seu problema, però en canvi empitjora les coses. El capítol final d'El cor de la ciutat s'emetrà aquest dimecres, 23 de desembre, a partir de les 21.50 hores.



Personalment, fa tant de temps que no miro aquesta sèrie que moltes de les seues trames em sonen a xinès. A més, els personatges han aparegut i desaparegut al llarg de les temporades, i alguns fins i tot han canviat de cara (primer, el David Peris estava interpretat per l'actor Quim Gutiérrez, però a partir del 2005 el va substituir Aleix Rengel, sense haver-ho justificat ni amb una trista operació de cirurgia estètica).  De fet, es calcula que en El cor... han participat uns 400 actors principals, 2.000 actors en total i uns 15.000 figurants, i que uns 80 guionistes han escrit els 1906 capítols. Però cal reconèixer que durant l'última dècada, El cor de la ciutat ha enganxat milers d'espectadors a Catalunya, però també molta gent de fora que l'ha vista des de fora del país. De fet, la sèrie més llarga de la història de Televisió de Catalunya ha arribat a puntes de 800.000 espectadors (hi ha hagut temporades en què gairebé la meitat dels espectadors miraven televisió triaven TV3, com la 2003-2004, en què la sèrie va obtenir una quota mitjana del 45,2%), i superant el milió d'espectadors en els seus capítols especials de final de temporada, més llargs de l'habitual i seguit de la gala La nit del cor. A banda, la telenovel·la va tancar la temporada passada amb una quota mitjana del 20,1%. Però el capítol més vist de tota la història va ser l'emès en prime time el 20 de març del 2005, que va ser seguit per 1,2 milions d'espectadors (amb un share del 44,1%). La quota més alta va ser la del capítol que va tancar la temporada 2002-2003, amb un 46,2% de quota, i una audiència també milionària d'1,1 milions d'espectadors.

La sobretaula de TV3 es queda per sempre sense 'El cor de la ciutat'

21 de des. 2009


Els que no hem vist la sèrie de culte A dos metros bajo tierra, considerada per molts crítics i milers de fans com una de les millors ficcions de l'última dècada, estem d'enhorabona. Aquesta nit, a les 21.00 hores, la plataforma Digital+ reestrena A dos metros bajo tierra a Canal+2, que l'emetrà tots els dies (bé, de dilluns a divendres) a la mateixa hora. L'episodi pilot de Six feet under comença a Los Ángeles el dia de la vespra de Nadal, quan Nathaniel Fisher, propietari de la funerària Fisher & Sons, es mor quan un autobús urbà xoca contra el seu nou cotxe de morts. Amb aquest inici tan negre comença aquesta sèrie amb el segell indiscutible de la cadena per cable HBO, i creada i produïda per Allan Ball, també responsable de True Blood (Sangre fresca) i autor del guió d'American Beauty. Nate (interpretat per Peter Krause, de sèries com Dirty Sexy Money) és el fill gran del senyor Fisher, que assumirà el negoci al costat del seu germà petit, David, en la pell de l'actor Michael C. Hall, que recordareu com a protagonista de Dexter. A dos metros bajo tierra té cinc temporades, i va ser un dels èxits més importants de la cadena HBO. La sèrie va arribar a aconseguir nou premis Emmy i dos Globus d'Or, inclòs el de millor sèrie dramàtica l'any 2001.

Canal+2 recupera 'A dos metros bajo tierra'

18 de des. 2009


Després d'haver-se confirmat la fusió entre Antena 3 i La Sexta, aquesta mateixa tarda s'ha tancat l'acord d'integració de Telecinco i Cuatro. L'acudit és ben fàcil, ja que el resultat de les dues sumes (3+6 i 4+5) és 9. Siga com siga, de la fusió entre Telecinco i Cuatro naixerà el primer grup de televisió d'Espanya, que tot i això estarà governat per Mediaset, un grup italià propietat de Sílvio Berlusconi. A més, Telecinco no només controlarà Cuatro, sinó que també tindrà el poder sobre el 22% de Digital+, la plataforma de televisió de pagament de Sogecable. Per tant, ara caldrà veure quant trigarà Berlusconi a controlar els informatius de Cuatro, molt crítics amb el primer ministre italià. De fet, encara que Telecinco i Prisa només han informat dels termes econòmics de l'adquisició, diversos mitjans ja han filtrat també alguns detalls de la línia editorial i de continguts que abordarà aquest nou grup mediàtic. Telecinco i Cuatro mantindran, en principi, les respectives marques comercials, encara que serà Telecinco la que controlarà l'empresa resultant, i Paolo Vasile es mantindrà al capdavant de la cadena com a conseller delegat. Per tant, Mediaset decidirà sobre la línia editorial dels informatius de Cuatro, encara que Sogecable s'hauria assegurat un any de pròrroga per mantenir aquest control.

Telecinco es fusiona amb Cuatro i controlarà el 22% de Digital+


Avatar, una de les pel·lícules més esperades de l'any, ja és aquí. Ha arribat als cinemes el nou film de James Cameron, director de pel·lícules com les dues primeres entregues de Terminator, Aliens, The Abyss o Titanic, que a Avatar posa la tecnologia digital al servei d'una història de ciència-ficció en què els humans són una veritable amenaça per a la supervivència de civilitzacions d'altres planetes. Jake, un veterà paraplègic de guerra, és enviat al planeta Pandora, que està habitat pels Na'vi, una raça humanoide amb la seua pròpia llengua i cultura. De fet, el que volen els humans és aprofitar-se dels recursos naturals de Pandora i esclavitzar els Na'vi. I per guanyar-se la seua confiança, utilitzen una pell sintètica que es coneix com avatar, un vestit elaborat amb biotecnologia que permet que el marine protagonista puga adoptar l'aspecte d'un alienígena i infiltrar-se en el cor de la tribu.

En aquest sentit, Cameron ha explicat que ha plantejat Avatar com una metàfora del xoc de cultures que va suposar la conquesta d'Amèrica, tot i que és possible que la història quede eclipsada pels extraordinaris efectes especials i pel sistema de projecció de la mateixa pel·lícula, que va haver de retardar la seua estrena uns mesos (prevista per al maig) per aconseguir una òptim 3D Digital. De fet, Cameron ha trigat dotze llargs anys a tornar els cinemes, després de l'aclaparador èxit de Titanic, ja que el director necessitava investigar en la tecnologia necessària per dur a terme la que ha estat la seua pel·lícula més ambiciosa. En aquest sentit, ja han començat a ploure les primeres crítiques, però la realitat és que Avatar marcarà un abans i un després en la manera d'entendre el cinema comercial.

'Avatar', la conquesta de l'espai segons James Cameron, arriba als cinemes

17 de des. 2009


Televisió de Catalunya emetrà en obert V, el remake sèrie de ciència-ficció escrita i dirigida per Kenneth Johnson, i que la cadena nord-americana NBC va emetre originalment entre els anys 1983 i 1985. V explicava la història del primer contacte entre els humans i una raça alienígena que s'autodenominava Els Visitants, i que van arribar amb uns grans plats voladors que es van col·locar estratègicament al damunt de les principals ciutats del planeta. Una de les coses que més sorprenien els humans és que els alienígenes sabien parlar totes les llengües del món. Ara, gràcies a l'acord de la Forta amb la Warner, els llangardaixos també podran parlar en català. Encara no hi ha data per a l'emissió de V per TV3, que abans també té previst emetre en obert Damages (a partir del gener) i Fringe (també encara sense data).



La sèrie s'estrenarà a l'Estat el proper 27 de desembre, a través del canal de pagament TNT, tot i que això només serà una preestrena i l'emissió regular de V no començarà fins al 14 de gener. Després de diversos intents de recuperar la sèrie, la Warner va tirar endavant el remake de V, que la cadena nord-americana ABC va estrenar el 3 de novembre. Entre els actors que apareixeren a la sèrie hi ha actors amb el ganxo d'Elizabeth Mithcell (Perdidos) o Scott Wolf (Tots cinc, The Nine). El remake ha estat encarregat a un equip creatiu comandat per Scott Peters (Los 4.400). L'expectació va ser tan gran que l'estrena de V als Estats Units va reunir davant de la patalla uns 14 milions d'espectadors, tot i que l'audiència ha anat baixant, i el quart capítol només va captar l'interès de 9 milions de persones. Ara mateix, la sèrie ha aturat la seua emissió a la cadena ABC, i no tornarà a les pantalles nord-americanes fins al 30 de març del 2010. En aquest sentit, falten per emetre 10 episodis de la primera temporada de la sèrie.
 
El tema a El Punt:
-TV3 emetrà «V» i Antena 3, les sèries revelació dels Globus d'Or

Els llangardaixos de la sèrie 'V' també parlaran en català


L'anunciada reordenació del panorama televisiu espanyol va prenent forma. Després de fracassar el primer intent de fusionar La Sexta amb Cuatro (Prisa ha acabat venen una part de Digital+ a Telefónica, i ara busca integrar el seu canal en obert en el hòlding del Mediaset de Berlusconi, on ja hi ha Telecinco), Antena 3 es perfila com la parella de ball perfecta de la cadena dirigida per José Miguel Contreras i presidida per Emilio Aragón. En aquest sentit, el diari Expansión ha publicat que el grup Planeta i el seu soci italià, De Agostini, han enllestit un acord amb Mediapro i Televisa per a la fusió d'Antena 3 i La Sexta en un mateix hòlding televisiu. En total, la fusió de les dues companyies donarà pas al naixement d'un únic grup amb un total de vuit canals de televisió, que conservaran les seues marques i la seua indepència de programació. Així, hi haurà Antena 3, La Sexta, Antena.Neox, Antena.Nova, Gol Televisión i tres canals més. En aquesta línia, tant el diari Público com el portal Mundoplus han publicat que La Sexta està negociant amb diferents productores per poder ampliar la seua oferta de canals de pagament a través de la TDT, on ja emet Gol Televisión. L'objectiu de La Sexta és configurar una plataforma a la TDT, en només tres mesos, amb canals que ja són "molt coneguts, importants i de qualitat" en la televisió de pagament. Tot i que encara no hi ha res oficial, alguns dels noms que més sonen són Fox, National Geographic i Discovery Channel. Per la seua banda, Veo7 també havia anunciat el seu interès d'oferir AXN a través de la TDT de pagament.

La Sexta prepara la seua fusió amb Antena 3 i nous canals de pagament per a la TDT

15 de des. 2009


Res de cançons ensucrades sobre l'esperit nadalenc, la importància de la solidaritat o el valor de l'amistat. Enguany, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio han apostat per una nadala absolutament gamberra, titulada El caganer, que ha escrit l'Albert Pla, i que el cantautor interpreta al costat d'altres noms del rock i del pop en català: Gerard Quintana, Quimi Portet, el grup Manel i Joan Miquel Oliver. En aquesta banda tan peculiar també hi apareixen Estopa, amb motiu d'una de les poques col·laboracions que els germans Muñoz han fet en català. El vídeo d'El caganer, que ja es troba disponible al canal de TV3 a You Tube, té un estil amateur i un aire de cançó improvisada durant la sobretaula d'un dia de costellada en una casa rual. Una imatge certament allunyada del posat modernet, net i polit al què ens té acostumats Televisió de Catalunya. A més, també han posat en marxa un web especial sobre la nadala, que òbviament la gent es podrà descarregar amb el telèfon mòbil.

TV3 felicita el Nadal amb 'El caganer', una cançó inèdita d'Albert Pla


Les televisions locals de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) van posar en marxa dijous passat el portal d'internet xip/tv, una plataforma de televisió a la carta. En aquest sentit, els dos primers canals que ja han estrenat la plataforma són Canal Blau-Maricel TV, de la comarca del Garraf, i TAC12, el canal públic del Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. A partir d'ara, tots els programes produïts per aquestes televisions podran ser vistos, a més de la TDT local, a través dels respectius canals de televisió a la carta integrats en xip/tv. El portal és un nou servei de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), destinat a l'ús de les televisions de proximitat a Catalunya, i un dels aspectes més interessants és que inclou també un canal mosaic, que donarà accés a tots els continguts produïts i programats per les televisions locals, o bé en coproducció amb l'XTVL. A més, xip/tv permet agrupar els continguts segons el municipi a què fan referència, de manera que quan un usuari accedeix a la finestra de la seua localitat troba les notícies, entrevistes o altres materials que s'hagen generat al seu entorn més proper. Des del punt de vista tècnic, xip/tv aposta per la qualitat d'imatge, tot utilitzant un còdec de vídeo d'alta compressió, l'H.264, que és el que més qualitat aporta actualment, i per un format de pantalla 16:9, que permet veure vídeos en alta resolució, en format panoràmic i també a pantalla completa.

Via TAC12 estrena la televisió a la carta xip/tv (FMTarragona.info)

La Xarxa de Televisions Locals estrena el portal xip/tv de televisió a la carta

14 de des. 2009


Josep Cuní ha arribat un punt en què, o t'agrada molt, o no t'agrada gens. Per tant, puc dir obertament que sóc dels que podem confessar que ens agrada molt. Si puc, m'agrada veure una estona Els matins de TV3, sobretot el moment de la tertúlia d'actualitat. Avui, Cuní ha estat notícia al seu propi programa, ja que ahir va conduir La Marató de TV3 durant unes 15 hores en antena, tot arribant a recaptat més de 5,5 milions d'euros. Al llarg del diumenge, el programa conduït per Cuní va combinar els reportatges divulgatius, per donar a conèixer les malalties minoritàries, els treballs sobre la investigació biomèdica de les quals es destinaran els diners recaptats, amb entrevistes, actuacions musicals i entreteniment. Cuní va fer una feina impecable, tant des del punt de vista periodístic com des del punt de vista de la televisió, dos conceptes que no sempre casen al cent per cent. Adaptar-se als diferens registres que requeria La Marató i aguantar 15 hores de programa no és gens fàcil, i menys quan abans ja s'han fet disset edicions, i cal anar readaptant el format perquè no semble un producte televisivament obsolet, o la típica telemarató benèfica. Per això m'ha fet una mica de pena que, aquest migdia, Jordi Basté i Sergi Pàmies aprofitessen els micros d'El món a Rac1 per criticar veladament Cuní i afirmar que cada cop s'asssembla més a la seua imitació del Polònia. He trobat que el comentari era injust, i fins i tot una mica de mal gust, lamentable.

Josep Cuní, l'home de La Marató

11 de des. 2009


Bona notícia per als seguidors del cinema de l'Studio Ghibli, i en especial per als fans de l'obra de Hayao Miyazaki. Tot i que fa poc més d'un mes que va reestrenar-se a les sales de cinema, acaba de sortir a la venda en DVD la pel·lícula Mi vecino Totoro, el clàssic de l'animació japonesa dirigit l'any 1988 pel creador de La princesa Mononoke, El viaje de Chihiro o Ponyo en el acantilado, la seua última gran obra mestra. En concret, s'han posat a la venda tres edicions diferents de la pel·lícula. El pack bàsic, amb només un disc, ofereix Mi vecino Totoro en versió original japonesa i també doblada al castellà, al català i al basc, tot i que també es pot veure amb subtítols en castellà. La versió senzilla no té gaire extres, només una promo de l'Studio Ghibli, però té un preu força assequible, d'uns 18 euros. En canvi, l'edició en estoig metàl·lic, que val uns 24 euros, inclou dos discos i per tant continguts extres tan interesant com un storyboard complet de la pel·lícula amb multiangle; l'animació de principi a fi; un reportatge de Miyazaki promocionant l'estrena als cinemes de Japó l'any 1988, i els tràilers originals del film. Finalment, hi ha una edició limitada, que costa 35 euros, també amb capsa metàl·lica, i que a més dels dos discos també conté el pòster original japonès de la pel·lícula i una agenda exclusiva de Totoro per al 2010. A banda, aquesta setmana també s'ha posat a la venda en DVD una altra pel·lícula de l'Studio Ghibli, la desconeguda Pompoko (18 euros), que el col·laborador de Miyazaki, el també gran Isao Takahata (La tumba de las luciérnagas) va dirigir l'any 1994.



A la pel·lícula Mi vecino Totoro, les germanes Mei i Satsuki acaben de traslladar-se a una cabana en el camp per viure amb el seu pare. Un dia, per casualitat, la més menuda descobreix l'existència dels totoros, uns esperits guardians del bosc que només els xiquets amb un cor pur poden veure. Al costat d'aquestes criatures i del gatbus, Mei i la seua germana descobriran el veritable valor de l'amistat, de l'amor i de la família, en una història plena d'imaginació i d'estima per la natura, dues de les constants de l'obra de Miyazaki.

'Mi vecino Totoro', un clàssic de Hayao Miyazaki ja a la venda en DVD

10 de des. 2009


Canal+ estrena aquesta nit, a partir de les 22.00 hores, la pel·lícula La Ola (Die Welle, 2008), en què el director Dennis Gansel va adaptar a la realitat Alemanya, perquè la història tingués més impacte, uns fets reals que havien passat als Estats Units. De fet, l'objectiu de La Ola és advertir la societat alemanya dels perills de tornar a caure en les urpes del feixisme, tot i que l'opinió majoritària és que els alemanys ja han après les lliçons de la història. Així, a La Ola, un professor d'institut amb ideologia d'esquerres (Jürgen Vogel) imparteix un seminari sobre autarquia i dictadura. Amb l'objectiu d'explicar com la pressió d'un grup social potent pot desembocar en un règim feixista, proposa un experiment als seus alumnes, que hauran de crear una associació partint dels possibles aspectes positius d'aquesta ideologia. Però el que només era un treball de classe, molt aviat començarà a esdevenir un monstre amb vida pròpia.



La pel·lícula de Dennis Gansel va ser molt ben rebuda per la crítica, i s'ha projectat en escoles i instituts d'arreu del món, però sobretot a Alemanya i als Estats Units. De fet, La Ola és l'adaptació d'una novel·la homònima de Morthon Rue (1981), que explica un episodi real que va ocórrer la tardor del 1967 en una escola de Palo Alto (Califòrnia), quan el professor Ron Jones va haver d'avortar un experiment acadèmic al cap de només cinc dies, ja que els seus alumnes havien demostrat un entusiasme desmesurat quan van assajar la posada en marxa d'un règim totalitari.

+Més informació:
-Web oficial de la pel·lícula

Canal+ estrena 'La Ola', un film sobre el risc del retorn del nazisme a Alemanya

9 de des. 2009


Ja sabíem que la classe política i la societat nord-americana més conservadora consideraven que els Beatles eren un perill per als joves dels Estats Units, però també cal tenir en compte que els Quatre de Liverpool també provocaven molts de recels a l'antiga Unió Soviètica. De fet, els Beatles no hi van actuar mai, però els joves soviètics que dissentien del règim comunista van convertir Lennon, McCartney, Harrison i Ringo en símbols de les llibertats que els negava el govern del seu país. Això és el que explica el documental que el programa Sputnik, del canal 33, estrena aquesta nit a partir de les 00.00 hores. De fet, Els Beatles contra el Kremlin argumenta que la banda de Liverpool va ser fonamental en el procés de desintegració de la Unió Soviètica. El documental, produït aquest 2009 per a la cadena BBC, està dirigit pel periodista britànic Leslie Woodhead, especialista en països de l’Est, i inclou els testimonis de fans, músics, periodistes i del vicepresident del govern de Rússia, Sergei Ivanov. A més, Els Beatles contra el Kremlin (How the Beatles Rocked the Kremlin) estarà disponible en streaming al web durant els set dies posteriors a la seua emissió al 33.

'Els Beatles contra el Kremlin', un documental d'estrena al 33

4 de des. 2009


Com que s'apropa el Nadal, la cartellera dels cinemes OCINE de Roquetes té aquest cap de setmana tres pel·lícules d'animació feta amb ordinador. Són l'espanyola Planet 51, de Jorge Blanco; l'enèssima adaptació de Christmal Carol, aquesta vegada a càrrec de Robert Zemeckis, i Lluvia de albóndigas, que ha dirigit Chris Miller i que precisament és una de les estrenes de la setmana. La novetat, a més, és que des d'aquest cap de setmana els multicinemes OCINE de Roquetes poden projectar les pel·lícules amb l'innovador sistema Digital 3D, una de les últimes esperances de la indústria, de les distribuidores i dels exhibidors per aconseguir que la gent torne a omplir les sales de cinema.

En aquest sentit, cal destacar l'esforç que han fet els OCINE de Roquetes, les úniques sales comercials que funcionen ara mateix al Baix Ebre, per adaptar-se a aquesta nova tecnologia, que serveix perquè veure una pel·licula al cine torne a ser una experiència única. Però també cal lamentar el poc nombre de còpies en català que hi ha de Pluja de mandonguilles. Això fa que els OCINE de Roquetes, que intenten oferir el cinema infantil en la seua versió catalana, hagen d'estrenar Lluvia de albóndigas, i no Pluja de mandonguilles. La pel·lícula explica la història de Flint, un jove científic que, des que era menut desitjava ser un inventor famós. L'inconvenient és que els seus invents acostumaven a fracassar. Després d'anys de provar-ho, Flint continua la siva lluita per crear un gran invent, fins que un bon dia fa un descobriment: una màquina que fa caure menjar del cel. Flint no estarà sol, ja que la seua amiga Samantha l'acompanyarà en aquesta aventura. Ella comença a treballar a la cadena local de notícies com a noia del temps, i sommiant amb una història que impulse la seua carrera.



+Més informació:
-OCINE Roquetes inaugura la primera sala 3D digital de les Terres de l’Ebre (Teveon)

'Pluja de mandonguilles' arriba en 3D Digital a Roquetes, però no en català


El coach-show més conegut és Supernanny, un programa original del Channel 4 britànic i adaptat amb èxit a molts països, que ensenya els pares com educar els fills. La televisió ens entreté però també ens ensenya a tenir una vida més fàcil i feliç. És l'adaptació dels llibres d'ajuda a la petita pantalla. Ara arriba al nostre país, de la mà del canal de pagament Decasa, el programa Sex Inspectors, també del Channel 4, un coach-show en què els experts Tracey Cox i Michael Alvear observen les parelles en la seua intimitat, i els donen pautes de conducta per estimular i millorar les seues relacions sexuals. En cada capítol, els inspectors sexuals segueixen de prop el comportament de les parelles, gràcies a la col·locació de càmeres estratègicament situades. Així, els experts saben amb quina freqüència tenen relacions, les posicions que prefereixen al llit, el tipus de sexe que els agrada i els problemes als que han d'enfrontar-se. Per tant, amb la informació obtinguda d'aquestes imatges i les entrevistes personals als afectats, els experts els poden aconsellar millor perquè el sexe torne a ser un plaer per als dos. Per exemple, en el primer episodi, els dos inspectors sexuals hauran d'assessorar una parella, perquè la noia puga assolir l'orgasme. El canal Decasa estrenàra Sex Inspectors aquest divendres a les 22.00 hores. Ara només caldrà veure quant trigarà alguna cadena espanyola a adaptar aquest format tan interessant.

'Sex Inspectors', arriben els supernannys de les relacions de parella

3 de des. 2009


Acabem de conèixer l'entrada en funcionament del portal Vitanime.tv, una iniciativa pretén contrarestar el perjudici la pirateria i les descàrregues il·legals provoquen a les productores, distribuidores i canals de sèries d'animació. De fet, aquestes pràctiques fins i tot han arribat a posar en perill el llançament de noves sèries, i han fet que alguns canals de televisió hagen renunciat a estrenar dibuixos animats japonesos, ja que els otakus ja els han vist abans gràcies a internet. En qualsevol cas, Vitanime.tv és una prova que els productors culturals poden adaptar-se a la nova realitat d'internet, i reajustar el model de negoci perquè continue sent rendible. En realitat, Vitanime.tv utilitza un compte i el reproductor de You Tube, que és una de les plataformes més utilitzades per difondre anime de forma il·legal. D'altra banda, un altre dels atractius és que algunes sèries s'emeten en versió original japonesa, i que l'usuari pot activar els subtítols en castellà gràcies al reproductor de You Tube.



En aquest cas, la productora Teuve (produeix el canal Buzz, que és un dels que han hagut de redefinir-se en els últims mesos) ha comptat amb el suport de productores com Selecta Vision, TV Tòquio Arait Multimèdia o Panini. Així Vitanime.tv és un canal de televisió en línia, en què tots els continguts, episodis íntegres de diferents sèries, s'ofereixen de manera gratuïta. El nou portal està dedicat en exclusiva al manga i l'anime, i compta amb algunes de les millors sèries del gènere, com Trigun, Dai-Guard, Transformers, Ragnarok, Chicho Terremoto, FMA Brotherhood, Fruits Basket o Love Hina. El portal va començar a caminar el passat 1 de desembre, i la propera estrena de renom és Samurai 7, a partir del 15 de desembre.

Vitanime.tv, un portal per veure sèries d'anime de forma 'legal'

2 de des. 2009


No és gens habitual veure estrenes de grans sèries britàniques a la televisió de pagament del nostre país. Avui a la nit, a partir de les 21.30 hores, el canal Cosmopolitan TV estrena Mistresses: ¿Amor o sexo?, un dels projectes de la BBC que ha aconseguit millors crítiques i millors dades d'audiència dels últims anys. La sèrie es ven com una producció "creïble, sexy i sofisticada" sobre quatre amigues íntimes i les seues complexes vides sentimentals. Així, les quatre viuen les conseqüències de la infidelitat, ja que en algun moment han estat dones enganyades, però també saben perfectament què significa ser l'altra, l'amant. A primera vista, pot semblar-nos una adaptació de Sexo en Nuevo York a l'anglesa, però asseguren que Mistresses: ¿Amor o sexo? és menys innocent, i que reflecteix unes relacions sentimetns més complexes i reals, en què els homes no són sempre els dolents de la pel·lícula. A més, la sèrie també incorpora elements de thriller i de drama. Mistresses: ¿Amor o sexo? està ambientada a la ciutat de Bristol, i ja va per la seua tercer temporada. Les actrius protagonistes són Sarah Parish (Dr. Who), Orla Brady (Shark, Nip/Tuck), Shelley Conn (Charlie y la fábrica de chocolate) i Sharon Small (The inspector Linley Mysteries).

Mestresses, amor o sexe?

1 de des. 2009


La bola de cristal, el mític programa infantil de TVE, torna a la vida quan es compleixen els 25 anys de la seua primera emissió. El portal  de RTVE a internet recupera l'espai infantil que va marcar un abans i un després a Televisió Espanyola, tot oferint vídeos, talls musicals, entrevistes i descàrregues fotogràfiques dels protagonistes que van marcar una època en la televisió i en la cultura pop dels anys vuitanta. La bola de cristal va ocupar dues hores setmanals de la programació de La Primera de TVE, els dissabtes al matí, des de 1984 fins al 1988, i per davant de les seues càmeres vanvan desfilar desenes d'estrelles del món de la televisió i de l'espectacle. De fet, el programa -dirigit per Lolo Rico- estava presentat per Olvido Gara, Alaska, una de les icones de la Movida madrilenya, però a més de la terrible Bruja Avería i Los Electroduendes, també hi van aparèixer gent com Javier Gurruchaga, Santiago Auserón, Loquillo, Pablo Carbonell i Pedro Reyes, Kiko Veneno o Enrique San Francisco, entre d'altres. De fet, La bola de cristal també va servir de plataforma de llançament de grups novells en aquell moment, com Radio Futura, Gabinete Caligari, Duncan Dhu, Los Toreros Muertos o El Último de la Fila, i en aquest sentit també va introduir la cultura del videoclip a Espanya. A més, a banda de promoure la lectura i l'opinió crítica entre els més menuts, també va recuperar serials clàssics de la televisió, com La Pandilla o La familia Munster. La bola de Cristal va aconseguir dos premis TP d'or al millor programa infantil en 1985 i 1987, i bona part del seu èxit intergeneracional és que intentava tractar els xiquets com adults. Després de traure-li el suc amb la venda de DVD, ara el lloc de RTVE ofereix més de 300 esquetxos, vídeos d'entrevistes amb els presentadors, talls musicals amb les cançons més populars del programa, a més de fotografies i fons d'escriptori per descarregar.

'La bola de cristal', un quart de segle i una tercera vida al portal d'internet RTVE.es

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com